Andorrana de 40 anys, la Cristina Cerqueda va estudiar Gemmologia a Barcelona. Des dels 22 anys dissenyant joies i en fa quatre que també és la presidenta del Patronat Dames de Meritxell.
–La seva mare ja era presidenta. Com ho arriba a ser vostè?
–Exacte, a més ho va ser durant molts anys, per això he viscut el Patronat des de petita. Quan la meva mare ho va deixar ens vam reunir amb filles d’antigues presidentes i entre totes vam decidir que fos jo la nova.
–Fa quan que ho és?
–Quatre anys.
–Què és el millor i el pitjor de ser presidenta?
–El millor és que pots ajudar la gent i veure que la teva feina serveix. A més ho veus d’una manera molt directa, i és quasi un tema d’utilitat, et sents útil. El pitjor igual seria haver de demanar ajuda a la gent per haver de fer coses, intentar que els altres s’impliquin quan no saps si en tenen ganes. Però és veritat que després la resposta és molt bona. Una altra cara dolenta és que veus molta realitat.
–Quin és el propòsit del Patronat?
–L’objectiu del Patronat és arribar a tot allò on no arriben els altres a Andorra. Col·laborem amb Salut Mental del SAAS, el Cedre, beques extraescolars i de menjador, entre altres. Fem moltes coses, però principalment donem ajuda a tothom que ho necessiti i estigui al país, sempre a través d’un professional.
–Al vostre web tenen una dada espectacular. Les prestacions per atenció social al país han augmentat un 300% en quatre anys. Com s’aconsegueix?
–Principalment per la covid i la quantitat de gent que hi ha a Andorra. Quan creix una població, les ajudes són més grans. I ja no entro amb el tema dels temporers.
–També els donen assistència?
–Tenim demanda d’ajudes de famílies que van venir de temporers, de les quals una part d’aquestes tenen treball però l’altra no, i la majoria compten amb fills. Intentem buscar-los-hi feina, roba, el que sigui.
–Sempre fan tallers o accions solidàries. La darrera al bàsquet o al British College. Quines més hi ha per davant?
–El quinto solidari que farem aquest diumenge a l’hotel Roc Blanc a les 17.30 hores.
–El reprenen després de molts anys. Per què?
–Per commemorar els 50 anys del Patronat. Els que hi vam assistir quan es feia abans tenim molt bon record i vam decidir fer-lo una altra vegada. Hi ha molts premis i regals i és per a tota la família. La idea és que la gent gaudeixi i s’ho passi bé i, també, que tothom entengui que ajudar no és avorrit.
–Els premis potser no són tan extravagants com abans, però sí que són més significatius.
–Exacte, és un sistema diferent. No són tan grans però hem aconseguit més ajuda, per exemple, d’esportistes que viuen aquí. Així, tenim premis boníssims dels quals la majoria són coses amb molt més caràcter humà.
