Eugenia Correia és una jove estudiant andorrana a Barcelona que estrena avui el seu primer single ‘Ela’, fruit de la seva composició inicial. L’artista publica la seva primera obra en portuguès, idioma corresponent a les seves arrels lusitanes. Correia s’expressa tant en aquest idioma com en català a l’hora de compondre. ‘Ela’ és una balada pop amb un gran caràcter autobiogràfic on la cantant parla sobre la voluntat de voler créixer, avançar i, com diu la tornada de la cançó, volar.
–Com va decidir dedicar-se al món de la cançó?
–Porto fent música des dels 9 anys, tanmateix, sento que sempre ho he portat a dins. Quan tenia 13 anys, vaig començar cant i un instrument em va portar a un darrere l’altre. El piano em va portar a fer cant, aquest em va portar a voler-me acompanyar amb el piano i, aleshores, donar-li més canya al piano. Després, el cant em va portar a aprendre guitarra, ja que m’agrada molt perquè és un tipus d’acompanyament molt bo per la veu. A partir de saber tocar aquests instruments, conèixer més i estar dins d’aquest món, em vaig adonar que era una cosa que és com una bombolla, que quan entres ja no hi surts. Em feia la sensació de tranquil·litat i de serenitat. Gràcies a la pandèmia, em vaig adonar que la música podia anar més enllà, i des d’aquell moment he entrat en un món del qual m’és impossible sortir perquè em fa intensament feliç. De fet, les ganes de fer música es fan cada vegada més grans, ja que estic estudiant al Taller de Músics i és una passada, m’apassiona estudiar música.
–Quins elements podrem trobar a ‘Ela’?
–En aquesta cançó trobareu diferents elements de la natura, sigui una papallona, un arbre o els núvols. Aquests elements representen l’evolució, el fet de voler créixer i de voler anar sempre més enllà. No només trobareu elements, també descobrireu diverses sensacions al fil de la cançó.
–Canta en portuguès representant elements d’Andorra, per què aquesta combinació?
–Sí, d’un costat perquè aquests elements representen la meva persona, m’agraden molt. I, d’altra banda, perquè visc envoltada de muntanyes, de natura, i això em fa veure la importància de barrejar dues cultures de manera especial en aquesta cançó. El portuguès és una arrel molt important per a mi, ja que sento en dos idiomes. Hi ha gent que només compon amb una llengua, però jo, en aquest cas, canto en portuguès. Tinc d’altres cançons que són amb altres idiomes com el català. Depèn de quina situació, sento que he d’explicar una història en portuguès o en català. De vegades, em surt millor explicar-la en català així de primeres, i d’altres en portuguès. Poder barrejar aquestes dues llengües és molt rellevant perquè no vull que una cultura tingui més pes sobre l’altra, que guanyi la portuguesa per sobre l’andorrana o a la inversa. Vull que, realment, les dues estiguin en un mateix nivell, però que cadascuna tingui les seves coses i que estiguin igual per poder fer aquesta barreja i que es vegi que jo sento en català, amb el meu país i les seves coses com la natura i la muntanya. Però, tot i que compongui sentint el meu país, sento també que la música em trasllada al meu país d’origen que és Portugal i crec que, si ho faig en portuguès, estic fent el que hauria de fer.
–Ha tingut referències o inspiracions d’altres artistes? Quins?
–Sí, en el moment de composició d’aquesta cançó, m’he basat en dues referències: Sara Bareilles i Pablo López. Aquests dos artistes, sobretot la primera, em tiben moltíssim, tenen una sensibilitat i una manera de fer que els fa especials.
–Què els hi diria als joves que s’estan plantejant iniciar-se en el món de la música?
–Els hi diria que aprofitin per provar coses noves, que aprenguin, que no tinguin por d’equivocar-se perquè se n’aprèn moltíssim sempre i que vegin si realment és el que volen per a la seva vida, si els fa feliços.
