—A part de donar-li l’enhorabona pel càrrec, volem saber què el va motivar a acceptar el repte.
—La veritat és que no era una cosa que m’esperés. Va ser en el moment en què vaig veure la publicació del BOPA i que va fer néixer en mi unes ganes d’un interès automàtic. Em vaig interessar en aquell moment per veure com havien fet els anteriors defensors, quines eren les funcions exactes, i va ser d’un dia per l’altre. I molt content, la veritat, per la decisió.
—La seva formació inclou el grau en dret i un màster en dret també aquí a Andorra. La seva experiència i el fet de treballar en el bufet d’advocats, com creu que li aportarà per desenvolupar el càrrec?
—El defensor és una figura més enfocada des del punt de vista del dret, en el sentit de la seguretat social, però el que ajuda és poder assessorar d’una forma més tècnica els afiliats amb els dubtes i les preguntes que puguin arribar a tenir, alhora que recullo totes les incidències, queixes o reclamacions que puguin haver-hi per poder entendre si hi ha alguna forma de millora dins del sistema de seguretat social.
—Podria esmentar quines són les funcions oficials?
—La funció oficial és la recollida de reclamacions i queixes dels afiliats, ja sigui en l’àmbit procedimental o operatiu de la CASS, tant com a demandes d’informació per dubtes o consultes que puguin sorgir arran de la falta de comprensió normativa que els afecti, amb alguna resolució de la Seguretat Social que no acaben d’entendre. Tot això és una doble funció entre l’assessorament i la informació amb també la recollida de queixes i reclamacions.
—Sí, aquest seria el global. Està enfocat en una primera instància del defensor com una bústia de queixes, una miqueta més tècnica, perquè també dona una resposta a l’afiliat en relació amb la seva reclamació, però també ha acabat derivant, a poc a poc, cap a aquest assessorament, i més que assessorament ben entès com a assessorament pur i d’honor, sinó un canal pel qual es pot informar d’informar una miqueta més personalitzada amb els afiliats que tinguin un dubte una mica més tècnic sobre qualsevol cosa que els pugui afectar amb relació a la CASS.
—Hi ha col·lectius específics que requereixin una mica més d’atenció?
—La majoria de consultes al defensor provenen d’assalariats i pensionistes, que sovint se senten desemparats davant la complexitat de la Seguretat Social. A diferència d’empresaris o professionals, que tenen més recursos o assessorament, molts ciutadans no entenen notificacions o dubten dels seus drets i obligacions. El defensor analitza cada cas per aclarir dubtes i detectar possibles errors o mancances del sistema.
D’acord, el rol també implica fer de pont entre la interpretació de la legislació i la seva aplicació com a càrrec públic, a més de recollir queixes ciutadanes. Això pot generar tensions o conflictes, no tant per interessos, sinó per la complexitat d’equilibrar drets, normatives i expectatives.
El rol del defensor no implica un conflicte d’interessos, ja que no es posiciona ni a favor de la CASS ni plenament de l’afiliat. Tot i el nom, que pot semblar que “defensa” una part, la funció és més aviat la d’un mediador: ajudar l’afiliat a entendre què li passa, informar-lo i facilitar-li la comprensió del sistema. No es tracta d’un auditor ni d’un jutge, sinó d’una figura creada per apropar la Seguretat Social al ciutadà i fer-la més accessible i entenedora.
—Quin diria que són els objectius que s’ha marcat el mandat?
—Un dels objectius principals és fer visible la figura del defensor, encara poc coneguda per gran part de la ciutadania. Sovint se sap que existeix, però no queda clar com accedir-hi o quin paper real pot tenir. Per això, és important aprofitar canals com els mitjans de comunicació per fer una crida: qualsevol dubte, problema o reclamació es pot traslladar al defensor, que actua com a canal directe amb el Consell d’Administració a través del seu informe anual.
L’objectiu no és fomentar les queixes, sinó incrementar les sol·licituds per millorar la comunicació entre la CASS i els afiliats. A llarg termini, això hauria de contribuir a una millor comprensió del sistema i a reduir la percepció d’opacitat que encara envolta la Seguretat Social.
La CASS, com a entitat parapública, té un paper clau en la gestió de les jubilacions, tot i els errors puntuals que poden afectar les prestacions. Quin paper hi juga el defensor en aquests casos?
