Eric Galimany

Cada any l’Europeu es viu de manera especial. Al final, el format ‘matchplay’ et porta a jugar el teu millor joc, i la pressió i adrenalina que es senten en competir són úniques. Aquest any, en jugar com a individual i estar sempre en l’última partida, he notat que tot sovint el resultat depenia del meu punt. Això m’ha fet créixer molt mentalment, perquè sabia que cada cop era important. Poder sumar per l’equip i veure com entre tots aconseguíem un subcampionat històric per Andorra ha estat una de les experiències més intenses i gratificants que he viscut en aquest esport.

Vaig sentir que, per fi, el treball de tots aquests anys sortia a la llum. Assolir la final i assegurar una medalla va ser increïble, però, personalment, jo volia guanyar l’or. Tot i la satisfacció, crec que saber que ja teníem una medalla ens va treure pressió... i potser això va fer que estiguéssim una mica més despistats l’últim dia contra Grècia. Crec que ens va faltar una mica més d’actitud a la final.

N’hi ha diversos. Destacaria sobretot un ‘putt’ al forat 16 i un altre al forat 18 contra Turquia, que van ser claus per portar el partit al play-off. Crec que poques vegades havia sentit tanta pressió en un ‘putt’. També em quedarà gravat el moment en què l’Eduard, que jugava a la partida de davant, va embocar el ‘putt’ de birdie al primer forat del play-off per guanyar Turquia. O el cop del Ramon i el ‘putt’ de l’Esteve que ens van donar la victòria contra Luxemburg al segon forat del play-off... Aquests moments no s’oblidaran mai.

L’ambient dins l’equip ha estat excel·lent. Tots ens coneixem de fa anys, i això fa que hi hagi molta confiança i bon rotllo. Realment, més que un equip, som una família. El fet d’estar tots allotjats al mateix pis també hi va ajudar molt: compartíem els àpats, cuinàvem junts i convivíem com a grup, i això va reforçar encara més la nostra unió.

No teníem una rutina especial marcada. Al final, hem estat tot l’any competint en tornejos i entrenant regularment, així que la preparació era una continuació d’aquesta dinàmica. Els dies previs a l’Europeu els vam afrontar com si fos un torneig més, mantenint la concentració i el ritme de joc habitual, sense voler fer res diferent que ens trenqués la rutina de sempre.

Ha estat el millor grup pel que fa al suport entre els integrants. Hi havia una confiança mútua molt gran, i crec que això es va notar tant dins com fora del camp. En cap moment hi va haver retrets ni males cares; tots anàvem a una, fent que ens ajudéssim constantment. Aquest sentiment d’equip és difícil de trobar, i per això crec que ha estat un grup tan especial.

La veritat és que pel que fa a la pressió i nervis no vaig notar cap diferència respecte als altres partits; per a mi, va ser un més, amb l’objectiu clar de desgastar el rival i guanyar. Crec que el més complicat de la final va ser gestionar el cansament acumulat de tota la setmana. D’altra banda, tant jo com el rival coneixíem molt bé el camp, i per això es cometen menys errors i es fan més ‘birdies’. Recordo perdre el primer forat del partit fent ‘birdie’, perquè el rival va fer ‘eagle’. Clar, poques vegades perds un forat fent ‘birdie’, però en una final tot és més exigent, i això fa que mantenir aquest nivell tan alt amb el cansament acumulat sigui un repte.

Crec que el dia del ‘medal’ ens vam deixar molts cops pel camí, però gràcies al nostre seleccionador, vam tenir una estratègia molt ben definida per als ‘match plays’, i això ens va ajudar molt. Tenir un ‘foursome’ sòlid és clau i dona molta tranquil·litat de cara als partits individuals. En aquest sentit, crec que, a nivell estratègic, anàvem un pas endavant respecte a altres equips.
Pel que fa al nivell de joc, hem estat fins. Sempre es pot jugar millor, però hem demostrat que tenim un gran nivell competitiu.

Tots els partits van ser molt igualats, però personalment diria Luxemburg. Em va tocar enfrontar-me al millor jugador del seu equip i va ser un partit molt exigent. A més, la climatologia no va ajudar gens: vam jugar gran part de la volta sota la pluja, cosa que ho va fer encara més dur. Va ser un d’aquells partits que et posen realment a prova.

Aquest èxit demostra que Andorra no és només un país de neu. La federació està fent una gran feina i aconseguint formar un bon planter de golfistes, amb joves que pugen amb molt de nivell i que, segur, ens donaran grans alegries en el futur.
Crec que el Govern hauria d’implicar-se més i donar suport econòmic a la federació per poder tirar endavant projectes com aquest Europeu. Enguany, hem estat nosaltres mateixos, els jugadors, qui hem hagut de finançar el viatge, i això és inadmissible. En pocs esports passa una cosa així, i encara menys després d’haver aconseguit una medalla de bronze l’any passat.
Per això, aquesta medalla de plata té encara més valor: demostra que el resultat de l’any passat no va ser fruit de la casualitat. Tenim el nivell per competir amb països molt més grans i fer un bon paper, i ho estem demostrant tot i la manca de recursos.

A nivell personal, tinc previst disputar proves de l’Alps Tour i començar a fer les primeres passes en competicions professionals. Tot i això, probablement aquest any continuaré com a amateur per acabar de polir detalls en el meu joc i preparar bé l’entrada al món professional. A nivell col·lectiu, segur que continuarem entrenant fort i començarem ja a preparar el pròxim Europeu amb la mateixa ambició i il·lusió.

Per a la pròxima temporada, el meu objectiu és passar talls a les proves de l’Alps Tour i d’altres tornejos professionals. Això m’hauria d’ajudar a baixar la meva mitjana de cops i a consolidar-me com un jugador més sòlid i competitiu.

Sí. Mai serà fàcil, però és molt possible que l’any que ve puguem aconseguir la medalla d’or. Cada any hem anat millorant, tenint així un equip cada cop més competitiu i, si mantenim aquesta línia de treball, estarem lluitant pel màxim.

Competir en un Tour i guanyar-me la vida fent el que més m’agrada. També vull continuar donant classes ajudant a altres a iniciar-se o millorar el seu nivell, transmetent tot el que jo he après al llarg del camí.