Va assumir la direcció del projecte Naturlandia al 2012 i, des de llavors, aquest llicenciat en ciències econòmiques i empresarials ha estat treballant per demostrar la viabilitat i l’evolució del ecoparc. Reconeix les dificultats inicials, però assegura que el parc està ara començant a amortitzar despeses i pot espolsar-se l’adjectiu «deficitari» que darrerament sembla acompanyar a la instal·lació. El 20 d’abril, el domini lauredià s’agafa un petit descans. Una aturada tècnica, de quatre dies, forçada pel final de la temporada d’hivern, per revisar les atraccions i pels preparatius obligats del canvi d’estació. Uns canvis que afectaran a la cota 2.000 i, per exemple, l’actual granja escola es traslladarà a aquesta altitud. L’horari d’obertura serà, a partir d’aquest dia, de 10 a 18 hores i, ara, la prioritat és enllestir les activitats d’estiu de la instal·lació.
–Tres anys al capdavant de la direcció de Naturlandia.
–Vaig rebre una trucada del comú de Sant Julià i em van explicar que el seu desig era revitalitzar el parc. En aquell moment, Naturlandia portava cinc anys obert i volien construir un atractiu pel comú i tenir un gruix turístic que pogués servir com a motor econòmic de la parròquia.
–Es va desenvolupar un pla estratègic a tres anys, delimitat al mandat polític.
–Els vaig explicar com volia redefinir la instal·lació, un projecte amb essència de parc d’aventures, ens inspiràvem en una frase: «el lloc on els nens poden complir els seus somnis» Ha estat un període de tres anys amb diferents fases. La primera, va ser adequar el parc a les instal·lacions que crèiem que havien de donar aquest servei, una segona, l’any passat, per col·locar Naturlandia al món –amb una campanya comercial que va permetre acords amb el Barça, Catalunya Ràdio o Club Súper 3– i ara al 2015, la tercera, on el parc ja comença a rebre els fruits del treball dels anys anteriors.
–Un projecte d’aquesta magnitud s’ha d’adequar al temps disponible.
–Si fos a 10 anys, per exemple, es tindria més marge i algunes coses es podrien desenvolupar amb més calma i de forma reposada. El parc està exactament on esperàvem que estigués, en tendències, visitants i números de facturació. Estem força satisfets.
–El parc presumeix d’un creixement exponencial en la facturació.
–Al 2011, un any abans d’arribar nosaltres, es van facturar 1.100.000 euros, al 2013 van registrar-se 3.200.000 i aquest any estem en la línia d’aconseguir uns 4 milions d’euros. L’increment és d’un 30% respecte l’any passat i és una xifra excel·lent perquè al 2013 ja es va incrementar un 50% respecte l’any anterior.
–L’amortització progressiva del projecte.
–Naturlandia és, en part, deficitària si atenem a la forta i important inversió inicial que vam fer. Poc a poc es va amortitzant i es pot anar recuperant molt més perquè la facturació augmenta. La tendència és que aquest any, en quant a nivell de compte d’explotació, els números estiguin quadrats i després, com tot projecte gran, hem d’amortitzar a 20 o 25 anys el tema de la mà d’obra.
–L’afer BPA pot influenciar en alguns tipus de persones que visiten el país.
–En el perfil de visitant que arriba a Andorra per dipositar diners i per invertir, segur, per la certa desconfiança que s’ha generat. Per contra, crec que el Govern ha de veure els quatre o cinc sectors que no afectarà aquesta crisi, com ara el comerç o el turisme i apostar fort per ells. Fins i tot crec que nosaltres, el turisme, podríem sortir beneficiats perquè no ens afecta realment i és una bona forma de vendre Andorra i aconseguir ingressos. En la forma que ha tingut el Govern d’actuar en el cas prefereixo no entrar.
–La viabilitat del parc passa per seguir la línia de creixement traçada.
–És un espai molt gran, d’unes 500 hectàrees. La seva estructura de funcionament és rentable a partir dels 180.000 visitants a l’any i a partir dels 3 milions i mig de facturació. Abans teníem la mateixa estructura però no teníem aquest índex de visitants i, per tant, els costos fixes eren majors. Ara ja estem al nivell de poder rentabilitzar, el pressupost s’equilibra i, a més, tenim encara un recorregut de tres o quatre anys on podem mantenir la mateixa estructura de costos, augmentar el número de visitants i facturar més.
