‘Gestació d’una obra sobre el silenci. Molt més que un llibre il·lustrat’. Aquest és el títol de la xerrada que impartirà aquest vespre (19.00 hores, sala d’exposicions del Govern) l’escultor Ernest Altés sobre el llibre conjunt ‘El silenci’ amb l’escriptor Miquel Martí i Pol, editat per l’editorial andorrana Maià. Viu a la Cerdanya, però manté una vinculació amb Andorra, ja que té obra pública exposada al país.
–Què vol explicar a la conferència?
–Explicaré la meva vinculació familiar amb Miquel Martí i Pol, amb qui els meus pares van tirar endavant activitats culturals a la comarca d’Osona. Ja de més gran, vam proposar-li la possibilitat de fer aquest llibre, ja que feia temps que volíem abordar el silenci i la solitud. Així, a partir d’alguns gravats meus i de textos seus va sortir aquest treball. En aquest cas, va ser un intercanvi mutu.
–Com definiria el silenci vinculat a l’art?
–Hi ha molts silencis i per això ho vam posar en singular. Hi ha des del silenci que pot ser una nosa fins al que és estimulant, i també el que és buidor. El silenci tant pot ser molt ric i productiu, com creatiu o destructor, així que una definició no la tinc.
–Com es plasma el silenci en l’art?
–Quan tu veus un espai buit, per exemple quatre parets sense res a dins, o des de dalt d’una muntanya estàs veient una sortida de sol, en el moment que no hi ha gens de vent i no sents cap animal.
–Creu que el silenci es vincula massa sovint a un fet negatiu?
–No sé la gent què pensa en general, però jo el veig com un fet molt creatiu, tot i que no puc respondre per tothom. Hi ha de tot.
–Creu que estimula la creativitat?
–Per mi sí, tot i que val a dir que habitualment treballo amb l’ajuda de la música. De fet, si parles amb qualsevol músic o compositor et dirà que sense silenci no hi ha música. Em sembla un concepte prou interessant.
–Quina contribució ha fet Miquel Martí i Pol?
–En el llibre és un 50%, és un treball molt compartit, una obra creada conjuntament. En els llibres il·lustrats, a nosaltres ens arriben els textos i aleshores hi hem de posar la nostra part. Com que no és freqüent, has de tenir una relació directe amb l’escriptor.
–A quin públic va dirigida la xerrada?
–Això no m’ho plantejo. Explico el mateix en un casal d’avis que a la universitat. Em prenc molt seriosament sempre la meva feina al nivell màxim que crec que s’han d’explicar les coses. No sé quin públic vindrà. De la mateixa manera, si m’encarreguen una escultura per Barcelona o per Sant Julià de Lòria, l’afronto igual, amb la mateixa exigència i rigor.
–Com es gesta una obra sobre el silenci?
–Cada projecte és una història diferent. N’hi ha alguns que són tècnicament molt complicats i conceptualment molt exigents, no hi ha una metodologia exacta. Hi ha coses que medites i d’altres et surten de cop. I jo estic cada hora del dia i tot l’any endollat a la meva feina, amb el llapis a la butxaca.
