Davi Tenorio (16 anys) és jugador del Río Duero Soria, conjunt que es troba disputant la Primera Divisió del vòlei espanyol, més coneguda com a Superlliga. Tot i continuar formant-se a l’equip base d’aquest, Pequeño (sobrenom pel qual és conegut, i que també va portar el seu pare, Daniel Pequeño) es va alçar com un dels jugadors destacats i va aconseguir el seu debut somiat amb el primer equip. L’elit, tanmateix, no ha canviat Pequeño, que segueix aprofitant cada moment del seu temps lliure per tornar a Andorra i donar un cop de mà a l’entitat que l’ha vist créixer: el Club Vòlei Andorra.
–D’on li ve la passió pel vòlei?
–Des de petit sempre he vist al meu pare jugar a l’elit, i sempre l’he tingut com a referent. A més, la gent que ens envoltava era gent de vòlei, amics, familiars, i ja des de ben aviat vaig començar a entrenar i em va enganxar.
–Què és el que li atreu d’aquest esport?
–Sobretot, el repte. El més complicat de tot esport és l’entrenament, i després està la part on poses en pràctica tot allò que has après. Sempre hi ha jugadors millor que jo, i m’agrada aquest repte de millorar i poder superar-los.
–Porta des dels dos anys al país. Com recorda els seus inicis amb el vòlei a Andorra?
–Vaig estudiar al Lyceé, i érem molt pocs als qui ens agradava aquest esport. Gairebé no hi havia equips, però recordo que em va marcar molt el fet d’anar a competir a Valladolid. Mesurar-nos contra gent que no coneixíem, amb un nivell espectacular. Va ser increïble.
–S’ha format al CV Andorra. Què li ha aportat?
–El CV Andorra m’ha aportat molta disciplina com a jugador, i avui dia ho agraeixo molt com a professional. Els entrenadors del club des del primer moment t’inculquen a tenir humilitat i respecte, tant cap als companys com cap als rivals. La premissa és somriure i gaudir, i fer-ho en tot moment.
–Es veu un club molt familiar, no?
–Exacte. Sempre que puc aprofito per tornar a Andorra i donar un cop de mà als joves, amb el permís del club. El CV Andorra ha evolucionat moltíssim, i cada dia veig més nois i noies, grans i petits, més material, més equips, i els campus que organitzen cada dia són millors i ja es compta amb més de 200 inscrits al club.
–Aquest mateix gener va debutar a la Superlliga. Què va sentir?
–En el moment d’estar esperant el canvi, no sabia què estava passant (riu). A sobre, després vaig realitzar un bloqueig per a guanyar el partit, i aquí sí que vaig sentir una barreja d’emocions increïbles, molt positives totes.
–I ha coincidit amb Xavi Folguera, el màxim exponent d’aquest esport al país.
–És un jugador excel·lent, i poder jugar amb ell m’ha fet molt feliç. A més, m’ha donat un extra de motivació per seguir endavant. Ell té aquest caràcter, exigent, i això m’agrada.
–Com veu la base del vòlei andorrà?
–Hi ha jugadors als campus que els veig i penso que tenen molta qualitat, i la gent ha de ser conscient que hi ha nivell al vòlei andorrà.
Format al CV Andorra, als seus 16 anys s’ha fet un lloc a l’elit del vòlei.