–Una empresa paraestatal que, per llei, està lligada econòmicament al comú de Sant Julià.
–No es podem permetre grans inversions i això ens obliga a ser molt creatius. Intentem aportar atraccions rentables i, sobretot, que estiguin integrades en la natura. Estem treballant en dos atraccions noves a la cota 1.600 i posarem en marxa el parc d’animals, amb la incorporació de 7 o 8 espècies noves, un programa pedagògic i una exposició de fòssils, entre d’altres idees. Busquem atraure la gent, que el seu nivell de satisfacció sigui alt i que la seva despesa mitja també sigui alta. És a dir, si l’any passat el visitant es gastava 10, que ara se’n gasti 12.
–La innivació artificial a la cota 2.000 tanca un petit deute pendent.
–Va ser la principal inversió de l’hivern passat. Es va cobrir un deute històric que teníem amb les pistes d’esquí de La Rabassa i és la primera estació de fons d’Espanya i Andorra amb aquest innivació artificial. Aquest any havíem apostat per fer un bon club d’esquí (Nòrdic Esquí Club la Rabassa-Naturlàndia), amb la direcció de Joan Erola, el que era seleccionador espanyol d’esquí de fons. Hem apostat fort per Ireneu Esteve, un júnior que és el sisè del món i rebem cada any entre 9 i 10.000 nens d’esquí escolar d’Andorra. Justament ahir va acabar el programa d’esquí escolar, amb una mitjana de 200 nens que van poder gaudir de la neu. També ens col·locarem com una estació de referent d’aquesta modalitat i, amb l’estructura professional, podrem fer un salt qualitatiu en les visites d’esportistes d’alt nivell. La innivació artificial era una necessitat, però s’ha fet quan ho hem pogut fer i ens ho hem pogut permetre.
–El sector ecologista no acaba de veure amb bons ulls Naturlandia.
–Som conscients que estem al mig de la natura i que la gent té diferents criteris de com tractar-la. Són criteris diferents, però tots respectables. Naturlandia és un lloc paradisíac, un entorn molt bo i molt maco, tant a la cota 1.600 com a la 2.000. Nosaltres treballem sempre amb molta cura amb tot el tema de medi ambient, natura i la sostenibilitat. En aquest sentit estem treballant des de fa un any per aconseguir la certificació reserva biosfera i crec que l’aconseguirem. La Unesco només atorga aquesta distinció a les empreses que són absolutament respectuosos amb el medi ambient i això demostra que al parc intentem fer les coses ben fetes. Ens agradaria que el sector ecologista del país ens pogués assessorar en el tema de sostenibilitat i de medi ambient en comptes de criticar-nos. No tenim res en contra seva, però han d’adonar-se que anem tots en la mateixa direcció i ens hem d’ajudar.
–Josep Roig, conseller d’SDP al comú de Sant Julià, és l’oposició i demana el que creu convenient.
–Els temes polítics no són la meva feina i no acostumo a entrar. Si s’ha demanat informació o no és un tema que han d’aclarir entre el comú i ell, però està clar que Roig té una altra visió de Naturlandia, que potser és tancar-la. No conec el seu projecte, el de SDP, tot i que m’he vist amb ell perquè ens va demanar una reunió per parlar d’uns números. No explica que proposa, només critica. M’agradaria saber si té un altre projecte per rebatre’l, per agafar idees per millorar-lo o el que sigui. Per tot, dedueixo que el seu pensament és que Naturlandia no és viable i el vol tancar. Respectable…
–L’impacte econòmic del parc en el comú és evident.
–Nosaltres intentem vincular tot el que sigui possible el parc i la parròquia, que les escoles s’involucrin i les botigues participin. La col·laboració amb Sant Julià és molt estreta, fins al punt que Naturlandia pertany al comú i entre un 75 i un 80% dels treballadors són ciutadans de la parròquia. Intentem agafar tots el proveïdors del poble i, evidentment, l’objectiu principal del comú en aquest projecte, és que Naturlandia sigui el motor principal econòmic de Sant Julià. Aquesta és la nostra prioritat.
