No ha participat activament en política, però sempre ha comulgat amb l’ideari progressista. Va estar afiliat al PS fa uns anys i, darrerament, ha sentat bases a SDP on «em sento més còmode». Està il.lusionat amb la possibilitat de fer un bon paper «però no vinc a vendre fum i acostumo a tocar de peus a terra». Té la convicció de que pot aportar moltes coses a la parròquia i que un dels principals arguments de la seva candidatura és exhibir una llista amb cares noves i «sense cap motxilla darrera».
–Per què va decidir presentar-se?
–Sempre m’he mirat la política des de la distància i no participava activament. Em sento còmode amb la tesi d’SDP i acostumava a parlar sovint amb el Francesc Casals. En part, si estic aquí ara, és conseqüència d’aquesta amistat. A més, la figura de Víctor Naudi ha esdevingut clau en tot plegat. M’ho va proposar i vaig fer el pas endavant per encapçalar la llista.
–La seva bandera és…?
–La parròquia necessita d’una certa frescor, el treure’s de sobre aquest acartronament que hi ha, sempre les mateixes cares, les mateixes famílies i sembla que la resta de ciutadans no tinguin dret a presentar-se a unes eleccions. Volem aportar aquesta saba nova que creiem que fa falta. A banda d’això, està la figura sempre present de Toni Martí que, naturalment, d’una manera o altra dirigirà el vot. Votar Trini Marín és votar a Martí i la gent d’Escaldes n’és molt conscient.
–Una llista sense cares conegudes.
–Sí, i per nosaltres és un punt a favor, és una avantatge. No tenim compromisos adquirits, ni arrosseguem motxilles a l’esquena i som una candidatura sense cap llast. A l’altre extrem, està l’actual cònsol major. Trini Marín porta 12 anys al comú, en primera línia i sembla que s’hagin institucionalitzat i que, d’alguna manera, formin part ja del comú.
–Quins són els punts forts del seu programa?
–Volem posar al ciutadà en el centre de la gestió. La nostra principal preocupació és el ciutadà i buscarem més sensibilitat social i més ètica. També volem crear una conselleria d’igualtat i potenciar l’espai jovent.
–Com veu l’afer de l’aigua?
–Hi ha una contradicció de base. És un be essencial i no entenem que estigui privatitzada. Creiem que tot el que sigui una primera necessitat hauria d’estar gestionat des del públic, mai des d’un privat. No tenim una vareta màgica. La parròquia ha crescut desordenadament i el que caldria és una recuperació progressiva de la gestió de l’aigua, que deixi de ser privada i esdevingui pública. A més, un exemple de l’opacitat d’aquesta legislatura és que no sabem sota quin règim s’ha cedit el terreny per construir el dipòsit nou.
–Considera que ha mancat opacitat en el mandat de Trini Marín?
–En certs temes, sí. No hi ha hagut massa transparència. A banda de l’aigua, no han estat àgils a l’hora de passar informació. No hem estat representats a l’oposició, però ha estat un tema recurrent per part de PS durant la legislatura i nosaltres com a ciutadans també ens sentim mancats d’informació. Per exemple, sabem que hi van haver enquestes sobre Vivand i desconeixem quin retorn han tingut. En la remodelació de la Plaça Coprínceps només es va consultar als veïns de la zona i no ens sembla bé perquè s’hauria d’haver fet extensiva a tots.
–Ha tret el tema de Vivand.
–És un bon projecte, però s’ha pilotat de forma lamentable. No hi ha hagut prou consens ni cintura política a l’hora de parlar amb els afectats. Hi ha una part a favor i una que està en contra i aquí el comú no ha tingut la capacitat de negociació ni d’escoltar a aquesta gent. El projecte és millorable a nivell de senyalització i creiem que seria bo demanar a la ciutadania cap a on ha d’anar Vivand i què volem, si ha de ser definitivament un lloc per a vianants, que hi hagi obertura parcial amb calendari pactat. Tot això s’ha de consultar.
–Quina campanya espera?
–No veig una lluita entre Trini Marín i Cèlia Vendrell. DA ha tocat sostre a nivell de creixement i, segurament, la llista de Liberals els hi restarà bastant, com la nostra presència pot tenir impacte en PS. Sentit Comú representa el vot progressista i tenim cabuda i, tocant de peus a terra, considerem que hi ha partit a jugar.
–Quin és l’objectiu de la formació?
–Volem fer passar el missatge, que s’entengui i que la gent ens cregués sense tenir cap reminiscència de que això ja ho ha sentit abans o és més del mateix. Sincerament, si aconseguim tenir representació al comú, ja seria un resultat més que digne.
–Com ha vist la parròquia aquests quatre anys?
–Hi ha hagut un dèficit d’inversions, la veritat. DA ha fet ostentació de rebaixa de deute, i pot ser veritat, però són vasos comunicants. Rebaixes deute, amb vent a favor, i inverteixes res en la parròquia. No trobo bé que s’hagin concentrat tots els recursos econòmics en Vivand i, a més, la mal anomenada part alta –el centre d’Escaldes de tota la vida– està sent menystinguda per la majoria comunal actual com no s’havia vist mai. Totes les actuacions es concentren a la zona de Vivand i a l’altra part d’Escaldes com Fiter i Rosell, Avinguda del Pessebre o Avinguda de les Escoles, el comerç de proximitat va morint poc a poc.
