Felipe Porras és Mestre FIDE (2337 FIDE) i aquesta setmana s’ha proclamat campió d’Andorra 2022 d’escacs. Porras va assolir 7,5 punts de vuit possibles, sense perdre cap partida en tot el campionat, i acabant amb victòria la darrera ronda contra el Gran Mestre Lance Henderson. Originari del Perú, és resident al Principat des del 2020, continuant amb la seva carrera de Dret i ensenyant als més joves les bases d’un esport que cada dia va guanyant més adeptes, com són els escacs.
–Porta tota la vida lligat als escacs.
–Exacte. De ben petit, el meu pare, que és informàtic, em va instal·lar un programa d’escacs a l’ordinador, em va agradar i al Perú vaig començar amb un entrenador personal i a participar en tornejos.
–I va ser precisament un torneig el que el va portar a Barcelona.
–Sí. Va ser quan tenia 10 anys, i ja em vaig quedar a la ciutat. He tingut la sort de poder disputar molts tornejos a Catalunya i conèixer molta gent, com el president de la Federació de Catalunya, i poder representar la Comunitat a les cites nacionals.
–Va notar el canvi de Catalunya a Andorra?
–És diferent, ja que a Catalunya hi ha infinitats de tornejos, sent una de les zones amb més activitat competitiva d’Europa, i a Andorra hi ha menys pel volum de població. No obstant això, amb l’equip del país, que juguem la Divisió d’Honor de la lliga catalana, baixem prou sovint i podem enfrontar-nos amb rivals de la zona.
–També va formar part de l’equip d’Andorra a l’Europeu dels Petits Estats l’any passat.
–Va ser tot un honor competir juntament amb els meus companys per intentar revalidar el títol. Malauradament, no va poder ser, ja que vam tenir un inici molt complicat, però vam acabar remuntant fins a assolir la segona posició.
–Què diferencia un jugador amateur d’un d’elit?
–Les hores de treball. Podem dir que la dedicació diferencia un bon jugador d’un jugador d’elit. Jo no m’hi dedico, sinó que ho he fet tota la vida i és més una afició, però a l’elit pots veure gent que es passa vuit o 10 hores cada dia estudiant, analitzant i competint.
–Quines sensacions té quan competeix?
–Normalment començo una mica nerviós perquè sempre tinc el desig de guanyar. No vaig a les competicions a perdre el temps, sinó que busco la victòria, però és difícil perquè no sempre t’acompanyen els resultats. Has de tenir la mentalitat per tornar-ho a intentar.
–Com ha vist el campionat d’Andorra?
–Aquest any hi havia molt nivell. Tenim molt bons competidors al país, i tot i que sembli que hagi sigut fàcil perquè no he perdut cap partida, res més lluny de la realitat. Hi ha moltes promeses i altres amb experiència, i encoratjo a petits i grans a què s’animen, ja que el món dels escacs, tot i ser petit, és molt maco i acollidor.
