Cristina Pallàs, besneta de l’escultor Josep Viladomat, va decidir canviar la seguretat d’una feina com a dissenyadora gràfica a Barcelona per la creació artesanal de ceràmica a la Cerdanya. El que va començar com un hobby per desconnectar i trobar una mica de pau, es va transformar després d’un viatge a Tenerife en la inspiració per crear Bruma Ceràmics (www.brumaceramics.com), un projecte personal que la va portar a Puigcerdà, on té l’atelier on elabora tasses, gerros, safates i plats amb cura i consciència, i fa tallers per compartir el benestar que li aporta crear amb les mans, una vessant artística en auge entre els urbanites.
–El ritme del disseny gràfic i d’un taller de ceràmica no té res a veure.
–És molt diferent. El meu canvi va estar molt lligat a la necessitat de trobar un espai on parar i mantenir la pau que em proporcionava entrar al taller. Em vaig adonar que m’agradava cada vegada més i que, a més, se’m donava bé.
–Viure d’això pot ser més complicat. Compensa?
–Tenir un sou fix dona una tranquil·litat, però aquest és el preu que pago per tenir la meva llibertat, tot i que els inicis van ser difícils: trobar un local, començar a fer els tallers, etc., vaig estar sis mesos sense produir. Ara el projecte està arrencant, sobretot gràcies als tallers, que és la via principal d’ingressos, i és on puc ensenyar el que sé als assistents. I més a la Cerdanya, on hi ha un bon nucli d’urbanites amb segones residències, i el meu és l’únic atelier que els ofereix ara mateix.
–Les seves peces són de línies molt orgàniques. Com descriuria el seu estil?
–Tinc moltes influències nòrdiques, minimalistes- Modelo formes arrodonides que tenen un punt més femení que les geomètriques. També m’agraden molt els colors naturals, i l’art asiàtic, com el wabi-sabi de Japó. Les meves peces no són tan rústiques però sí m’agrada combinar-ho per crear contrastos amb el color i les textures, perquè tinguin més calidesa i respirin aquesta bellesa imperfecta. Crec que si hagués de descriure el meu estil, diria que és rústic modern.
–Com és el procés de creació?
–Molt llarg. Una peça senzilla com ara una tassa, pot tenir una durada d’unes dos setmanes. Un cop modelada necessita uns 10 dies per assecar-se bé abans de passar pel forn. Un dia després d’aquesta primera fornada, s’esmalta, es pinta i es torna a passar pel forn, un fase que dura dos dies més. També s’ha de tenir en compte que només encenc el forn quan tinc prou peces. Quan comento als alumnes que no podran recollir les seves creacions fins a tres setmanes després se sorprenen molt, però forma part de la màgia del procés perquè quan les tenen a les mans s’adonen de seu valor, que a vegades costa de fer entendre.
–Quins tipus de tallers imparteix?
–Hi ha dos tipus, els oberts al públic, que proposo mensualment, i uns altres fets a mida, ideals per a grups d’amics, o familiars, que funcionen molt bé perquè es tracta de fer una activitats plegats. Els faig els caps de setmana, i la majoria tenen una durada de dues hores. Potser aquest estiu en faré un d’una setmana orientat a gent que té la segona residència a la zona i vol fer una activitat diferent.
–Treballar la ceràmica, més enllà de la part creativa, què li aporta personalment?
–A més de molta pau, molt orgull de mi mateixa per poder fer el que m’agrada, i de moment començar a viure d’això; és com gratitud. Ara mateix no em visualitzo fent una altra cosa.
–On es poden trobar les seves creacions?
– Tinc botiga online al meu web, encara que no és la via principal. L’atelier és un punt de venda important i també faig algun mercat, com per exemple, la Serenalla de la Massana, i a més, es poden trobar en algunes botigues de Barcelona.
