Clàudia Guri (Andorra la Vella , 1 de maig del 1995) és un talent en tot esport que toca. De petita jugava al bàsquet i va ser campiona de l’Europeu C sub-16 amb una mitjana de 23,8 punts i 20 rebots i Espanya la va reclutar per la sub-17, amb la qual va ser subcampiona del món. Però l’atletisme era la seva altra passió i quan ja estava cridada a ser un futur pes pesant de La Roja, va decidir canviar d’esport. Ara té el rècord d’Andorra en longitud i triple salt, disciplina en la qual va acabar setena al darrer Campionat d’Espanya.
–L’esportista neix o es fa?
–Neix. Es pot millorar més o menys a base d’entrenaments, però els valors i l’herència que et puguin donar a casa són vitals
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–L’exjugadora de la selecció espanyola de bàsquet Amaia Valdemoro. Era un referència per mi pel seu joc i caràcter.
–I la seva referència en l’actualitat?
–M’agrada molt una saltadora d’altura italiana que es diu Alesssia Trost, subcampiona d’Europa promesa. Sembla humil, no se li ha pujat la fama al cap i això és per reconèixer-ho. Conec gent que no ha fet res i s’ho creu. No suporto aquestes actituds.
–Què la motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Intentar que aquell dia sigui millor que el dia anterior. No sempre, però habitualment funciona.
–Té confiança en el futur?
–Sí. En general i a nivell particular. La meva generació ha de tirar endavant el món i hem de ser conscients.
–Es dedica plenament a l’atletisme o té altres feines?
–Estudio a distància una diplomatura de medicina: Nutrició humana i dietètica.
–A banda de ser atleta, té alguna afició en la seva vida?
–Qualsevol esport. Habitualment faig atletisme, a l’estiu una mica de bàsquet i fer sortides a la muntanya. Després coses que ens agrada als joves com escoltar música, llegir…
–Un petit plaer diari?
–Dormir. Sobretot la migdiada, és el moment del dia que considero necessari i procuro no fallar mai. Amb vint minutets tinc prou. Em permet descansar i relaxar-me per tornar a connectar a la tarda.
–Què la pot treure de polleguera al tartà?
–No hi ha res que em molesti tret d’aquells que es creuen el que no són. Quan estic competint estic concentrada i no hi ha res que desviï la meva atenció. No em fixo en altres coses.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un atleta?
–Esforç, voluntat i molta il·lusió.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–L’esport és amateur i quan vas pel carrer no et sents una famosa. Les beques també penso que són les adequades al nostre nivell perquè no som professionals. Crec que estem valorats en la justa mesura.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Crec que des de la política es podria fer més per les instal·lacions que tenim d’atletisme. Millorar-les o fer-ne més, és indiferent. El més important és tenir tots els mitjans possibles a l’abast. Per exemple no tenim una pista coberta des que van treure la de Caldea. Hem d’anar a Bo mpas a competir.
–Quin consell donaria a un novell?
–No també sóc jove però cre que és indispensable dues coses: tenir molta il·lusió i gens de pressa.
