Amb 22 anys va decidir penjar els patins i deixar de jugar a hoquei i dedicar-se a la seva altra passió. Va formar part de l’equip nacional d’esquí de muntanya fins en fa dos, per passar a formar part del cos tècnic de la Federació Andorrana de Muntanyisme. / Per JOAN JOSEP BLASCO
–Amb quines perspectives es presenta l’equip nacional a la Font Blanca?
–Portem tot l’estiu i la tardor treballant dur. Tots els corredors tenen al cap el que els demana la federació, han fet fins ara curses de preparació i confeccionat un calendari per arribar bé a la Font Blanca per ser el màxim de competitius. Els objectius estan en percentatges del 17% a la individual i el 12% a la vertical. Estic segur que tots ells intentaran rebaixar-los el màxim possible.
–A l’estructura de l’equip hi ha un seleccionador i tècnics específics pel conjunt sènior i la base. Com està funcionant?
–És un nou concepte i està rutllant bé. Sempre fem els entrenaments junts. Rarament ho fem per separat. Això obliga a què els tres tinguem un contacte continuat i tinguem en tot moment el feeback de com va tot.
–La presència femenina segueix sent mínima. Perquè passa?
–És un esport dur i no és fàcil iniciar-s’hi. A Andorra sempre tenim la barrera dels estudis i que els joves vagin fora a seguir formant-se. Però ho miro amb optimisme perquè l’esquí de muntanya és un esport que està agafant molta volada i en 20 anys segur que no ens farem aquesta pregunta. Els clubs actualment estan fent una molt bona feina en aquest sentit.
– Aquest creixement també està portant a què tots els equips es vagin professionalitzant dins les seves realitats…
–Ho estem veient cada dia. Cada cop més totes les federacions estan més i millor preparades. Avui és impensable que algú es presenti a una cursa sense reconèixer el circuit, no porti el material en perfectes condicions o no tingui controlats tots els temes dietètics. Tothom està preparat i format i es nota a les curses.
–Andorra té un nombre de corredors limitat. Com veuen des de fora la seva presència sempre en totes les grans competicions i els resultats que s’hi obtenen?
–La gent aprecia molt que som un país petit, però que sempre presentem a molts corredors a les curses més importants i que ens atrevim amb tot. Veuen que som part activa per ajudar a fer créixer encara més aquest esport, tot i que posseïm uns recursos bastant limitats. Fora valoren molt que sempre som competitius.
–Canviem de terç. Vostè era jugador d’hoquei i es va passar ben aviat a l’esquí de muntanya. Són dos esports que no tenen res a veure…
–Sempre m’ha tirat molt la muntanya, des de ben petit. En edat infantil ja participava en curses. Havia disfrutat molt amb un esport d’equip, i tenia ganes de fer-ho en un individual.
–I també va deixar l’alta competició amb l’equip nacional amb 31 anys, una edat molt prematura pel que és aquest esport…
–Es tracta d’un esport amateur i és molt dur amb tot el que suposa. Són molts sacrificis personals els que havia de fer, i molta dedicació. A més obtenia uns resultats que estaven bé, però no per estar entre els millors.
