David Ros, d’Encamp, és agent del Servei de Circulació del Comú d’Encamp des de finals dels any 80, amb una aturada entremig, i un apassionat del tuning. Mitjançant el Club Tuning D. R. Junior, Ros organitza una trobada anual de fans de la personalització dels vehicles.
–El tuning és la seva gran afició.
–Si, vaig començar l’any 1988. Primer vaig començar a preparar algun cotxe al Pas de la Casa i després vaig organitzar concentracions de tuning a Tarragona i a Encamp, i vaig fundar el Club D. R. Junior. A Andorra hi ha molta afició.
–Què és el tuning?
–És preparar el vehicle com t’agradria tenir-lo, amb llantes, pneumàtics… És un cotxe personalitzat.
–És una afició cara?
–Sí, molt cara! Des dels 1.000 euros fins als 40.000 o 50.000 euros.
–Els aficionats poden personalitzar ells mateixos el vehicle?
–No, perquè tot ha d’estar homologat, ho ha de fer un taller especialitzat perquè ho ha de dissenyar un enginyer, autoritzar Govern i ha de passar la ITV.
–Què no es pot fer?
–A veure, pagant Sant Pere canta. Tot es pot fer, mentre s’homologui.
–Quants cotxes té tunejats?
–Ara cinc, entre els quals quatre clàssics: un Golf 1, un Golf 2, un Passat i un escarabat de 1974. No m’agraden els cotxes moderns, prefereixo els vells, amb carrosseria dura.
–A part del tuning, té una altra afició?
–No, quan tinc una estona lliure estic sempre embolicat amb el cotxe.
–Què és el que més li agrada d’Andorra?
–D’Andorra? A part d’Encamp, tot! És el meu país. Per això organitzo les concentracions de tuning aquí, perquè la gent ho conegui.
–És una concentració de tuning internacional?
–Ve gent d’Espanya, de França, d’Itàlia, d’Alemanya…
–I el què menys t’agrada?
–Les carreteres. Estan plenes de sotracs i això fa malbé els cotxes.
–Quin és el seu racó favorit?
–Sempre estic a Encamp!
–Recicla?
–Sí, tinc molts mobles de casa reciclats. Per exemple, prestatgeries fetes amb pots de Pringles, mobles fets amb palets…
–Està d’acord en què s’hagi de pagar IRPF a Andorra?
–A veure, d’acord no perquè has de pagar, però s’ha de fer. Cal treure diners per millorar el país, i si s’utilitza bé l’impost…
–I què en pensa del model sanitari?
–Em satisfà. Fa anys si no tenies diners no podies anar a urgències, ara tens més comoditats, no és com a Espanya que no pagues res però almenys et tornen alguna cosa. Si no seria un abús! A Espanya i França la gent va a urgències per un mal de cap, i aquí o vas al teu metge primer o has de pagar.
–És barat comprar a Andorra?
–No, és car! Si fas càlculs surt més car comprar aquí que a Espanya, i més amb l’alimentació. La gent ara baixa molt a comprar a la Seu. Fa 15 anys nosaltres baixàvem el menjar d’aquí cap a baix, i ara és a l’inrevés, pugem el menjar de baix. Ha canviat molt.
–Segueix la política del país?
–El meu oncle és dels Verds. I sí, ho segueixo bastant. Si no contactés amb els polítics no podria fer les concentracions, no em donarien permís.
–Està enganxat al mòbil?
–No, no. Utilitzo la missatgeria però, per exemple, he estat a una concentració a Alcanar i he estat incomunicat uns dies.
–Practica algun esport?
–Ara no puc perquè estic de baixa, però m’agrada anar al gimnàs.
