Elisabet Faura Pavia (Barcelona, 1969), arquitecta, i Joan Rovira Botey (Barcelona, 1967), enginyer, són dos grans viatgers que es mouen pel món amb bicicleta, també amb les seves filles. Fins al 31 de març, exposen fotografies dels seus viatges al Centre d’Interpretació del Parc Natural del Comapedrosa. Les seves experiències les conten a la pàgina web ‘www.petitsnomades.cat’. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Quan i per què van decidir començar a viatjar amb bicicleta?
–De solters fèiem molts esports relacionats amb la muntanya. Vam incorporar la bicicleta de muntanya i vam pensar que podríem viatjar per zones rurals i poc turístiques, i ens vam anar introduint al cicloturisme. Jo [Joan] fa més de 20 anys que vaig fer moltes rutes per Catalunya i Europa. La bicicleta et permet conèixer el país d’una manera diferent, tens molt contacte amb els llocs i la gent, i també et dóna una velocitat molt superior comparat a anar a peu. Sempre hem pensat que entre dos llocs turístics (que són els que visita la majoria de la gent) hi ha tot un món per descobrir i això ho permet la bicicleta.
–Quins primers viatges que van fer?
–Els primers, pels Pirineus i Espanya. Després pel Marroc, on pràcticament hi anàvem cada any.
–Expliqui’ns anècdotes de novells.
–Les habituals per a tothom que s’inicia en el cicloturisme: excés d’equipatge i voler fer etapes massa llargues, perdent el contacte amb gent del país. Quan vas en parella, el més difícil alhora de viatjar amb algú altre és sincronitzar els ritmes.
–Després van decidir tornar amb dues filles. Com viatgen amb dues nenes?
–Quan van arribar les nostres filles, vam pensar per què no podíem seguir fent allò que ens agradava. Primer les portàvem en un carret per a infants, i quan l’Ares es va fer més gran va demanar als reis un tàndem perquè hi pogués anar ella, i així ens van dur el Tàndem Hase. El més important és tenir paciència i pensar que no es poden fer les mateixes etapes que anant sols. Cal fer les coses com si tot fos un joc i fer parades molt sovint.
–Quants anys tenen les filles? Van amb la seva bicicleta?
–L’Ares té 8 anys i la Maiana 5 anys. L’últim estiu ha sigut el primer cop que l’Ares ja ha pedalat amb la seva bicicleta. La Maiana va al tàndem.
–Quins llocs d’Amèrica han visitat?
–Xile (Patagònia, zona volcànica), Argentina (nord-oest), Perú (altiplà i Cordillera Blanca), Bolívia (altiplà, salars), Equador (Galápagos).
–Quin serà el pròxim viatge?
–És difícil de dir… Un sempre té idees noves al cap que a poc a poc van evolucionant i potser un dia acaben en un viatge real. Ara per ara ens ronda pel cap Amèrica del Nord, Nova Zelanda…
–Què han après durant els viatges?
–Moltes coses i moltes experiències! En resum, aprendre a viure amb l’imprescindible, afrontar problemes i resoldre’ls, que la vida cal aprofitar-la dia a dia al màxim, que és molt important trencar amb la monotonia, que al món hi ha molt més del que ens pensem, a tenir una mentalitat oberta i tolerant…
–I les nenes, què han après?
–Que al món hi ha gent molt diversa i moltes maneres de viure, a aprendre a afrontar problemes, a conèixer gent diferent i de cultures diferents i veure que en el fons no som tant diferents, a compartir, a viure amb poques coses, que es pot jugar amb qualsevol cosa del teu entorn…
–Com es prepara un viatge així?
–Un viatge així s’ha de preparar amb temps, pel que implica a trencar amb la vida quotidiana que tenim. També buscar llocs per on passar, buscar informació dels llocs (és una fase molt bonica); és a dir, preparar la ruta. Per fer un viatge llarg amb bicicleta, és important haver-ne fet de curts, començar amb sortides de dia, després caps de setmana, setmana i successivament. És la millor manera per saber que cal dur i aprendre a simplificar material. Europa és una immillorable zona amb milers de quilòmetres de rutes fàcils i segures. A la nostra pàgina web (apartat material) tenim un llistat exhaustiu de tot el que portem.
–Què exposen al Comapedrosa?
–Un recull de fotos d’un anterior viatge per Àsia de nou mesos i també del viatge en família per Sudamèrica.
–Què els agrada més d’Andorra?
–La zona de l’estany de Juclà, la vall d’Incles… De fet, molts racons.
–I del món?
–El salar Uyuni, Iran, Tibet… Sobretot on la natura està en estat salvatge i amb horitzons llunyans.
