Fill d’Ejea de los Caballeros (Saragossa). Amb el do de la paraula i l’ensenyament i, tot i residir a Catalunya des de fa anys, segueix impregnat del característic accent aragonès. Professor i educador, també colabora escrivint articles per a portals especialitzats i imparteix conferències per assessorar sobre l’educació adreçades a pares i alumnes de secundaria. La seva relació professional amb Pedro García Aguado (‘Hermano Mayor’) el va portar a Andorra per impartir una xerrada on donaven les claus per ‘Aprendre a educar’.
–Com i quan va sorgir l’oportunitat d’escriure un llibre amb Pedro?
–Forma part del projecte ‘Aprendre a educar’ i la millor manera d’arribar encara a més gent era escrivint un llibre on quedessin transcrites les nostres conferències.
– Quin paper juguen els pares quan us enfronteu a un jove conflictiu?
–En la majoria dels casos que tractem, gairebé un 99%, el problema arrenca per una educació inadecuada. Els pares ho fan el millor que poden i saben, però no han après a educar. No són culpables, però són responsables. Si cohabiten uns pares que no saben educar o no estan preparats i un fill que els posa a prova, ja hi ha un problema greu. Per exemple, a Espanya, l’any passat, hi van haver més de 5.000 denúncies de pares a fills per violència filio-parental.
– On radica el problema? Quins motius poden portar a un jove a ser problemàtic?
–A banda de l’educació inadecuada, el caràcter del xicot. Nosaltres parlem de nois rodons i nois quadrats. El primer tipus són aquells que de petits ja són obedients, els hi poses el cinturó al cotxet i s’estan quiets. L’altre tipus, evidentment, són aquells nens que volen sortir del cotxet, que no s’estan quiets o que s’intenten posar drets tota l’estona. Si deixes que vagi sense el cinturó per ser massa permissiu, estàs perdut. Això farà que el nen vagi creixent i augmentant, paulatinament, les seves exigències. Si no es posa remei a temps, es tindrà assegurat un fill problemàtic.
– La clau pot ser avançar-se al problema per aconseguir evitar-lo?
–Quan estàs educant a un fill, els problemes de violència poden arribar si, de petit, el teu fill et repta i si no tens estratègies ni armes perquè ell obeeixi i faci el que li correspon, ell es creix i al pare li genera impotència. Una impotència que es tradueix en crits o en una clatellada. Falten estratègies perquè els pares facin veure als fills com s’han de comportar. Al nostre projecte tenim unes màximes: que tot s’educa, el que facis entre els 0 i els 12 anys marcaran la seva adolescència i fer veure que educar és aconseguir que els nostres fills es puguin valer per si mateixos.
– Un mal ús de les noves tecnologies no ajuden gaire a una educació adequada.
–A molts nens se li regalen amb 8-9 anys un mòbil d’última generació o una tablet, que no ho veig malament, però s’ha de saber educar l’utilització d’aquests aparells. Els valors dels joves també han canviat molt. Ara es busca la immediatesa, els likes de Facebook o el culte al cos.
– Hi ha alguna edat marcada per un cas conflictiu?
–No hi ha cap norma en aquest sentit. Passa a tots els llocs i de totes les edats. L’altre dia va venir al despatx una dona demanant ajuda perquè no poden amb el seu fill, deia que els castigava… i té només cinc anys! Per saber si un noi donarà problemes s’ha de veure com actuen els pares. Si són sobreprotectors, permissius, autoritaris, si va d’amic del fill o si la mare juga el paper de poli bo davant el pare. Si veus que el fill et guanya la partida sempre, demana ajuda. Excepte casos extrems, tots els nois són reconduibles.
– La presència de Pedro García Aguado ha servit per donar llum a una realitat social.
–Totalment. Hermano mayor ha tret a la llum un problema social existent. Un cas així s’acostumava a amagar a casa per vergonya i per por de ser assenyalats pel carrer.
