Va estudiar arquitectura tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Barcelona, però ha dibuixat la seva trajectòria professional en el món empresarial. Tresorer de la Cambra de Comerç i membre del comité executiu de la CEA, aquest escaldenc de 60 anys s’ha guanyat a pols amb la seva feina i el seu esforç ser un dels empresaris més reconeguts del Principat. Actiu a les xarxes socials i aficionat apassionat del Barça.
–L’empresari neix o es fa?
–Es fa, sens dubte. Jo m’he fet amb el pas dels anys i a base de cops. He passat per totes les etapes de la meva professió i et puc assegurar que la vida de l’empresari no és gens fàcil.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–El poder sentir-me realitzat, el fer coses, portar a terme les tasques que haig de fer i sentir-me còmode a la meva empresa. És tota una realització personal.
–Un petit plaer diari?
–El poder desconnectar a casa de la rutina diària, mirant les xarxes socials. Tinc perfil de twitter, d’instagram i em serveix, moltes vegades, per evadir-me dels problemes que puguin sorgir en el meu dia a dia.
–Què el pot treure de polleguera a la feina?
–Les maneres que tenen d’actuar i comportar-se algunes persones.
–Quin consell donaria a un jove emprenedor?
–Quan algú comença s’ha de ser organitzat i saber portar les coses correctament. El seu gran objectiu ha de ser intentar fer bé la feina. Si ho aconsegueix, tindrà moltes opcions d’èxit.
–Quina és la seva afició preferida?
–No tinc una afició en especial. M’agrada caminar, sortir a córrer, passejar i petar la xerrada amb els amics.
–Què li agrada d’Andorra?
–Els paisatges i la muntanya. Quan estudiava a Barcelona i portava un temps sense veure les muntanyes sentia la necessitat de pujar a Andorra per estar tranquil. Ara, en canvi, necessito veure l’horitzó i el mar sovint. L’efecte contrari, vaja.
–Què no li acaba de fer el pes del país?
–No m’agrada que molta gent pensi que Andorra és només un carrer. Això mostra desconeixement i que com a país no sabem explicar que som molt més que un carrer.
–Quin és el seu racó preferit?
–Can Diumenge, casa meva. Allà sempre trobo la tranquil·litat.
–Recicla?
–Sí. Envasos, plàstic i vidre, sobretot.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–No crec que cap persona estigui interessada en pagar impostos, però considero que és un mal menor. En el món globalitzat que estem és difícil evitar la imposició., tot i que sempre s’ha de vetllar perquè sigui el mínim possible per tot.
–L’interessa la política?
–Cada cop menys. M’agrada, però he estat actiu, d’una forma o altra, des dels 18 anys i ara es veuen les coses d’una altra manera.
–Se sent inquiet amb el mòbil?
–Sí. És una eina necessària i reconec que sóc dependent.
