Tot i ser llicenciada en física, la trajectòria d’Eva Choy sempre ha girat al voltant de l’ensenyament, un món que assegura; «m’ha captivat». Després de sis anys de dedicació al Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP), Choy va deixar de ser secretària general de l’entitat, però continua amb vistes d’involucrar-se en més projectes d’ajuda i suport cap als col·lectius.
–Quins objectius es van plantejar al SEP durant el seu càrrec?
–Quan estava a la junta, ens vam proposar sanejar la imatge del sindicat, que no s’ens veiés com els que sempre estem reclamant els drets i queixant-nos, sinó que també se’ns conegués com una figura constructiva, una organització que permetés transmetre al Govern l’opinió del cos que representàvem i fer de pont entre l’administració i els afiliats al sindicat.
En aquesta línia, recordo que quan vaig agafar el càrrec, ens vam marcar l’objectiu de no limitar l’actuació del sindicat només a fer queixes, sinó que havíem d’intentar ser un dinamitzador d’activitats i de xerrades entre els professors. Però es veritat que aquest aspecte ens va costar i no el vam acabar d’assolir.
He marxat una mica amb la sensació de no haver treballat prou en aquesta part del sindicat com a col·lectiu, com a punt de trobada i de suport entre uns i altres, potser és amb la part que marxo més decebuda. Tot i que penso que el sindicat també ha donat una imatge de ser constructiu; amb la voluntat de fer propostes. I pel que estic veient, la continuïtat del SEP actual també és la d’anar en aquesta línia.
–Per què no es va acabar d’assolir?
–Cal pensar que és una feina altruista, que fas a més a més de les teves hores de treball i no vam tenir prou temps, ens va agafar just amb la reforma de les pensions, i això ens va ocupar molta part de les nostres reunions.
–Quines iniciatives teníeu sobre la taula?
–Quan vam entrar hi havia el tema de la reforma de les jubilacions, va ser una de les lleis que ens va portar més feina.
També hi havia la modificació de la llei de la funció pública, però amb aquesta no es va iniciar cap treball de modificació, es va deixar en un segon terme, perquè es donava per prioritària la de les jubilacions. De fet, un dels compromisos de l’actual Govern és modificar o revisar aquesta llei de la funció pública, diguéssim que va ser el treball que ens va quedar una mica pendent.
–Estaven d’acord amb les actuals reformes de les jubilacions?
–Érem partidaris de fer la modificació, perquè el model que hi havia era insostenible, però evidentment, la proposta que s’ha presentat no satisfà al col·lectiu. A més, el tema de les simulacions s’ha produït amb retràs, es van lliurar més tard del que s’havia dit en un inici.
Per tant, es pot implementar que no s’han acordat els terminis, però nosaltres ja vam fer tot el que teníem a les nostres mans per adequar la llei a les necessitats i demandes dels nostres afiliats. També podríem dir que una de les mancances ha estat la falta de comunicació per part de l’administració vers els treballadors. Tot i que conec que no és una llei fàcil d’entendre, és un model feixuc comparat amb el que teníem abans, amb un càlcul complicat i és normal que generi dubtes i debats.
–El Govern els va escoltar durant el procés de construcció?
–Sí, jo penso que Govern ens va escoltar, ara, que s’ens tingués en compte o no les propostes, això ja és una altra història. Però érem partidaris de fer un model més ideal o que s’adeqüés una mica més a la situació actual.
–Quin era aquest model ideal?
–Un model on també es contemplés la carrera professional o on no es perdés la prejubilació. Però tampoc vam saber trobar el model ideal al complet, perquè potser llavors l’haguéssim presentat. La veritat és que trobar un model que agradés a tots, no era una tasca gens fàcil. H
