- Foto: TONY LARA
Després d’El final de todos los inviernos, l’escriptor del país de literatura fantàstica, David Arrabal, està a put de publicar segona novel·la: El sueño inefable;per poder dur a terme aquest projecte, Arrabal busca finançament a través d’una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami (www.verkami.com/projects/10292-el-sueno-inefable-david-arrabal).
– L’escriptor neix o es fa?
–L’escriptor es fa. Tota persona neix amb unes habilitats, però sense pràctica i els coneixements necessaris no es pot fer res. Per a mi ser escriptor requereix una disciplina, seguir unes regles i saber transmetre allò que es vol explicar de manera coherent i entenedora pel públic al que va destinat.
– Com t’inspires?
– L’inspiració em ve sola, però si haig que buscar-la em poso a escoltar música. Normalment evito mirar pel·lícules o llegir, per no deixar-me influenciar, tot i que és molt difícil que allò que més m’agrada no es faci un raconet en la meva obra.
– Un referent?
–Possiblement sigui el món del còmic i el cinema dels 80, sobretot de terror, fantasia i aventures. Pel que fa a la literatura, els clàssics com Homer, Dante o William Blake.
– Andorra valora els escriptors?
–Crec que ho valora, com passa a molts altres llocs, només la gent ficada al món de les lletres, ja siguin lectors, periodistes del gremi, o altres escriptor i professionals dels llibres. Hi ha altra gent, com des de les biblioteques, que també valoren la nostra feina i lluiten per organitzar esdeveniments, com ara l’Andorra Negra, però queda molta feina per fer. Aquí al país és més fàcil si et dediques a la ‘no – ficciò adorrana’.
– Com vas aprendre a escriure?
–Encara estic aprenent! Però la base del meu aprenentatge és escriure i llegir sense parar… i assistir a alguns cursos d’escriptura, com els que fa l’Elena Aranda aquí al país.
– La teva millor obra?
– Potser sigui, pel reconeixement que va tenir amb el primer premi al concurs de poesia Martí i Pol, el recull Miratge. Però si parlem de novel·la, la que publicaré aviat: El sueño inefable, on dono un pas endavant desprès d’ El final de todos los inviernos, el meu debut.
– L’obra d’altre que més t’agrada?
– M’encanta l’obra de Tolkien, Delibes, i més recentment la de RR Martin, però sóc més de llibres que no pas d’autors. Un llibre que em va marcar moltíssim va ser Plenilunio, de Muñoz Molina. Imprescindible.
– Una pel·lícula
– Blade Runner.
– Una obra de teatre
– L’ùltima que he vist, M.I.E.R.D.A., on surt l’actriu andorrana Jessica Casal.
– A quin segle hauries volgut viure?
–Al món clàssic grec, on la raó lluitava contra les tradicions i la mitologia. Fabulós.
– Quan vas decidir dedicar-te a l’escriptura?
– Va ser el 2011, tot i que sempre havia escrit. Abans dibuixava còmic, però em requeria un temps lliure que no tenia.
– Quina seria la teva gran fita?
–Viure dels meus llibres
– El moment més emocionant de la teva carrera?
– Quan vaig rebre el premi Miquel Martí i Pol. És el reconeixement de que estic fent les coses be.
– Quin consell dones a un jove autor?
– Que escrigui sense parar, sense complexes, que es tiri a la piscina cada vegada que pugui i faci cas omís a les veus que menyspreïn el que fa i el que publica. Escriure és una lluita constant, així que sempre tingui la ploma a punt per fer tancar boques amb els seus escrits.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
