La seva especialitat són els bols tibetans, però també ensenya meditació i cursos d’introducció de budisme tibetà. Qui necessiti una mica de pau, el pot trobar sovint a Caldea. A més, demà participarà en un taller sobre la cerimònia del te a Ordino i el 9 de gener en el concert de Reis a Andorra la Vella, en una sessió conjunta de quatre sonoterapeutes per primer cop a Andorra.
–Què són els bols tibetans?
–Són uns instruments que venen del Nepal i del Tibet, amb els quals aconseguim una vibració i un so per treballar la relaxació física, emocional i espiritual. Així, combatem l’ansietat, l’estrès, mals de cap, la circulació i la relaxació muscular. El propòsit és aconseguir que la persona estigui en un estat de molta calma i, combinat amb la meditació, ha de començar a veure les coses d’una altra manera, amb una actitud diferent davant els patiments de la vida.
–La finalitat és capgirar una dinàmica negativa i pessimista?
–Exacte, serveix a la persona que està deprimida, amb angoixa, ansietat, depressió, el sistema nerviós alterat, amb insomni o que sigui hiperactiva i no ho pugui controlar.
–També va bé per qui simplement es vulgui relaxar una estona?
–Seria com un massatge. Algunes persones s’hi han acostumat i un cop al mes els hi agrada. Ve gent molt nerviosa, tocada i amb una actitud davant de la vida de molta negativitat, amb els quals la sonoteràpia ha de ser molt potent.
–Ara mateix, tal com està el pati, fa més falta que mai?
–Hi ha moltes maneres de tocar els bols i no sé tocar-los d’una altra manera. El que necessito és que m’expliquin el seu estat, i la majoria el que busquen és sortir d’una situació d’angoixa. Avui en dia, l’angoixa prové de la por que hem passat i s’ha quedat molt endins, de manera que qualsevol canvi els hi fa por. No faig de psicòleg, però sí que escolto per entendre com està i poder treballar.
–Quan toca els bols, també li va bé a vostè?
–Depèn com els toqui. Si no estic bé, millor que no els toqui, perquè segurament no estaré fent bé la meva feina. Em podria servir, però estaria traint la força de la sonoteràpia cap a la persona que ha vingut. I, per contra, tu també et pots trobar millor si els toco d’una determinada manera.
–I si ho fa per vostè sol?
–Si ho faig per mi sol, perfecte. De vegades, quan no estic bé, m’estiro i me’ls toco. O tinc amics sonoterapeutes que els truco i els hi demano un cop de mà; fem intercanvis.
–Li agrada fer el que fa?
–Vaig gaudir tant quan ho vaig descobrir i ho continuo fent que no em penso jubilar, ja que què he de fer a la meva edat, quedar-me a casa tranquil·let? Doncs no, fins que els ossos em diguin prou. Ajudes a la gent i et fa vibrar. A més, t’ho pots combinar, adaptes els horaris i quan estàs cansat, pots baixar una mica el ritme. És molt gratificant.
