Fran Alcázar va conèixer el seu marit al 2004 en un fòrum de còmics japonesos i dos anys després es van casar. Això no cridaria l’atenció si no fos perquè ella és de Lima i ell de Barcelona. Després de viure 10 anys a la ciutat Comtal, on va crear els dibuixos dels seus alter egos, Remorada i el Sr. Torres, a finals de 2019 es van instal·lar a Andorra, país del qual està enamorada, cosa que no és d’estranyar si tenim en compte que és enginyera forestal, això sí, especialitzada en temes de divulgació i comunicació. Per a Alcázar dibuixar és la seva manera de comunicar, com parlar o escriure, i descriure el seu dia a dia, que inclou diferències culturals, situacions divertides, menjar, viatges i excentricitats. I sembla que agrada perquè el seu perfil d’Instagram el segueixen més de 3.700 persones.
–D’on sorgeixen Remorada i el Sr. Torres?
–La creació d’aquests personatges està relacionada amb la meva necessitat d’explicar anècdotes de la nostra vida quotidiana, i també com una manera de sentir més a prop la meva família i amics del Perú. Va ser com obrir una finestra per estar connectats malgrat la distància. Els explicava curiositats i les coses que em sorprenien i anava descobrint de la cultura catalana, paraules que tenien un significat diferent al que jo li donava i coses així.
–Amb quina periodicitat publica?
–Fa un temps publicava tres cada setmana, però ara certament publico més a Instagram (@remorada) perquè el contacte és més immediat. Però vull reprendre la publicació al blog. Tinc moltes coses que explicar des que visc a Andorra; ha estat un nou inici, i també vull compartir els descobriments que estic fent aquí. Només coneixíem el país per l’esquí, però evidentment no és mateix que viure-hi.
–S’ha plantejat publicar les vinyetes en algun mitjà de comunicació o recollir-les en un llibre?
–M’ho han comentat més d’una vegada, però no ho he fet perquè sempre les he concebut com un entreteniment, amb l’única finalitat de passar-m’ho bé. Igual amb les vinyetes d’Andorra m’agradaria fer algun recull temàtic, però per mi sempre ha estat un hobby.
–I crear més personatges?
–Hi ha aparicions estel·lars, quan ens visita algun amic o familiar, però un personatge de ficció no.
–Quin seria el seu referent com a dibuixant?
–Vaig créixer amb els personatges de Quino (Mafalda, Susanita, Felipe…), i amb Snoopy. Són el tipus de dibuixos que m’han influït.
–Com en el cas de la Mafalda, les seves vinyetes també tenen un rerefons social?
–Sí, els temes amb els quals em sento identifica que també expresso amb els meus dibuixos, com ara temes que tenen a veure amb el feminisme o diverses problemàtiques socials. No em dedico a això, però si és part d’una conversa que he tingut, sí que queda reflectit.