En casos com aquest, el meu rol és intervenir si la qüestió entra dins de les meves competències. Fa poc, per exemple, va sorgir una discrepància sobre la interpretació de la llei del pressupost en relació amb les pensions de jubilació i els seus augments. Tot i que com a defensor no tinc capacitat per imposar interpretacions, sí que puc aportar el meu punt de vista.
En aquest cas concret, em vaig reunir amb el director de la CASS, el senyor Escoriza, i amb la responsable jurídica del Govern per exposar la meva opinió. Em van informar que ja havien detectat la situació, l’havien traslladat al Govern i aquest, al seu torn, al Consell General. Això em permet fer arribar la meva visió en defensa dels interessos dels afiliats.
L’eina principal que tinc per deixar constància d’aquestes qüestions és l’informe anual. És a través d’aquest document que puc reflectir si comparteixo o no la interpretació d’una norma i fer recomanacions. Aquest procés es fa amb prudència, però amb la voluntat de contribuir a millorar la transparència i el funcionament del sistema.
—Quins resultats extreu de la reunió d’aquella on s’exposen el que ha passat?
—Vaig veure que sí que hi havia un interès real i proactiu de la CASS de solucionar la qüestió i que ells van donar una volta, van estudiar-se aquest precepte controvertit que ha arribat al Consell General i realment hi havia una voluntat d’interpretar-ho de la forma que ells més d’acord en tenien amb el contingut de la llei. Sí que van detectar aquestes afectacions i la pròpia CASS ho va traslladar. La meva opinió pública pot ser més... Ostres, això s’ha interpretat així... He de dir que el treball de voler-ho interpretar de la forma més adequada en dret sí que ho vaig detectar i això, com a defensor, em va agradar.
—Què en pensa, de tot plegat?
—Considero que, sincerament, la meva opinió personal sobre aquest fet concret era que la interpretació hauria d’anar sempre. Si no hi ha un perjudici o una afectació molt gran a la presta, hauria d’anar sempre en benefici de l’afiliat. És veritat que la llei té aquesta petita mancança que dona peu a la interpretació, però, des del meu punt de vista, era molt clar que la voluntat del legislador no era limitar aquests augments de l’IPC, sinó que augmentar-los per equiparar-los una miqueta a la situació actual de creixement econòmic.
—Ha identificat àrees de millora envers els afiliats o en el funcionament de la CASS com a tal?
—Sí, sobretot el tema del trasllat de l’informació i de la comunicació amb l’afiliat.
No sé si és degut per falta de recursos humans, per falta de feina, etc. Això és una qüestió que com a mediador és molt interessant de poder fer més que exigències i fer propostes de millora.
—Quines mesures de millora proposa exactament?
—Amb feina de caràcter de formació, reglaments interns que diguin les qüestions que tinguin a veure amb aquest tipus de prestacions. Considero que la CASS ha de respondre en aquest sentit. Per fer una petita explicació, entenc que per formació les persones han d’anar a veure els seus advocats, però que les persones puguin venir a veure el defensor. És un equilibri entre no deixar tota la feina a l’afiliat perquè per mi no té aquesta responsabilitat.
—Com ha estat el traspàs de les funcions amb Judith Silvestre?
—Aprofito també aquest mitjà per agrair a la Judith, la meva predecessora, tot el suport que em va oferir en el traspàs. Em va traslladar la seva experiència i vam compartir unes hores en què em va explicar el dia a dia del defensor, des del seu punt de vista. Cada defensor té la seva manera de fer, però gràcies a ella vaig poder començar amb una visió clara i amb els expedients oberts identificats. Va ser com pujar a un tren en marxa, sense haver-lo de posar en funcionament des de zero.
—Com veu l’evolució del sistema de la CASS?
—Com a sistema penso que hi ha una voluntat ferma de detectar els problemes que puguin haver-hi per tractar de millorar-los, aquests són els que són competència del defensor.
És veritat que al dia d’avui hi ha moltes qüestions sobre les pensions al futur, per exemple el fons de jubilació, però això ja és fora del marc del dia a dia de la CASS, que és la competència que tinc jo. Penso que hi ha una voluntat molt ferma de millorar sobretot en el sentit de l’opinió pública que hi ha sobre la CASS, ja sigui tant com a defensor i així és molt traslladat tant al director general com al consell d’administració.
