- Foto: TONY LARA
Ha estat vinculat al món de l’esport com a president de l’Agrupació Ciclista Andorrana,de la Federació de Ciclisme, membre de junta del Club Pirinenc Andorrà, membre del Comitè Olímpic Andorrà, Cap de Missió al Jocs Olímpics de Barcelona i Director d’Esports del Govern, també vinculat al món de la política com a ministre de Turisme i Comerç, vinculat al món de la petita empresa, és membre fundador de la PIME (Petita i mitjana Empresa Andorrana). Casat amb l’Isabel, pare de dos fills i avi de tres néts.
–Afició preferida?
M’agraden moltes coses, començant per la vida i el món que ens envolta. Destacaria l’esport, sóc ciclista practicant, l’esquí de fons, passejar pels carrers d’Andorra i fer alguna fotografia de llocs molt familiars i paradoxalment molt insòlits, la història contemporània de les nostres contrades, llegir, escriure una mica, escoltar música, un Nat King Cole, sempre present per relaxar-te.
–Què li agrada d’Andorra?
El seu costat país joguina, la seva uniquesa que no sabem destacar, el fet que som com una gran família i que ens coneixem gairebé tots (per bé i per mal), els seus paisatges, la seva cultura que tan descuidem, la seguretat. És una país poble, un país casa nostra que no voldria que es convertís en una país cosa nostra.
–El pitjor?
El recorrent desfàs dels nostres polítics amb la realitat d’aquest petit país que han desfigurat sobredimensionant algunes estructures, rotondes, carreteres i túnels sovint innecessaris i massa grans. També la despreocupació d’alguns dels nostres polítics per la gent d’Andorra, empleats o petits empresaris, vida de família per a qui el dia a dia no els hi és fàcil i que veuen que a vegades es dóna més facilitat al empresari nou vingut que a aquell que fa anys que dedica hores i hores al seu negoci i per tant al seu país. La desproporció d’alguns sous, guanyar 50 000 euros i tenir dret de denegar la renovació d’una pòlissa anyal –la meitat del sou mensual d’aquest senyor– a un empresari seriós, és inacceptable. No m’agrada que qui mana no és qui està elegit en molts cassos.
–El racó preferit del país?
N’hi ha molts, en puc trobar molts a Andorra, la muntanya n’ofereix molts, però m’agrada el lloc on visc, els Plans de La Massana, és un lloc on la vall és ampla i vistes que t’omplen i que canvien cada dia com si d’un decorat es tractés. Però també m’agraden els indrets que han sabut guardar l’essència d’aquella autentica Andorra d’abans, raconets de la part alta d’Escaldes, Engordany, malauradamant molt desfigurats, la part antiga d’Andorra la Vella, aquests indrets que guarden la uniquesa d’Andorra, testimonis de temps passats i que gairebé cada poble d’Andorra, amb més o menys encert, ha guardat de manera encara fràgil.
–Recicla?
Sí, tant com puc, tots a la família ens obliguem a fer-ho, els més grans hem ensenyat als petits a fer-ho i ara ells ens obliguen a reciclar encara més. Em sembla important, estem fent malbé el món i el nostre país.
–Està d’acord en pagar l’IRPF?
Totalment, però que tothom pagui segons les seves possibilitats tal com ho diu la Constitució, i em fa molt mal als ulls veure aquestes maquiavèl·liques enginyeries financeres que permetran que alguns se’n puguin escapolir. Ho trobo inadmissible com també trobo una presa de pèl aquells que demanen la seva supressió. On anem amb aquest populisme? Com podem disposar d’una sanitat, educació, serveis, estructures d’un estat si els mitjans per pagar-los no existeixen? Com he dit, Andorra és molt petita i abans d’escoltar el cant d’ocells dels que ja postulen a càrrecs públics hem de saber veure la seva trajectòria personal. Andorra i la seva petitesa ho permet fer fàcilment
–Li satisfà el model sanitari?
Per sort l’he utilitzat poc, gairebé el desconec , i a grans trets em satisfà, la qual cosa no vol dir que com altres estaments em fa l’afecte que alguns càrrecs puguin estar sobredimensionats o mal utilitzats i que per tant s’hagin o de reubicar o eliminar. També cal ser prudent amb alguns sous pagats i que presuntament, segons he llegit a la premsa, em semblen abusius i si així és, s’ha de rectificar sense tardar.
–Comprar a Andorra és barat?
Compro alguns aliments gairebé sempre al mateix establiment, per tant veig com alguns preus augmenten de manera exponencial i la meva –potser limitada– experiència contradiu completament algunes estadístiques oficials. No! No és barat, però també caldria veure per què, i si alguns lloguers no deixen gaire marge als botiguers.
– L’ interessa la política?
Molt i gens. M’interessa si fer política consisteix a afrontar els problemes del dia a dia i preveure el futur, dir les coses, de manera educada pel seu nom i no amagar realitats, i actuar en conseqüència. No m’interessa quan es tracta d’estratègia pura per ocupar càrrecs, quan el discurs del polític contradiu la seva trajectòria personal i quan la política és converteix en una pura qüestió professional o alimentària, i crec que passa cada cop més, malauradament.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
