És el màxim mandatari de les prop de 500 persones involucrades en l’organització de la Copa del Món del Tarter 2016. Conrad Blanch (Barcelona, 1951) és tot optimisme respecte al cap de setmana que li espera a Andorra. Tot controlat… Menys el temps, que no apunta bones formes.
–Sembla que Soldeu 2012 va ser ahir i ja tenim a caure El Tarter 2016. L’experiència es un factor determinant?
–És clau en tots els àmbits, des de la preparació de la pista als equips que fan funcionar tota l’organització i amb l’afegit del 2014 i el 2015, les finals de les Copes d’Europa a la mateixa Àliga.
–Fent autocrítica, han hagut de millorar algun aspecte que fa quatre anys no va sortir bé?
–De les errades s’aprèn. Tenim un informe molt exhaustiu amb els punts a millorar: Coordinació pròpia de les pistes, accessos, acollida dels equips, acreditacions… Hi ha una gran quantitat de coses que vas incorporant. De les més radicals, no vam preveure amb suficient exactitud el temps. Des de l’experiència del 2012, tenim una cura extrema de previsió del temps amb el Josep Tomàs. Ara tenim una previsió meteorològica dos cops al dia i estem afinant les circumstàncies que ens podem trobar. Al 2012 vam saber reaccionar però potser vam poder afinar més, tot i que la ventada al peu de la pista era difícilment previsible. En tot cas hem millorat molt per preveure les actuacions a fer, de manera que l’impacte sigui mínim.
–Els mitjans que tenen són els convencionals?
–Utilitzem les fonts de Josep Tomàs i com a complement estem subscrits a una sèrie de previsions meteorològiques i en general consultem previsions de tot el món.
–Es parla de què si el temps traeix aquests dies hi ha un pla B. Quin és?
–Afecta per un costat a la cota de sortida. Tenim tres possibles emplaçaments per posar la sortida del supergegant, en funció del vent, la visibilitat i les condicions de neu, sense sortir-nos dels paràmetres de la FIS. D’altra banda tenim una sèrie de recursos, com bombers i policia, que s’afegeixen als 180 voluntaris de la pista per actuar si s’ha de treure neu. No només a pista, sinó també a l’arribada o a la grada. I tenim per contracte d’altres mesures previstes, com per exemple disposar de quatre màquines dins l’espai de competició preparades per si s’ha d’actuar.
–Quanta gent van mobilitzar al 2012 i quanta ara?
–Entre voluntaris i l’staff de Grandvalira-Ensisa uns 400, 100 més d’agents de circulació, seguretat i equips mèdics… Superem les 500 persones involucrades. Llavors eren menys, no sé quanta gent però va ser suficient per mantenir la cursa en condicions malgrat la ventada.
–Com pinta el cap de setmana?
–Hem sabut refer-nos de la pluja amb sorra de dilluns i per al cap de setmana s’aproxima un front. En principi sabem que comença demà [avui per al lector] al vespre i dura tot el dissabte, però sembla que a mig matí afluixarà. La meteorologia és complicada, però ho tenim tot preparat i de moment no variarem res del programa previst.
–S’apropa el dia. Preocupació? Nervis…?
–És inevitable el neguit i una tensió raonable perquè sabem la responsabilitat que tenim, però també la serenitat perquè tenim una confiança basada en l’experiència i el sistema de treball. Sento una complicitat molt gran de tots els que formem part d’això i dóna una moral increïble. El que més preocupa és el temps, l’únic que no tenim sota control.
–Quines personalitats vindran a presenciar la Copa del Món?
–De la FIS havia de venir la secretària general, Sarah Lewis, però ens ha escrit una carta perquè finalment no pot perquè ha de preparar els Jocs Olímpics de Corea. Estan convidats els presidents de la Federació Francesa, Espanyola, la Catalana, dirigents d’estacions com la Molina o Baquèira, el cònsul d’Estats Units a Barcelona, l’ambaixador austríac, gairebé totes les personalitats d’Andorra… Això demostra la promoció que representa la Copa del Món. L’impacte publicitari del 2012 està valorat en uns 45 milions d’euros. El pressupost era similar al del 2016, 1,7 milions. Però també ens interessa el reconeixement internacional. Per algun motiu ens han concedit les finals del 2019. És curiós que fins i tot estacions del nord d’Europa han vingut aquí a veure com organitzem.
–’In situ’ quines són les previsions?
–Al 2012 vam tenir un total d’afluència de 14.000 espectadors. 4.000-5.000 per dia. Però hem fet un pla d’accessos molt millorat respecte del 2012. Disposarem de 1.000 places al llarg de cada dia per pujar gent des de la capital. També hem ampliat les places d’aparcament al Tarter i els coberts de Canillo seran gratuïts.
–A nivell competitiu està al dia? A qui veu com a favorita?
–Les tres del davant són les favorites però l’últim supergegant el va guanyar Weirather. Vonn ja és campiona en descens però està obert el supergegant. Gut està allà i Shiffrin també és una corredora de gran nivell. Ho tenim tot perquè sigui un espectacle.
–Parlem de futur. El senyor Coma va dir que si vostè li dona permís demanarà la Copa del Món masculina del 2021 o 2022. Li donarà permís?
–Ell sap que sí. Està bé que sigui cada dos o tres anys perquè suposa un alt pressupost i també un enorme esforç de tota una estació. S’ha de dosificar l’esforç de la gent. Són moltes hores de treball. Sempre tenint en compte que hi ha una competència terrible per entrar anualment en el calendari.
D’altra banda s’han de repartir perquè a Andorra tenim iniciatives tant d’estiu com d’hivern molt atractives. Curses com el Tour, per exemple, també son rendibles, tenen un retorn enorme. Les coses que fem, les hem de fer bé, sense desgastar-nos.
–Hi ha alguna possibilitat de poder fer seva alguna prova cancel·lada fins el 2019?
–De Copa del Món, no. D’Europa, hi ha molt interès per part de la FIS que tinguem continuïtat.
–Sota el seu punt de vista, com creu que la FIS veu Grandvalira?
–Amb simpatia. Veu un país petit per al qual la neu és importantíssima, que el cap de Govern està implicat en els projectes, que l’esquí escolar és una pràctica reconeguda i feta, i que és un país que sempre respon en competicions importants, com també la Copa del Món de surf de neu a Arcalís o el Borrufa. Hem trencat el mite de que no només les super estacions puguin fer això. L’esquí no és exclusiu dels Alps, hi ha molts llocs a tot el món que també som capaços.
–Parlem-ne de terrenys de Grandvalira. La FIS o vosaltres veieu alguna altra pista amb potencial per ser de Copa del Món?
–Per característiques sí que tenim pistes homologades, la pista Llop per exemple. Però és bàsic que sigui a peu d’estació. Al Pas hi ha una pista FIS però arriba a Costa Rodona, que queda lluny del poble.
–Si volem complir el somni del senyor Coma d’acollir unes finals o uns Mundials, a nivell de pistes d’esquí què faltaria?
–Unes finals sí. Uns Mundials… Hauríem de donar un salt important qualitatiu i quantitatiu. Són dues setmanes que hauríem d’omplir d’actes; això consistiria en dues setmanes de festa i en ple mes de gener o febrer es fa complicat. També quant a ocupació hotelera, perquè és una època forta. El projecte, viable sí que ho és, però econòmicament és d’una exigència enorme. EI pressupost de les finals ascendeixen a 3,5 milions. I uns Mundials ho multiplicaria per 3. Ara bé, hem de continuar somiant.
