- A la plaça del Poble, hores abans d’emprendre l’aventura universitària Foto: TONY LARA
–Per començar: aquesta certa mala fama que arrossega l’Institut Espanyol, ¿injustificada?
–Absolutament. La qualitat formativa és igual o superior a la d’altres instituts. És un prejudici sense fonament.
–En qualsevol cas, vostè n’és la prova fefaent. ¿Nota mitjana al Batxillerat?
–Un 9,7. Però a la selectivitat vaig baixar molt: un 7,3. Em va quedar un 12,4.
–¿Quantes matrícules va treure?
–A primer, tot menys Anglès, que vaig treure un 9. A segon vaig tornar a fallar en Anglès i en Català.
–Entre vostè i jo, ¿era el bitxo rar de la classe?
–Depèn. Hi ha qui em veu com un empollón, i hi ha qui em veu com un més. Està clar que jo no m’ho considero.
–Demostri-m’ho: ¿aficions extraacadèmiques?
–Jocs d’ordinador: Total Race, Age of Empires… I qualsevol d’Arcade.
–¿Practica algun esport? ¿Toca algun instrument
–Res.
–¿Sap el regust amarg del suspens?
–I tant que sí. A segon d’ESO, vaig suspendre Francès. Al final vaig acabar amb un 8.
–¿El secret per aquestes notasses?
–Estar atent a classe, intentar no faltar mai. Estudiar a casa cada dia, és clar, i tenir una mica de sort a l’examen.
–Em dirà que no ha fet mai campana…
–N’he fet, n’he fet. Una vegada a la meva vida. Potser dues.
–¿L’últim concert al qual hagi assistit?
–Aquest estiu no he anat a cap. Però m’he quedat amb les ganes de veure Nami, en què toca Philip Valdaia, bon amic meu.
–¿El seu llibre de l’estiu?
–No sóc de llegir, la veritat. Per distreure’m prefereixo un bon problema de matemàtiques.
–Doncs comparteixi amb els lectors els seus neguits matemàtics. ¿Un problema que l’hagi fascinat?
–Una funció que em va plantejar un amic: 1/x + ln (x) = 0, on ln és logaritme neperià.
–Fascinant. ¿I la solució?
–No en té.
–Amb les arrels galaiques, em temo la resposta. Però aquí va: ¿Barça o Madrid? ¿Guardiola o Mou? ¿Messi o Cristiano?
–Madrid. Mou. Cristiano.
–I com a madridista confés, ¿què li sembla, això de posar l’ull al dit?
–No ho justificaré. Però si Mou va reaccionar, estic segur que alguna cosa que no sabem va passar al camp.
–¿Què canviaria, d’Andorra?
–El trànsit, una tortura. I els monopolis públics, una relíquia.
–Per acabar, demani-li un desig al cap de Govern.
–Que hi hagi feina per a tothom. És l’essencial per a un país. No espero més. Però tampoc menys.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
