Divendres obren l’Eurocopa a casa amb el partit, en majúscules. Com està sent la setmana?
Vam començar a entrenar el diumenge, enfocats directament en Portugal. Sabem que és un duel molt difícil contra una selecció molt complicada, i nosaltres anirem a fer el nostre joc utilitzant tots els recursos que tinguem per treure el millor resultat.
No, tot i que som conscients que si no estem al 200% ens faran molt de mal, i és el que no volem. Volem estar centrats en el treball que hem de fer, i més que nervis hi ha alegria de veure que les coses s’estan fent bé i que aquest és el resultat de tots aquests anys que portem treballant.
Sobretot d’ençà que Talin Puyalto arriba a la banqueta, perquè s’ha professionalitzat, però rebre tot un Portugal és el premi a tot això que comenta.
Hi ha gent com l’Omar [Ávila] o l’Aitor [Rubio] que porten molts anys, molts, entrenant fins tard, fent viatges, quedant-se a les portes de passar rondes... Cert és que d’ençà de l’arribada del Talin s’ha professionalitzat més, tenim un seguiment i per part dels jugadors treballem més a nivell personal. Hem millorat tots.
De fet, el seleccionador ho va dir en el seu moment, que tot l’aconseguit és mèrit vostre, dels jugadors, i la feina que han fet.
Sí, perquè ell quan va arribar va ser molt clar dient que el que portàvem fet d’anys enrere estava molt bé, però que havíem de fer un pas endavant. I aquest consta, a part d’entrenar a la pista, del que fem en l’àmbit personal.
Suma encara més premi encetar la cita contra els lusitans a casa, al pavelló de Govern.
Sempre ha estat un escenari molt bonic per al futbol sala andorrà. Tornar-hi contra Portugal és una alegria immensa i per a tothom que estima aquest esport al país és molt maco. Ara el que hem de fer nosaltres és donar la millor versió i esperem tornar a passar la pròxima ronda preliminar i tornar a rebre aquí la ‘Main Round’. Aprofito per incentivar la gent a què vingui, que s’ho passaran molt bé i gaudiran de bon futbol.
De descendència portuguesa, per a vostè és un partit especial, igual que per a Brayan Pinto.
I tant! Tots dos som de família portuguesa i a títol personal sempre he tingut molta admiració per la selecció d’aquest país. Inclús em va caure alguna llagrimeta quan al sorteig ens va tocar Portugal, ja que és un somni fet realitat.
Com se li fa front a la vigent campiona d’Europa i número dos del rànquing mundial? Ja ha comentat que han de donar la seva millor versió i estar al 200%.
L’aspecte més important és el mental. Si per qualsevol cosa ens marquen un gol molt ràpidament, per exemple, no hem d’abaixar el cap i hem de continuar endavant. Es tracta d’estar mentalitzats que això pot passar, de la mateixa manera que nosaltres, si per qualsevol acció ens podem posar per davant de pressa, també saber controlar la situació. És saber què hem de fer, els seus punts forts, les individualitats, i els febles, i atacar aquests.
Ja que ho comenta, quins són els punts febles d’una selecció com la portuguesa?
Juguen molt a l’u contra u amb un parell o tres dretans molt bons [Pany Varela, Lúcio Rocha i Edmilson Kutchy] i dos esquerrans també molt potents [principalment Erick Mendonça]. D’aquesta manera, aprofitant aquest u contra u deixen la part central de la pista molt buida, llavors si aconseguim robar alguna pilota d’allà podrem generar contraatacs molt ràpids i amb superioritat numèrica, però és difícil. Tenim molt ben treballats els córners i les bandes, i amb tot, el que tinguem ho hem d’aprofitar.
Tenen la sort, per dir-ho d’alguna manera, que el millor pivot del planeta, Zicky Té, està lesionat.
És un punt a favor. És un jugador diferencial per a ells, ja que quan és al camp el joc passa molt pels seus peus.
