‘El Silenci’ és una obra que explora profundament els temes de la memòria i el silenci. En ella, Elena Santiago ha captivat l’atenció del jurat del Premi Born de i del públic per la seva mirada única i el seu enfocament intimista, amb una narrativa plena de reflexions profundes. Avui des del PERIÒDIC parlem amb ella.
—En primer lloc, enhorabona pel Premi Born. QuÈ va ser el primer que li va passar pel cap quan va rebre la notícia?
—En un primer moment vaig pensar que era una broma, no m’ho creia perquè és un premi on es presenten moltes obres i és molt poc probable. A més, hem de tenir en compte que era la primera vegada que em presentava. Anecdòticament, recordo que en rebre la trucada vaig preguntar tres vegades si era veritat, fins que m’ho vaig creure. En aquell moment només sentia felicitat i eufòria.
—La paraula silenci dona nom a aquesta obra. Quina importància té el silenci en el llibre i què simbolitza dins de la narrativa?
—El silenci és la peça central, però no en el sentit d’un silenci positiu que aporta tranquil·litat, sinó en què sorgeix d’allò que es calla. És a dir, sorgeix que els personatges de l’obra no volen parlar, oculten els seus problemes i aquest és el silenci en el qual gira l’escrit. Amb aquest silenci es pot veure els caràcters dels personatges, els seus conflictes, quins desitjos tenen, quines són les seves pors. Podem dir que ‘El Silenci’ és el connector dels personatges amb la trama.
—D’on neix aquesta idea de connectar el silenci amb els personatges?
—El fet que aquesta obra estigui enfocada en la memòria històrica ja em fa que pensar. En aquest sentit, em vaig fer la qüestió de quin és el tipus de memòria històrica que existeix a Andorra. En realitat és una pregunta que m’he fet tota la vida, encara que mai he tingut resposta. Vivim en un país que té una història curta i moltes vegades em pregunto què ha passat en la seva trajectòria. És per això que crec que ‘El Silenci’ reflecteix aquest sentiment en el qual de vegades és complicat parlar del que ha passat en èpoques anteriors. A més, és una reflexió de com aquest silenci pot acabar afectant les persones.
—Quin missatge espera que rebi l’espectador amb la seva obra?
—Crec que ‘El Silenci’ és un tema que els lectors viuen a través dels personatges, però que al mateix temps han sentit en la seva vida. A més, descobriran com els personatges prenen decisions que poden ser reprovables, però seran els espectadors el que decideixin si estan o no d’acord amb les accions que aquests personatges porten a terme. Precisament, crec que aquí està el bonic de l’obra i és que tots els personatges tenen una relació amb el silenci, a través d’un conflicte diferent.
—Tenint en compte tots els elements essencials de l’obra, ha sentit incomoditat en la seva escriptura? Com va ser el procés?
—Tens moments de tot, la majoria de vegades és bastant incòmode, però en general em refereixo a l’escriptura per a mi. Sobretot en el moment en què ja t’has documentat, és en aquest moment en què has de començar a encaixar les peces del puzle, aleshores t’adones que són moltes hores de reescriptura. En aquest procés has de tenir en compte quina és la millor manera de presentar cada escena, cada personatge. És una feina que requereix molt de temps, i en el meu cas han estat dos anys.
—Ha pogut compartir els seus escrits amb persones de confiança abans de presentar-lo al premi?
—Sí, a més ha estat molt important, perquè t’ajuda a tenir una retroacció del que estàs escrivint. Arriba un moment en què no tens els ulls tan frescos. És per això que aquests comentaris són necessaris per veure que has de canviar.
—L’ha ajudat la seva professió com a actriu davant de l’escriptura d’aquesta obra?
—Moltíssim. Sobretot a l’hora de fer els personatges, i els personatges complexos. El fet de venir del teatre físic ha ajudat a enriquir la creació d’aquests personatges. És cert que jo vaig estudiar a l’obrador de la Sala Becket de Barcelona, on em van ensenyar a escriure aquesta estructura. Ells m’han ajudat a fer tota l’estructura a saber entrellaçar el missatge que volia donar amb la trama de l’obra. Per a mi, aquest curs de dramatúrgia era el que em faltava en el meu aprenentatge.
—Per finalitzar, tenint en compte la seva trajectòria com a actriu, li agradaria veure ‘El Silenci’ representada?
—Sí, a mi m’agradaria molt actuar-ho. Podem dir que jo he escrit ‘El Silenci’ per poder-ho actuar i en aquest sentit m’agradaria que la institució apostés per aquesta peça i acabi sent una realitat teatral. Al final, jo no he escrit una obra per fer un llibre, què és molt respectable escriure per fer llibres, però en el meu cas no és el que em mou.
