Efrem Roca

Ara ens trobem en un moment molt maco, perquè està molt consolidat a escala mundial. Hi ha moltes veus que diuen que el festival està considerat el millor concurs del món, i llavors la gent veu que està venint gent de 37 països, 300 acreditats, etc. Aquí la gent sap que guanyar aquest concurs et posiciona molt bé a nivell mundial i et dona molt de prestigi.

Nosaltres admetem entre 120 i 130 participants al concurs. Fem una preselecció per vídeo. Vam rebre 200 vídeos de preselecció, fèiem un rànquing i seleccionem. Aquest any vam acceptar 129, i més de 70 persones es van quedar fora.

Per a nosaltres és un concurs de música clàssica dins el repertori saxofonístic. Tota la música que tenim és del segle XX. La música que es va escriure per a saxos va començar cap al 1870-1880, les més antigues. Si mires el repertori de violí, per exemple, aquestes dates per a ells són com contemporànies. Les músiques dels finals dels anys 80, per a nosaltres, són molt antigues. El saxo es va inventar el 1842, llavors mirem compositors que en aquella època estiguessin vius. Tots els del Renaixement, Barroc, Classicisme i Romanticisme no van escriure per a saxo. Després, a l’impressionisme sí.

És un concurs de música clàssica. El que passa és que la gent, quan veu un saxo, s’imagina que és modern, i no. És un concurs de música clàssica. Partint d’aquesta base, demanem una obra que dura tres o quatre minuts i tothom toca exactament el que els demanem. Per tant, hi ha un tema de fer la peça correctament, a nivell de notes, de temps i de matisos, tocar-la exactament com està a la partitura.

Tenim un comitè de jurat que s’ocupa d’escollir el repertori que s’ha de fer, tant de la ronda de preselecció com de les diferents rondes del concurs. Són tres rondes. Aquí també són repertoris tancats: han de tocar exactament el que se’ls diu.

És un comitè fix que ja fa bastants anys que funciona, i és un equip de quatre persones que treballen molt bé conjuntament.

Primer de tot, ja fa molts anys que celebrem el festival, des del 2013. El Sax Fest va començar el 2014 oficialment com a concurs, perquè el primer any no en vam fer. Des del principi es va fer una bona promoció. Hi ha una marca que es diu Selmer, que és la marca principal del saxòfon. En aquell moment, la mateixa casa em va proposar fer un festival a Andorra. Estem parlant que aquesta marca és com la Ferrari dels saxos.

Quan ells van començar a fer promoció del concurs, va ser un gran impuls perquè, de cop i volta, milers i milers de persones van començar a veure el que fèiem. A partir d’aquí hem aconseguit fer el concurs de la millor manera possible, que la gent en parli bé i mostrar-ho bé.

Tenim un director creatiu, el Jordi Llorens, que es dedica a la publicitat i és l’encarregat d’aquesta part. Considero que la clau ha estat fer-ho bé, equivocar-se el mínim possible i que les equivocacions no tinguin grans conseqüències.

Amb l’ajuda d’un digitalitzador de sales, vam crear l’Auditori del Centre de Congressos, que és on tindran lloc les presentacions i el jurat farà la valoració. Amb les ulleres de realitat virtual, el que farem és simular la presència del jurat i del públic, i els concursants tindran la sensació d’estar a la sala. Per tant, abans del concurs, es podran posar les ulleres de realitat virtual i tindran la sensació d’estar a la presentació, i així estaran familiaritzats amb el que es trobaran el dia del concurs.

El que hem volgut fer és crear una espècie de col·loquis. Amb els professionals que tenim a l’edició, cadascun parla d’un tema concret i els concursants hi podran assistir i intercanviar idees. La idea principal és crear un espai enriquidor d’intercanvi.

No és tant una mancança, sinó més aviat una qüestió de noves oportunitats. Jo havia estat vicepresident de la Federació d’Atletisme i havia anat a molts congressos, i això és una cosa que es feia molt. Però nosaltres ho farem diferent: deixem espai entre els col·loquis perquè la gent pugui assistir a més d’una trobada.

Potser tenir-ho tot controlat. Això ho gestiono amb eines digitals i quadres organitzatius. Bàsicament, classifico els participants que venen al concurs. S’ha de controlar molt bé tota la logística perquè hi ha 165 persones que han comprat classes i cadascú paga 78 euros per cada masterclass. Classificar tot això és una feina força feixuga.

De tots els inscrits, bàsicament la classificació i la participació al concurs, perquè tots els participants es compren el seu bitllet i el seu hotel; tot això ho fan ells. Jo m’ocupo sobretot dels professors. A ells sí que se’ls ofereix el bitllet d’avió, l’allotjament i s’ha de gestionar on mengen, etc.

Hi ha una part que són les masterclass. Aquí sí que hi ha una remuneració que paguen els mateixos participants. És un sou que generen si tenen estudiants. Després també tenen un sou per fer de jurat a les diferents rondes.

Hi ha una part del pressupost, aproximadament una quarta part, que genera la mateixa associació amb les inscripcions al concurs, les masterclass, etc. Després hi ha una part pública, amb el suport del Comú d’Andorra la Vella, el Ministeri de Cultura i Andorra Turisme. A més, tenim patrons d’honor, que són patrocinadors privats o particulars que fan donacions. També hi ha col·laboradors econòmics o de mitjans, com targetes regal, etc.

Tot això es fa sense ànim de lucre, des de l’Associació de Saxofonistes d’Andorra. Ni jo cobro ni molta gent que ajuda cobra. Només cobren els professionals que venen a fer la seva feina. Tot això s’organitza des de dues o tres persones durant tot l’any, i després, a l’hora d’executar-ho, necessitem voluntaris. Hi ha tota una xarxa de voluntaris que venen a ajudar.