Quina és la motivació que la porta a organitzar una trobada solidària com el Gran Ioga de Nadal?
La meva motivació és reunir, compartir i unir la gent. Tinc ganes de crear espais on totes les persones, tant les que ja practiquen ioga com les que simplement volen descobrir-lo, es puguin trobar en un gran moment en què cadascú pot sentir-se acollit, connectat i portat per l'energia del grup. Quan practiquem tots junts, passa alguna cosa molt forta, gairebé palpable, una energia col·lectiva que supera cadascun de nosaltres.
Organitzar el Gran Ioga de Nadal, doncs, és perllongar aquesta missió que realment m'importa molt: oferir un moment on ens retrobem, on respirem junts, on creem llaços. I aquest any, he volgut donar a aquesta trobada una dimensió solidària, donant suport a la causa animal, que em toca profundament. Els animals no tenen la possibilitat de demanar ajuda ells mateixos, així que si nosaltres ho podem fer per ells, tant de bo unim les nostres intencions per donar-los suport.
És clar, també estimo els humans: si no, no seria professora de ioga! (ho prometo, soc benvolent amb la meva espècie també). Aquest Gran Ioga de Nadal, finalment, és un moment en què combinem benestar i generositat, per fer bé a nosaltres mateixos i al nostre voltant.
Aquest esdeveniment recull el relleu del Gran Pícnic de Ioga de setembre.
Va ser un moment realment formidable. Era una idea que portava des de feia molt de temps. Ja n'havia organitzat alguns els estius anteriors amb un petit grup, i l'energia, els moments de riure i l'autenticitat que s'hi desprenia eren tan bonics que em vaig dir: "Un dia, ho faré a gran escala." Reconec que amb molt poca comunicació, només les xarxes socials, l'esdeveniment va agafar una amplada increïble: érem més de 70!
El que més m'ha emocionat és la resposta de la gent. La seva presència, el seu entusiasme, les seves ganes d'estar junts. He vist fins a quin punt la comunitat del ioga a Andorra és gran, viva i diversa. I, tanmateix, no se'n té consciència: cadascú practica al seu centre de ioga, al seu club esportiu, al seu racó… fins i tot entre professors, no ens coneixem tots.
Amb el Pícnic Ioga, la meva intenció era justament crear un moment per connectar-nos tots junts, professors i alumnes, per prendre consciència que formem una veritable comunitat. El ioga significa unió, i aquell dia, crec que ho vam encarnar plenament: riure, practicar, intercanviar, conèixer-nos... simplement viure un moment veritable, a l'aire lliure. I vaig sentir que la gent estava preparada per reunir-se més sovint.
De vegades n'hi ha prou amb donar l'impuls. I, evidentment, això és el que m'agrada fer. Aquesta experiència m'ha donat l'impuls per anar més lluny. M'ha mostrat que quan es crea un espai sincer, càlid i accessible, la gent respon amb el seu cor. És exactament el que m'ha inspirat per organitzar el Gran Ioga de Nadal: retornar aquesta bonica energia de trobada, però aquesta vegada afegint-hi una dimensió solidària encara més forta.
Per què ha triat el format de quatre professors voluntaris i quina és la contribució específica que aporta cadascun?
Un dels objectius d'aquestes grans trobades és justament crear llaços… entre els participants, però també entre nosaltres, els professors. Aquests moments ens permeten conèixer-nos, compartir les nostres experiències i treballar junts. Fer una classe amb diversos professors és una ocasió única per teixir aquests vincles i aportar diferents colors a la pràctica.
Per al Pícnic Ioga, havíem experimentat un format amb sis professors, i havia anat molt bé. Per al Gran Ioga solidari de Nadal, he triat compartir amb 3 altres professors, així serem 4, és un petit ull d'ullet als animals de quatre potes: quatre professors, quatre "potes" (bé, o vuit cames, per ser exacta!). Més enllà de l'humor, cada professor aporta i comparteix la seva personalitat, la seva manera de practicar i la seva energia. Junts, formem un equip complementari. Sofia Michelitsch, la dolça; Aurélie Serale, la lluminosa; Leticia Parisi, la metòdica, i jo Claire, la riallera.
Com definiria el nivell d’accessibilitat de la sessió i per què considera important que hi puguin participar persones sense experiència en ioga?
La sessió està dissenyada per ser accessible a tothom. El ioga ens ensenya sobretot a escoltar el nostre cos i a respectar-lo, respectar els nostres límits. Durant la pràctica, cadascú pot adaptar les postures segons les seves capacitats: si una postura és incòmoda, no hi ha cap obligació de fer-la. Fins i tot els professors o els practicants experimentats es troben de vegades amb postures que no poden fer, i no passa res. L'important és reconnectar amb un mateix i tenir cura del propi cos.
