Eduard Estivill

Estivill, a la terrassa d’Inúu, abans d’iniciar l’entrevista. Foto: TONY LARA

Eduard Estivill diu que dorm bé. Se li nota. Tranquil, afable, relaxat. Pacient i capaç d’explicar una vegada darrere l’altra com acabar amb un dels grans problemes de la nostra societat. L’insomni. I pel que fa als més menuts, hi ha solució per als pares desesperats. Cal seguir rutines i tenir clar que els nostres fills són molt més llestos del que ens pensem. Tots els consells els va explicar ahir en una conferència a Inúu.

–¿Quantes hores hem de dormir?

–El son és un taller de reparació i restauració de tot el que gastem durant el dia i, per tant, les hores van en funció de l’edat. Un nen necessita dormir 11 hores, un adolescent en necessita nou, un adult vuit, i un adult gran amb sis hores en té suficient, però fent dues petites migdiades.

–¿Què he de fer si a mitja nit em desperto amb els ulls com taronges?

–Parlem de persones que generalment s’adormen ràpid. Però durant tot el dia ha anat acumulant tensió i ansietat. Així, al cap de 3-4 hores es desperten, i com que el cervell està tant activat i no ha pogut desconnectar durant el dia, torna a connectar-se. El tractament en aquests casos no és prendre res , sinó millorar el dia. Amb plantes, rutines més adequades, tècniques de relaxació… Coses que permetin que al final del dia el cervell estigui preparat per desconnectar.

–¿És partidari de donar medicació?

–Depèn de la causa que provoca l’insomni. Si hi ha una persona que no dorm bé perquè té una depressió, se l’ha de medicar. Però la gran majoria de persones pren pastilles per dormir sense saber la causa que provoca el mal dormir. D’aquí ve el gran nombre innecessari de pastilles que es recepten. I que no solucionen el problema.

–Si quan intento dormir no puc, ¿he de seguir alguna rutina prèvia?

–A la gent que li costa començar a dormir el motiu pot venir de dos llocs. Per una banda, perquè acumulen molta tensió. No podem estar fins l’última hora del dia actius, el son s’ha de preparar dues hores abans, fer coses per desconnectar. Després hi ha d’altres causes que no ens permeten adormir-nos, però ja parlem de malalties.

–¿Hi ha algun perfil de persona que li costa més de dormir que a d’altres?

–Sí, hi ha un patró molt típic: el d’una persona sense problemes psicològics, però animosa, activa, amb ganes de fer coses. A la vegada és molt responsable, autocrítica, dóna moltes voltes a les coses, pensa més en els altres que en ella… Persones que anticipen l’ansietat. Van acumulant tensió durant el dia. Són més propensos a tenir problemes d’insomni.

–Vostè també és conegut pel seu mètode per adormir els nens. ¿Per què se’ls ha de deixar plorar?

–És un error definir-me així. Tot el que explico no és inventat. Són coneixements científics sobre el dormir d’un nen petit. El son és un hàbit que aprenem a base de repetició. El que he fet és posar en paraules fàcils el que la ciència ha anat descobrint. Per internet se’m critica que deixo plorar el nen. És mentida. Precisament tot el contrari. No l’hem d’abandonar. Hem d’estar al seu costat, explicar-li, anar entrant a l’habitació. Que noti que no l’abandones sinó que l’estàs ensenyant.

–¿I no agafen traumes?

–Quan tu portes un nen a la llar d’infants per primera vegada el deixes i aquell nen plorarà quatre hores seguides. ¿Hi ha algun nen traumatitzat per anar a l’escola bressol? Cap. La recomanació que dono als pares és que quan tinguin un problema de son amb els seus fills no mirin internet, sinó que preguntin el pediatra.

–També aconsella que dormin a l’habitació. Res de dormir amb els pares.

–És també un tema de rutines. Els estudis demostren que els nens que dormen amb els pares són nens que tenen més problemes. No m’ho invento jo. Si el nen s’acostuma a dormir amb tu, ets un element extern del seu son. Llavors aquest nen quan va a dormir a casa d’un amic o dels avis necessita que dormin amb ell. Són nens que tenen problemes d’inseguretat.

–Però deixar-los plorar no els fa insegurs també?

–Això només ho diu internet. No és ciència, són creences. Jo no opino. Si la mare ho vol fer així, perfecte. Però nosaltres ho podem demostrar. El nen serà més segur si dorm sol, i els plors no el traumatitzen en absolut. Ara hi ha una sèrie de pares que segurament per la seva pròpia inseguretat no són capaços de portar unes normes. Així estem fent nens insegurs que tindran problemes de grans. Perquè el món no és així. Tot al contrari.

–Per tant, ¿calen rutines?

–El que els nens més agraeixen és que els hi posis unes normes, uns horaris. Se senten feliços perquè els dóna seguretat.

Per a més informació consulti l’edició en paper.