David Gambús és un dels actuals entrenadors de la secció d’escalada de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM). El tècnic basc està posant la seva experiència com a competidor professional, i també com a tècnic en diferents federacions, al servei dels joves escaladors i escaladores del país.
–Quan va començar amb l’escalada?
–Vaig començar a escalar l’any 1999, ara fa més de 23 anys. Els meus estudis en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport em van portar a Lleida el 2005, i una vegada acabats em vaig instal·lar a l’Alt Urgell. Allà vaig conèixer la meva parella i des del 2017 que estic a Encamp.
–Fa molt temps que està lligat a aquest esport?
–En el 2007 em vaig endinsar dins de la competició professional, i això em va permetre dedicar-me completament a aquest esport. Després també he seguit vinculat com a tècnic, entrenador en algunes federacions, com a equipador nacional de competicions i també tinc un rocòdrom a la Seu d’Urgell (El Rocko de la Seu).
–Què ha de tenir un escalador per destacar?
–Que li agradi moltíssim l’escalada, ja que si no no podrà dedicar-se tan fanàticament com cal fer-ho per pujar el nivell. Per a mi, el més important d’un escalador són les seves característiques psicològiques, el perfil de persona que sigui. Una persona que tingui disciplina, però després, per arribar a l’excel·lència, necessites un talent treballat.
–Què li dona a vostè l’escalada?
–Per a mi és com una meditació activa. És la forma d’estar sol amb tu mateix i oblidar-te de qualsevol altre problema que puguis tenir. M’ajuda molt personalment en l’àmbit psicològic, com una mena de teràpia. T’aporta també el valor de la disciplina, la constància i el fet de lluitar per un objectiu.
–L’escalada és tot força física?
–L’apartat físic és molt important, no ho negarem, però l’aspecte clau és la tècnica. Saber quina seqüència de moviments has d’efectuar per a cada situació. Tenir un control i una consciència corporal molt grans, igual que la mobilitat.
–És tècnic d’escalada de la FAM. Com veu als joves competidors?
–En primer lloc, cal remarcar que a Andorra tenim un problema molt gran de manca d’instal·lacions per poder entrenar l’escalada de competició. Per això, tenim noms com pugui ser el de Laia Taulats, que té un talent enorme, però malauradament està en un lloc en el qual no pot desenvolupar tot el potencial que té.
–Com podem no desaprofitar aquest talent?
–Personalment, no paro de fer propostes. No tenim un rocòdrom en condicions, i això ens fa estar endarrerits unes quantes dècades respecte a la resta de federacions. Amb aquest context, no podem demanar resultats, ja que bastant fan els nostres competidors amb el que tenen.
