Gabriel Raña, originari de l’Argentina, va arribar a Andorra al 2006, després de viure durant uns anys a Espanya, atret per les facilitats per muntar un negoci, els baixos impostos, la natura i la seguretat, entre altres aspectes. Després de treballar com a sommelier, finalment, aquest tècnic en direcció de bars, va obrir-ne un, el Rana Bar, que la setmana passada va celebrar el seu desè aniversari. El Rana Bar és un espai on a més de treballar, Raña pot prendre’s una copa, veure els amics, escoltar rock i explotar les seves dots com a comunicador social.
–El 22 de novembre es van complir 10 anys del Rana Bar. Com ho va celebrar?
–No recordo el que va passar, però alguna cosa em van explicar…
–Quina valoració faria d’aquesta primera dècada?
–Suposo que si ha durat 10 anys ja és un èxit indiscutible. El meu desig és que quan mori algú continuï amb el bar i la seva filosofia, que sigui una referència a Andorra. Em sento molt agraït amb els clients fidels que m’han seguit tots aquests anys; els recordo a tots, i als que ja no hi són, per alguna raó, també. I els dono les gràcies, perquè en aquest món, avui dia tan fràgil, aquells que encara no he ofès, continuen venint.
–Què fa interessant al Rana Bar respecte a la competència?
–Que no és només un bar, és un espai cultural que exigeix modals. Reivindica els llocs d’intel·ligència com els escacs, i defensa la cultura del rock i tot un ventall de possibilitats, a més de tenir una carta de més de 130 còctels. També hi ha un espai d’exposició dedicat a artistes locals, i al fons, sobre una paret, es projecten vídeos musicals i algunes altres coses relacionades amb el cinema o l’art. A la nit, es percep un ambient provocador, amb un toc obscur, prohibit.
–Què és el millor de treballar a l’hostaleria?
–Conèixer gent interessant i no haver d’aixecar-me d’hora. A més, soc conscient que la venda d’alcohol és un acte d’alta responsabilitat, però també és un acte social indispensable. L’ésser humà a vegades arriba a un estat límit d’estrès i necessita un disjun- «El millor de l’hostaleria és conèixer gent i no haver d’aixecar-me d’hora» Gent corrent tor. Molts cops penso què seria d’aquells, al caire d’una crisi nerviosa, si no fos per poder prendre una copa abans de fer una bogeria.
–Després de la pandèmia, com li està afectant l’actual crisi energètica i inflacionista?
–El què? A Andorra? Naaa, sempre hi haurà gent que es queixa, però Andorra és un país increïble i ho estan gestionant de la millor manera possible en comparació amb altres països.
–Quin consell li donaria a algú que s’estigui plantejant obrir un bar al Principat?
–Que no pensi només en els diners, i que sigui fidel als seus principis. A més, que s’adoni que és un comunicador social, i que aprofiti per comunicar coses interessants als seus clients. Avui dia, un bar necessita la presència del seu propietari o creador. I, per últim, també li aconsellaria muntar el local lluny del meu.
