Sí, és un projecte a duo i va sorgir perquè és un concert que vam preparar ja fa, potser un any i mig. El vam fer per una inauguració que es va fer al CAEE sobre el pintor Henri Matisse i les seves pintures que eren inspirades en el jazz. Aquestes pintures es van publicar entre el 1930 i el 1950. Llavors, vam preparar els estàndards de jazz d'aquesta època.
Què us atrau del jazz clàssic per fer aquest repertori?
Bé, és el primer jazz, aquell que va imposar una mica les normes de com es feia el jazz. Pensem que el jazz comença als anys 1910. En aquella època començaran els primers Swings, Cakewalks i Ragtimes. A partir d'aquí el gènere comença a instaurar-se. Comencem, per exemple, amb peces com Georgia On My Mind, que és del 1930; I Would Weed Them, que és del 1930, On The Sunny Side of the Street, A Lot of Me o Summertime, que aquesta ja és de l'any 35.
Les peces que interpreteu van des dels anys trenta fins a...
Doncs dels anys trenta als anys seixanta com a molt.
Quin ha estat el punt clau per escollir aquestes peces?
Nosaltres quan vam fer aquest concert, quan vam preparar el concert per fer l'exposició de Matisse, ens van basar en l'època. Vam pensar que si ell va fer aquesta pintura entre els 30 i els 60, nosaltres podíem agafar les músiques de jazz que sonaven en aquestes èpoques.
Com descriu l'atmosfera que voleu crear per a l'espectacle de demà?
Sí, és una atmosfera molt de jazz conegut. Els temes que toquem demà es coneixerà gairebé tothom, perquè són temes que han sonat i que sonen encara. Són coneguts, són bandes de jazz que tothom coneix. Per tant, una atmosfera així de jazz molt fàcil per escoltar, i amb sons entre saxo i piano. És un concert molt tranquil, amb sonicitats molt tranquil·les, i a més tenim una sorpresa.
Ens pot avançar de què es tracta aquesta sorpresa?
Tenim un convidat especial, que és el Josep Maria Ubach. Ell ha fet una mena d'escrit i una presentació de cada obra, amb una anècdota de cada peça que toquem. Per tant, tenim el Josep Maria Ubach allà presentant les peces d'una manera com ell ho sol fer, o sigui superbé.
Quina emoció creu que despertarà tant el repertori com el convidat?
Jo penso que el públic que tinguem per aquí el que tindrà potser és un record, les peces que sonaran les coneixeran totes. Per tant, és com viatjar als anys trenta. La idea és anar una miqueta aquella època i reviure el que sonava en aquell moment als clubs de Nova York i els Estats Units en general.
Quin és el repte principal d'interpretar aquests estàndards tan coneguts?
Doncs el repte principal és que la gent s'ho passi bé, que la gent n'estigui allà una estoneta i gaudeixi, així com crear un ambient maco que la gent se'n vagi a casa seva somiant i pensant en la cosa bonica que és la música.
Com valoreu iniciatives com les Nits Obertes d'Ordino que donen l'oportunitat a grups com el vostre, bé, un duet en aquest cas?
Tant jo com el Kic, és més recent, jo tinc més de trenta anys de carrera. Kic, que és més jove, fins i tot, ha sigut alumne meu de saxo fa molts anys. Després hi ha perfils de gent que són amateurs i que estan posant-se una miqueta dins d'aquest món, així que aquest tipus d'iniciatives estan bé. Trobo que és correcte, encara més si els grups són d'aquí.
El duet neix arran de la inauguració del CAEE?
Amb el Kim potser fa uns quatre anys vam fer la primera actuació, també vam fer algunes coses i aquest projecte va ser una cosa una miqueta fixa, però amb ell, no toquem regularment, però sí que tant, tant, fem cosetes.
Considera que si li dona prou suport als artistes del país i que s'empenta el talent local?
Jo penso que sí, es donen moltes oportunitats perquè els grups locals puguin fer actuacions tan una miqueta més amateurs, així com a un nivell més professional als festivals. Jo penso que totes les parròquies miren per la música local i intenten que els artistes d'aquí tinguin les seves oportunitats.
Quins són els pròxims passos per Kic Barroc?
El Kic i jo fem concerts i de vegades ens demanen produccions especials. En aquest cas hem pogut fer això. To i que el 26 d'agost toquem també al Museu de l'Automòbil. Allò és una altra producció, vull dir, fem un altre tipus de repertori més basat en temes del Kic perquè ell també acaba de treure el segon disc.
Llavors podem dir que n'hi ha duet per a estona.
I tant que sí. Continuarem tocant i fent música per la gent.
