Persona multidisciplinar on n’hi hagi: balla, toca diversos instruments, fa teràpia amb bols tibetans, teatre, diables… I demà, a les 18.30 hores al teatre de les Fontetes, veurà el resultat de mesos de treball amb les nenes que actuen per, el dia 19 fer una representació teatral entre teràpia i teràpia… Pocs racons deu tenir l’agenda de la Gemma Llarden. / Per MARISA DA COSTA
–Va fundar el grup de percussió Samba wiki?
–Sí, i vam estar dos anys treballant molt, però finalment no va funcionar.
–No hi ha intenció de reprendre’l?
–Doncs no. Però pot ser aprofito els instruments que en conservo per a un projecte que tenim en ment amb un grup d’amics… Tinc pensada una fusió.
–Que consisteix en…
–No vull esbombar-ho massa fins no tenir-ho perfilat i encarat.
–També participa d’una escola de dansa.
–I demà fem festival! A les 18.30 hores de la tarda actuen al teatre de les Fontetes.
–Quina edat tenen?
–Entre 4 i 10 anys. Són totes de Liquid Dansa, però com que l’escola s’ha fet molt gran i ja no hi cabem, hem fet que els professors surtin a Sant Julià, a la Massana i Ordino.
–I quines modalitats ballaran?
–Fem clàssic, jazz i hip hop.
–Com és ensenyar a nens tan petits conceptes com ritme, coordinació i totes les facultats necessàries per ballar?
–Esplèndid, són esponges! Aprenen un munt i el que més gràcia els fa és ballar davant dels pares, al final. S’ho passen teta.
–Quin és el seu paper dins de l’escola?
–Coordino el que hi ha al darrere: que els pares estiguin assabentats de tot, els horaris, col·locacions… Liquid Halloween, Nadal, Carnaval…
–També balla?
–Sí, però amb adults. Faig fusió i també estic aprenent acroioga, ja veurem si m’apunto a alguna cosa més.
–D’on ve l’afició pel ball?
–Del meu avi. Ballava sardanes, el ball dels bastons… I d’entre els sis germans que som jo era l’única m’unia a el i al final m’ha acabat agradant… Però bé, sóc molt d’arts escèniques i circ: també faig teles acrobàtiques.
–On ho practica?
–De moment a la Seu. Estem batallant perquè el Comú d’Encamp ens deixi fer servir la sala de gimnàstica, que pràcticament no té ús.
–Les teles són una mica perilloses. Alguna afició de risc més?
–Ràfting, de tant en tant ens pengem d’algun pont per practicar teles…
–Quina mà de hobbies, perquè també toca varis instruments…
–Com diu la meva mare, «aprendiz de todo, maestro de nada». Toco la flauta travessera, el whistle irlandès i pel que fa a percussió, ho toco tot: djembé, surdo, darbuka, repenique…
–Especialitzada en algun d’ells?
–Vaig estar deu anys tocant en una batucada… Vaig començar amb el més gran: surdo, després timba, caixa…
–Va anar al revés.
–Sí… Però m’interessava aprendre a nivell personal i com que assajava set dies de set, al final vaig tocar tot.
–No només pel que fa a instruments. També fa teatre.Quina és la propera actuació?
–El dia 19 farem de ‘segurates’ al carrer, el dia 27 amb la Irina Robles i els del teatre.
–Em fa por preguntar si té alguna afició més.
–Doncs també faig cuencoterapia amb bols tibetans.
–En què consisteix?
–És una teràpia vibracional. Intento millorar els nivells físics i psíquics equilibrant l’aigua amb les vibracions del bol. Cal molta feina prèvia, pel que hi faig a domicili.
–Quin n’és el resultat?
–Un infant portava moltíssim temps tancant-se en sí mateix perquè és homosexual i no volia dir-li a la mare per por. Després de mesos de metges i d’intents, amb la cuencoterapia es va acabar obrint.
–I què es pot tractar?
–El transcurs de la menopàusia, els efectes de la químio… El cos és equilibri.
–En els cinc minuts que li deuen quedar lliures al dia, fa alguna altra cosa que no haguem esmentat?
–El més important de la meva vida: ser mare. Passa per sobre de tota afició i feina.
–Què li falta fer? Ho ha fet tot.
–Viatjar. Marxar a Escòcia a fer un intensiu d’un mes de flauta, marxar al Japó a fer un intensiu de teles acrobàtiques…