Quina valoració fan de la resta de seleccions?
Països Baixos va entrar al passat Mundial i va passar de ronda arribant a vuitens competint tots els matxs. És un combinat molt fort que si no està al nivell de Portugal, gairebé. Macedònia del Nord la desconeixem molt, tot i que sí que sabem que tenen un dretà molt bo individualment. Sabem que en l’aspecte físic som molt inferiors a ells, però hem competit contra Moldàvia abans d’aquesta cita sent també inferiors físicament i al rànquing. Doncs, per què no donar la sorpresa en un d’aquests partits?
Quins objectius es marquen? Hi ha la possibilitat de puntuar?
Els partits contra Macedònia del Nord, tant a casa com allà, hem d’anar a puntuar. Aquest és el primer objectiu. Contra Portugal i els Països Baixos el que ens diu el seleccionador és que gaudim de l’experiència, però que també demostrem la feina que hem fet.
Èric Mesquita i el mateix Puyalto van dir en una entrevista per a un altre mitjà que l’Eurocopa pot servir de prova per veure en quin nivell estan i per saber fins on poden arribar. Imagino que la fase també s’agafa una mica amb aquesta perspectiva de futur.
Durant les fases que hem anat fent aquests anys ens hem enfrontat amb seleccions que tot i estar per sobre nostre són d’un nivell similar, i en aquesta ‘Euro’ els tres combinats estan molt per sobre i aquí és on hem de veure quin és realment el nostre nivell i fins on hem d’arribar. Al final de la fase farem balanç per veure si hem fet bé o no la feina i fins on podem aspirar, però estem molt tranquils perquè la feina a la fase preliminar la vam fer i ara toca gaudir i patir d’aquesta experiència i, sobretot, aprendre i millorar dels millors.
Gairebé tots han sortit de la mateixa base i bona part del grup juguen a l’ENFAF, quelcom important.
Doncs si, la gran majoria ve de la base del Sant Julià a excepció d’alguns que no hi vam ser, però tenim el grup de l’ENFAF amb entorn sis o set convocats. I això és molt important. Ens coneixem tots des de petits, l’ambient és el d’una família i ens portem tots bé. També sabem el rol de cadascú.
Ha deixat caure que seran uns quants de l’ENFAF, però hi ha dubtes amb ‘Uri’ Rodríguez i Guillem Castro. En sabem alguna cosa?
La llista no està tancada – la FAF la farà pública avui – i ells dos estan entrenant una mica a part, sobretot l’‘Uri’, a l’espera fins a últim moment per veure si arriben.
Amb l’ENFAF és el màxim golejador de la Tercera Divisió Nacional amb 14 dianes. A títol personal, espera poder tenir bons registres en aquest sentit?
A l’Eurocopa és més complicat (riu), però és cert que sempre he tingut aquesta facilitat de cara porta. Veurem. De totes maneres, per a mi el més important és ajudar l’equip amb el que pugui, si pot ser amb gols, perfecte, però també dono assistències i facilitats perquè companys tinguin espais... Els números al final són números, jo el que vull és guanyar.
L’estat del futbol sala al país el sap tothom, jo mateix ho he comentat amb Ávila i Puyalto. Vostè que hi ha estat i hi continua des de dins, sent que aquesta Eurocopa pot ajudar a fer que l’esport del 40x20 torni a créixer?
Esperem que sí. És veritat que des de fa un parell d’anys la base del futbol sala està baixant molt, i això ens preocupa perquè volem que aquesta base continuï creixent i sigui el futur de la selecció. Poder passar de ronda i portar aquí a Portugal, Països Baixos i Macedònia del Nord ha fet una crida important a aquests infants i molts d’ells segur que vindran a veure els partits i els gaudiran. Qui sap, jo espero que pugui ajudar a incentivar-ho i que siguem inclús la referència de molts d’ells.
