Cristina Carbonell és professora especialitzada en tecnologia educativa. Aquest pròxim 29 de maig condueix una conferència per a famílies d’infants de zero a 12 anys a l’Auditori de Canillo. Parlem amb ella per conèixer quins són els reptes i oportunitats que ens donen les noves tecnologies.
—Quins són els principals avantatges de la integració de la tecnologia en l’educació de nens i nenes?
—Com tot, la tecnologia comporta reptes i també oportunitats. Els principals avantatges de la integració de la tecnologia en l’educació dels nens i nenes són múltiples: facilita l’accés a recursos educatius variats i interactius, fomenta la curiositat, la creativitat, la resolució de problemes i el pensament crític. Els ajuda a desenvolupar habilitats digitals bàsiques que seran essencials en el futur. A més, pot adaptar-se a les necessitats individuals de cada infant, permetent un aprenentatge més personalitzat.
—Com a experta en tecnologia educativa, quins considera que són els principals riscos associats a l’ús de la tecnologia per part dels nens?
—Un dels riscos és l’exposició a continguts inapropiats, com la violència o la pornografia, així com el ciberassetjament, el grooming o la pèrdua de privacitat, per exemple. No obstant això, és important destacar que el fet que hi hagi riscos no vol dir que tots els nens es trobin en perill. Aquí és on entra el paper dels adults, que cal que acompanyem, supervisem i eduquen per tal que els nostres fills aprenguin a fer un ús conscient, segur i responsable de la tecnologia. També hi ha el repte de l’excés de temps que passen alguns infants davant la pantalla, que pot derivar en problemes de son, fatiga visual, disminució de l’activitat física i de la capacitat de concentració. Per això, cal que les pantalles no restin temps a activitats essencials com jugar a l’aire lliure, socialitzar, moure’s, llegir o avorrir-se, que també és necessari! Trobar aquest equilibri és essencial per al desenvolupament òptim dels infants.
—En el cas dels jocs, estem veient cada vegada més una desaparició de la joguina tradicional per passar a una de tecnològica. Quins són els perills d’aquest fet?
—El joc permet als nens explorar el seu entorn i aprendre com funciona el món, desenvolupant habilitats bàsiques com la motricitat fina i grossa, la imaginació i la relació amb els altres. Per això és tan important el temps de joc. Això és essencial especialment en les edats primerenques, on es recomana que les joguines siguin tan senzilles com sigui possible, sense sons ni llums. Com menys fa la joguina, més fa la imaginació de l’infant. Pel que fa a les joguines tecnològiques, encara que poden ser educatives, sovint promouen un comportament més sedentari. A més, els jocs tecnològics poden exposar els nens a continguts inadequats si no són degudament seleccionats i supervisats. És important que els pares seleccionin continguts i jocs adaptats a la seva edat i que equilibrin l’ús de joguines tecnològiques amb joguines tradicionals.
—Quin és el temps d’exposició recomanat per a cada grup d’edat?
—Per a nens menors de 2 anys, es recomana evitar l’ús de pantalles, excepte per videotrucades amb familiars. Per a nens de 2 a 5 anys, es recomana un màxim d’una hora al dia de contingut de qualitat. A partir de 6 anys en amunt, el temps d’exposició no hauria de superar les dues hores diàries. Més enllà del temps d’exposició recomanat, hi ha moments en què no és recomanable donar una pantalla a un infant, com per exemple abans d’anar a dormir, quan s’avorreixen o per evitar una rebequeria, perquè això pot interferir amb la seva capacitat per aprendre a gestionar les emocions de manera saludable.
—Per què agraden tant les pantalles als nens i per què els costa deixar-les quan estan fent-les servir?
—Les pantalles estan dissenyades per ser atractives i estimulants. Els jocs i aplicacions sovint ofereixen recompenses immediates, cosa que activa el sistema de recompensa del cervell i fa que sigui difícil deixar-les. Els colors vius, els sons, la novetat constant dels continguts i la sensació d’èxit immediat són factors que fan que els nens vulguin continuar utilitzant les pantalles. Ens passa també els adults! Qui no ha entrat a Instagram o qualsevol xarxa social amb la intenció de donar una simple ullada i s’ha quedat enganxat una bona estona a causa del scroll infinit? Si nosaltres que som adults i tenim el cervell plenament desenvolupat ja ens costa deixar a un costat les pantalles, en el cas dels nens i adolescents que el seu cervell és immadur encara els costa molt més.
—Com podem aconseguir un equilibri saludable entre l’ús de pantalles i altres activitats?
—Per aconseguir un equilibri saludable, és important establir normes clares i consensuades sobre l’ús de pantalles. Per exemple, podem acordar prèviament els continguts, dispositius i límit de temps. Podem deixar anotades aquestes normes en un lloc visible de casa, de manera que tots ho tinguem present. La comunicació, la paciència i la supervisió són claus per contribuir que l’ús de la tecnologia sigui positiu i no interfereixi amb altres aspectes importants del desenvolupament infantil. Pot ser útil establir moments lliures de pantalles, com ara durant els àpats familiars i una hora abans d’anar a dormir, per promoure interaccions familiars i millorar la qualitat del son. Caldrà també fomentar activitats alternatives a l’àmbit digital. Promoure activitats en família, temps a l’aire lliure i jocs físics són estratègies efectives. No oblidem que els nens aprenen per imitació, així que és important que els pares donem exemple amb un ús responsable de la tecnologia, mostrant com es pot gaudir d’activitats sense pantalles i establir hàbits saludables d’ús de la tecnologia. Els nostres fills han d’aprendre a viure amb tecnologia i sense, no podem donar l’esquena a la realitat. Això sí, serà clau el nostre acompanyament, l’autonomia progressiva i l’establiment de normes per tal de fer-ne un ús adequat i conscient. Per això és important que mares, pares i professorat estiguem al cas tant dels avantatges que ens ofereix la tecnologia com dels reptes, per tal de prendre decisions amb criteri i establir les mesures necessàries.
—El que resulta evident en la franja d’edat dels zero als 12 anys és que cal un control del que fan els infants amb la tecnologia. Quins consells donaria a les famílies perquè s’assegurin que els seus fills utilitzen la tecnologia de manera segura i adequada?
—Establir normes i límits és bàsic. A més, cal seleccionar continguts adequats i supervisar l’ús que en fan. És positiu implicar-nos en les seves activitats digitals i interessar-nos per allò que veuen i els agrada. D’aquesta manera, podem convertir el temps de pantalla en un temps familiar en lloc d’una activitat únicament individual. També existeixen eines de control parental per limitar l’accés a continguts inapropiats i gestionar el temps d’ús de les pantalles. No obstant això, la meva recomanació és no delegar tota la responsabilitat en aquestes eines, sinó dedicar la nostra energia i esforç en el diàleg, la confiança i l’establiment i seguiment de normes. Educar, en definitiva.
—Com poden els pares educar en el bon exemple?
—Els pares podem educar en el bon exemple començant per ser conscients del nostre propi ús de la tecnologia, així com limitant el l’ús de pantalles davant dels fills, establint temps i espais sense tecnologia, i evitant compartir en línia informació i fotos dels nostres fills sense el seu consentiment (sharenting). De la mateixa manera, és crucial evitar el phubbing, és a dir, ignorar els fills per estar pendent del mòbil. A més, podem fomentar una cultura familiar de comunicació i respecte, on es valorin més les interaccions personals que les digitals. Utilitzar eines com l’aplicació de Benestar Digital per monitoritzar i gestionar el temps de pantalla també pot ser útil per donar un bon exemple als nostres fills.