Molts dels meus alumnes comencen per recomanació mèdica, i això els permet descobrir que el ioga no està reservat a una "colla de hippies penjats". Al contrari, les classes reuneixen totes les edats, homes i dones, i persones de 'backgrounds' i professions molt diferents. Veure aquesta diversitat és tranquil·litzador per als qui descobreixen el ioga i els mostra que són benvinguts, siguin quin sigui el seu nivell o el seu recorregut.
Finalment, aquesta sessió és també un moment de compartir i de solidaritat: no importa la vostra experiència, veniu a contribuir a una causa que ens importa i viure un moment de connexió amb els altres i amb vosaltres mateixos.
Laika i GosSOS seran les beneficiàries dels fons recaptats.
Ja he organitzat alguns esdeveniments per als gats, oferint petites classes de ioga als parcs. Els participants podien aportar l’import que volguessin en una caixeta, i jo destinava tots els diners a l’associació. Repensant-ho, m'adono que s'assembla molt al que feia amb els meus pícnics de ioga a la vora dels rius: petites idees que, a poc a poc, agafen amplada i es fan grans.
I justament aquest any, he triat donar suport a una organització de protecció animal, perquè els animals no tenen veu per demanar ajuda. També representen el que significa l'amor incondicional: un amor que dona sense esperar res a canvi, pur i total. Un amor que accepta l'altre tal com és, un amor sense màscara, sense filtre... com l'amor dels infants i dels pares.
Per a mi, és exactament el que intentem cultivar a través del ioga. Les associacions com Laika i GosSOS treballen enormement, sovint en l'ombra, amb molt pocs mitjans. El poc que els podem aportar —sigui suport financer, el nostre cor o simplement comunicar sobre la seva feina— ja és immens. Per això estic contenta de vincular aquest esdeveniment a la seva causa: per donar una mica de visibilitat, d'ajuda concreta i sobretot energia positiva a aquells que realment en necessiten.
Quin paper creu que pot jugar el ioga en la cohesió de la comunitat local d’Ordino i del país?
És cert que els primers grans esdeveniments que he organitzat es van desenvolupar al Coll d'Ordino, realment per atzar: els primers a respondre'm i tenir una sala disponible eren justament el Comú d'Ordino. Aquests esdeveniments podrien perfectament desenvolupar-se en qualsevol altra parròquia d'Andorra, perquè per a mi, el que compta sobretot, no són els llocs, sinó la gent.
El ioga té alguna cosa a oferir a tothom. Més enllà de les postures, el ioga ensenya el coneixement d'un mateix, l'acceptació d'un mateix i dels altres, el respecte, de tota vida, de la natura, el fet de compartir, la unió, la connexió, la no-violència… tots aquests valors que es troben en els Sutras de Patanjali. Aquests principis toquen realment tothom, no importa la comunitat, el país o la religió.
El ioga, doncs, pot jugar un paper fort en la cohesió: ajuda cadascú a conèixer-se millor i a relacionar-se millor amb els altres. Com es diu sovint, una ment sana en un cos sa… És aquesta harmonia la que contribueix a crear una comunitat més unida i benvolent.
Quina resposta espera de la ciutadania?
Per a mi, el Gran Ioga de Nadal ja és un èxit, encara que no s'hagi celebrat. Ho és perquè una idea s'ha transformat en acció concreta: tenim una sala per acollir molta gent; tan bon punt vaig publicar la 'story' per buscar professors voluntaris, vaig rebre nombroses respostes el mateix dia; persones ioguis o no s'inscriuen i en parlen al seu voltant. Tot això mostra que l'esdeveniment pren vida i crea entusiasme i tot això ja és un èxit.
És clar, si l'esdeveniment és compartit pels mitjans i si aconseguim acollir més de 100 persones, seria un veritable plus per donar impuls al projecte i a la causa que donem suport.
Però, en el fons, el que compta sobretot, és veure persones reunides, compartir, practicar i contribuir amb el seu cor. Això és el que fa l'èxit del Gran Ioga solidari de Nadal.
Té la intenció de consolidar aquest esdeveniment com una cita anual o ampliar-lo a altres parròquies o activitats?
Sí, desitjo absolutament fer perdurable el Gran Ioga solidari de Nadal. Fer una trobada anual solidària em sembla una evidència, sobretot si veig que la gent respon massivament a aquesta primera edició. Després, no importa el comú: l'essencial és crear esdeveniments que reuneixin i permetin compartir junts. També continuaré organitzant esdeveniments com el Pícnic Ioga, en plena natura.
I m'agradaria anar encara més lluny: un gran festival de ioga, similar als que existeixen en diverses capitals o grans ciutats del món. Trobo que fa llàstima que una iniciativa així encara no existeixi a Andorra, així que és per a mi el següent pas, espero. Però aleshores, realment necessitaria ajuda, perquè organitzar un pícnic de ioga o el gran ioga solidari ja em demana una energia boja, així que ni m'imagino un festival, però m'encantaria. Totes les persones que vulguin participar o ajudar-me en aquesta aventura són benvingudes!
