- La pubilla, capitana de la nau pirata al parc infantil del Prat del Roure. Foto: MÀXIMUS
–Pubilleta als 9 anys i pubilla ¿als…?
–… 22.
–Vaja, que en lloc de princesa, vostè volia ser pubilla. Raret, però passa.
–No ben bé. De fet, ni hi pensava, aleshores, en aquest món. Però la meva mare m’hi va presentar, vaig guanyar i em va agradar tant que he repetit.
–Àlex Bandera diu que des que és hereu lliga «una mica més». ¿De veritat?
–No ho he notat gaire, la veritat. Encara. Millor li contesto d’aquí a un any.
–Amb dues rivals, tampoc no ho va tenir gaire difícil…
–No. I és una llàstima. Cada any hi ha menys candidates.
–¿I què es pot fer per revifar aquesta noble tradició?
–Potenciar-la, donar-la a conèixer, que la gent jove la conegui.
–Posem que tinc menys de 25 anys. ¿Per què m’hi hauria de presentar?
–Perquè no es perdi la tradició, precisament, i perquè és un honor representar la teva parròquia i el teu país.
–¿Per què als nois els costa tant?
–Perquè la figura de l’hereu és encara menys coneguda que la de la pubilla. I és clar, són més vergonyosos.
–Ja que en parlem: veure’l un xaval de 20 anys amb faixa, vigatanes i armilla es fa estrany. ¿O no?
–Si coneixes aquest món ho és tant. Però és veritat que hi ha molta gent a qui tot això li fa una mica de… nosa.
–Posi’m a prova: ¿què li van demanar, a l’examen de pubilla?
–¿Amb quina localitat està agermanada Escaldes?
–Xupat: Lalín. Més, sisplau.
–¿Quin any va néixer la parròquia?
–El mateix: 1978. Ara li’n poso jo una: ¿l’ànima del Pessebre Vivent?
–Uf… M’ha agafat.
–Esteve Albert (¡i no Albert Esteve!). Una més de difícil: ¿per què a Escaldes sempre fa un grau menys que a Andorra la Vella? ¿Menys sang a les venes?
–Potser perquè comparada amb la capital és una parròquia alta…
–Té la llàntia i el geni (¡quina sort!). Demani un desig escaldenc.
–Feina. Que n’hi hagi per a tothom.
–Una pubilla, ¿es pot prodigar a la discoteca?
–I tant. És compatible amb tot el que fa una noia de 20 anys. I un noi, també.
–¿Amb pírcings i tatoos, també?
–Jo no en sóc gens partidària, però no és cap impediment i la prova és la meva antecessora, Eva Moreno, que en portava algun.
–Perdoni la gràcia, però la pubilla d’Escaldes, ¿és un bon partit?
–Crec que sí. I espero demostrar-ho.
–¿Quan estrena el vestit de pubilla?
–Per Sant Miquel d’Engolasters.
–¿Se’l tunejarà?
–No, no. El de tota la vida, i com més s’assembli al que vaig tenir com a pubilleta, millor.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
