L’Emma Alamany va néixer a Andorra fa gairebé 22 anys. Després de cursar l’educació obligatòria i tenir una experiència durant una feina d’estiu, va decidir començar a estudiar llengua de signes.
–Què li va cridar l’atenció per estudiar llengua de signes?
–L’any 2021, treballant de cara el públic, em vaig trobar un dia que va venir una parella de sords, i no va haver-hi manera de comunicar-nos. Va ser molt difícil i incòmode, i vam haver de buscar mil recursos. Això em va provocar molta impotència perquè si venen turistes, per exemple, que parlen una altra llengua, sempre trobes alguna manera de comunicar-te, i amb ells em va passar que no hi va haver manera. A més, els vaig veure signar, em va cridar l’atenció i em va semblar molt bonic.
–Ara que hi està de ple, com és l’estudi de la llengua de signes?
–El format és el mateix que els diplomes d’idiomes. Actualment estic cursant el B1 i ho faig a l’Instituto de Enseñanza de la Lengua de Signos Española (IELSE), a Madrid, però ho faig en línia. Es tracta de cursos que duren 10 mesos, del setembre al juny, on fas quatre hores setmanals.
–I com funcionen les classes?
–Al principi t’ensenyen la gramàtica: com s’ordenen les frases i tot el que canvia de la llengua espanyola oral. A poc a poc es va practicant la fluïdesa i es fa sobretot vocabulari.
–Els estudis en si són suficients?
–Crec que sí, els continguts són molt complets a escala general. També és cert que m’ha faltat poder-ho aplicar al dia a dia. Per exemple, jo al meu entorn no tinc cap persona sorda o que estudiï el mateix, llavors la llengua de signes en la meva vida es queda en els estudis, res més. En canvi, tinc companyes que coneixen gent sorda o que han trobat llocs on anar a practicar, i es nota molt la seva evolució en comparació amb qui no tenim amb qui ho podem fer. Això de vegades fa que et desmotivis una mica.
–La informació que es dona a tota la gent que ho vol estudiar és la necessària?
–Li diria que sí. Cert és que d’entrada vaig buscar informació per poder estudiar a Andorra, i no vaig trobar res. Em va costar molt cercar la mínima informació sobre la llengua de signes al Principat. Ja buscant a Espanya em vaig trobar amb moltes escoles, etc. Encara més, també amb cursos gratuïts o mil maneres d’estudiar-ho, com poden ser vídeos de YouTube.
–Quines sortides professionals té estudiar llengua de signes?
–Ser professor, intèrpret i fer de persona de suport a escoles o en centres que tinguin alumnes amb necessitats educatives especials.
–I en concret, quina és a la que es vol dedicar vostè?
–Treballar en un centre d’estudiants, m’agraden molt els nens. M’he adonat de totes les barreres que es troba una persona sorda en el seu dia a dia, i per desgràcia hi ha molt poca gent que sap llengua de signes. M’agradaria que als nens, per exemple, els pogués oferir el mateix servei que a qualsevol altre alumne, ajudant-los i tractant-los de la mateixa manera.
–La interpretació de la llengua de signes continua sent un món desconegut?
–Molt. Quan era petita no en sabia res, només veure la persona que interpreta les notícies a la televisió. I el primer contacte que vaig tenir va ser el de la parella, i em va xocar i a la vegada em va agradar molt.
–Quin és el millor consell que pot donar a algú que vulgui estudiar-ho o dedicar-s’hi?
–Paciència, ja que quan s’estudia una cosa així no es tracta només de continguts, t’endinses molt en la comunitat sorda, en com són. Més enllà d’aprendre, és entendre aquestes persones i apropar-te, i veure que el que fas és realment important, ser conscient que pot canviar la vida a molta gent.
