L’escriptor i professor andorrà David Gálvez va presentar fa una setmana Res no és real, la seva segona novel·la, després de publicar l’any passat Cartes mortes. El títol del segon llibre de Gálvez és tan desconcertant com la història que amaga les seves pàgines.
–L’escriptor neix o es fa?
–No sé que dir-te! Neix en gran part perquè has de tenir la curiositat i les ganes, però també es fa molt a base de lectures i d’escriure moltíssims anys. És una combinació.
–Un referent artístic?
–Potser Herman Melville, l’escriptor de Moby Dick.
–Què el motiva a aixecar-te cada dia del llit?
–Em motiva molt la meva família i els meus fills principalment.
–Què és el que l’inspira quan escrius? Tens algun ritual?
–De rituals no en tinc absolutament cap. El que m’inspira és l’obra d’altres autors que puc trobar molt ben feta. Més que inspirar em motiva molt a intentar fer alguna cosa que fins i tot pugui ser millor! (riu)
–Creu que deixarà un país millor als seus fills del que s’ha trobat?
–Entre tots m’agradaria pensar que en moltíssims aspectes sí. És molt difícil de veure ara, a curt termini, mentre hi estem fotuts. I personalment, si comparo amb el que penso que han fet els meus pares amb mi, no crec que la millora per part meva sigui substancial, sinó més aviat és una línia de continuïtat.
–A banda de ser escriptor, té alguna altra feina?
–Abans d’escriure sobretot! (Riu). Per mi escriure és un entreteniment que està molt bé però els que escrivim, i menys els que ho fem en català, no vivim d’això. Jo visc de la docència, de fer classes.
–Compagina l’escriptura amb alguna afició?
–Tinc aficions més light com escoltador, m’agrada molt el tema de la música, tot i que no toco cap instrument ni sóc músic. M’agrada també practicar esport, córrer, fer bicicleta… Coses molt mundanes.
–Un petit plaer diari?
–El del cafè n’és un. Actualment també hi ha la part més vinculada a la tecnologia: mirar el Facebook i veure que fan els teus amics, llegir alguna cosa que valgui la pena…
–Algun company de professió, com a escriptor, que admiri?
–Ara hi ha un escriptor que ha publicat fa poc també en la mateixa editorial que ho he fet jo, l’Enric Virgili, que em sembla un paio amb un talent descomunal. L’admiro com es pot admirar a la gent que tens molt propera. Però penso que ha fet coses molt bèsties i que en continuarà fent.
–Quins tres valors fonamentals creus que ha de tenir un escriptor?
–Bàsicament perseverança, perseverança i perseverança. Penso que cal picar pedra i tenir molta sort i no desanimar-se mai.
–Com definiria les seves creacions?
–Això em costa molt. El que jo trobo perfectament estàndard perquè jo vinc d’un món de lectures que és aquest, és el que reflecteixo en els meus escrits. Jo ho trobo normal, però la gent ho està definint de mil maneres com distòpia, com marcianada, com fabricació més o menys fantàstica… No ho sé, em costa molt a mi jutjar-ho.
–Creu que a Andorra es valora la feina de l’artista?
–M’agradaria pensar que sí, i que anirà creixent. Dubto que es valori molt, però potser a base de que tots piquem pedra entre els mitjans, els propis escriptors i la gent que ens valora des de fora. Molts cops sembla que valgui més la pena quan et reconeixen el mèrit des de fora.
–Quin consell donaria a un jove escriptor?
–(Riu) No m’atreviria a tant! Però si ho hagués de fer obligatòriament diria que escrigui i llegeixi molt!
