–En què consisteix exactament aquest projecte?
–És una iniciativa del Congrés d’Autoritats Locals i Regionals del Consell d’Europa. Si bé no és una iniciativa de tot el CoE, ho és d’una gran part del consell. Existeix, si no m’equivoco, des del 2014, farà més o menys 10 anys. La idea és, cada any, escollir una persona jove d’entre 18 i 30 anys de cada estat membre del Consell d’Europa i fer dues coses; per una banda, donar l’oportunitat a aquests joves d’assistir a les sessions del congrés, que n’hi ha dos per any i duren una setmana, una al març i una altre a l’octubre. Aleshores, per un costat, és donar als joves l’oportunitat d’assistir, de conèixer als delegats dels estats, conversar i parlar amb ells i, d’altra banda, cada jove té un any, més o menys, per dur a terme un projecte a nivell regional o local. Vist que és el Congrés de les Autoritats Regionals i Locals, la idea és fer alguna cosa local, encara que també es pot fer regional. El projecte pot ser molt diferent, o sigui, cada jove té idees diferents.
–Quin és el seu projecte?
–Jo he decidit enfocar-me en la intolerància perquè és un tema que no es tracta prou. Almenys, des del meu punt de vista, la intolerància està creixent, i vull saber si només és una impressió meva o si és un fet. Aleshores, el meu projecte consistirà a fer una activitat pels joves, que consisteix a respondre preguntes i, a partir de les preguntes que jo he elaborat amb l’ajuda d’amics, analitzar les respostes i poder extreure conclusions sobre la intolerància en diferents àmbits. La joventut, les creences religioses, l’orientació sexual, les discapacitats…
–Quina és la metodologia que portarà a terme?
–La meva idea és fer entendre què és la intolerància de la manera més simple possible. Aleshores, el que faré és participar en el Dia de la Joventut organitzat pel Comú d’Escaldes-Engordany, que se celebrarà aquest divendres 11. Perquè el dia 12 d’agost és el Dia Mundial de la Joventut i el Comú d’Escaldes-Engordany organitza diversos esdeveniments centrats i en relació amb la joventut el dia abans. La idea és atreure als joves a un esdeveniment on no escoltaran conferències o a estar allà molt temps. Aleshores, he elaborat preguntes curtes, i també, com a incentiu, donaré crispetes als participants. En conclusió, la idea és ser a l’esdeveniment, parlar amb els joves personalment i parlar amb ells del Consell d’Europa. M’he documentat molt de la definició del CoE de la intolerància i quins tipus hi ha. En això, m’he basat molt en el llibre Compass elaborat pel propi Consell perquè els joves entenguin aquests conceptes i els drets humans en general. A partir d’aquest punt, explicar això el més simple possible i fer que en cinc o 10 minuts, els joves estiguin més informats sobre el tema i potser convidar a la reflexió entorn de la intolerància des del seu propi punt de vista o del seu voltant.
–Una de les qüestions que vol tractar és la inclusió dels joves i de la seva discriminació, ens pot explicar més aquesta temàtica?
–Actualment amb la meva edat, estic més enfocada en la inserció laboral i estic a punt d’acabar els meus estudis i és un gran pas a fer. I és difícil, sobretot sabent que ens trobem moltes ofertes de feina on demanen cinc anys d’experiència i molts estudis. Parlant amb amics, m’he adonat de què no soc l’única que veu això. A poc a poc, a través del meu rol en el Fòrum Nacional de la Joventut, m’he adonat que no és un fet puntual que ens sentim apartats per ser joves o inferiors d’alguna manera. És com si no hi hagués manera i que, per molt que ho intentem, no arribarem mai al mateix nivell que un adult amb més edat. Hi ha tants exemples de joves que han tingut èxit, que tenen capacitats, que tenen tot el que cal… I és això, hi ha com aquesta contradicció. Els joves tenim energia i ganes de fer coses, estem estudiant o treballant, però, per altra banda, no se’ns deixa progressar. Hi ha com aquest límit. Potser hi ha ara aquests pocs exemples que mencionava abans, però no veuràs mai un jove amb càrrecs importants, no és el més comú. Tinc la sensació que has d’esperar 10, 20 o 30 anys per a tenir càrrecs destacats.
–Sobre una altra part del seu projecte, la inclusió de la immigració en les societats d’acollida, podria mostrar-nos la seva perspectiva sobre aquest aspecte?
–Més que el tema de la immigració, que sí que m’he enfocat en aquest àmbit, tractaré a més el tema de la discriminació per l’origen de la persona. Pel fet d’haver nascut a un altre país que al que estàs vivint. I, a Andorra, ja ho sabem tots que la immigració és molt important. Segons les estadístiques, la majoria dels residents al país són immigrants. La gent amb la nacionalitat andorrana és una minoria. Aleshores, vist l’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa, crec que és molt rellevant tractar el tema de la immigració, ja que és el grup de persones que l’extrema dreta estigmatitza a fons. Jo crec que, abans de fer-ho, hem de saber perquè i què és fins i tot un immigrant. Perquè, fent recerca, la paraula ‘emigració’ i el verb ‘migrar’, sí que estan ben definits, però el concepte d’immigrant canvia segons el lloc on siguis. Cada estat té una definició diferent d’un immigrant, i això fa que les polítiques estiguin enfocades cap a una direcció o una altra. Jo crec que és molt interessant perquè això dona lloc també a molts clixés i a moltes imatges distorsionades del que és una persona immigrant. Si tots tenim una definició diferent, també pot venir arrel d’això. No està definit clarament i crec que és un debat que s’ha de tenir en la societat actual perquè no s’enverini (la mateixa societat) i no s’arribi a discursos d’odi que no tenen una base profunda.
–D’entre les múltiples temàtiques del seu projecte, també vol preguntar sobre els prejudicis cap a l’homosexualitat, des de quina perspectiva afronta el projecte en aquest àmbit?
–La pregunta que m’agradaria fer és si hi ha característiques físiques que et fan reconèixer l’orientació sexual d’una persona, a simple vista, sense haver de parlar amb ella. Les meves preguntes, per ser curtes, poden sonar diferents. Espero que no es malinterpretin, però la meva idea és fer aquest tipus de qüestions per saber si la gent es fa imatges. No està enfocada en l’homosexualitat, sinó amb l’orientació sexual, que pot ser altres coses també. Aleshores, si una persona pensa que sí, que si una persona va vestida pel carrer així, la seva orientació sexual anirà orientada cap a una direcció. Això vol dir que hi ha clixés sobre certa orientació sexual. Però l’orientació sexual no és res físic, i el fet de donar trets físics a una cosa que no té res a veure amb l’aspecte físic és fort i curiós, però sobretot és discriminant.
–Quan hagi obtingut tots els resultats i els presenti al Consell d’Europa, com es procedirà i quin impacte poden tenir aquestes conclusions?
–La idea és analitzar els resultats, però no sé quins seran. Arribaré amb les conclusions al congrés del CoE a l’octubre i les exposaré. Si veig que hi ha molta gent que discrimina a una certa categoria de persones, el Consell d’Europa, sent l’organització internacional que defensa els drets humans al continent, i més enllà de fet, crec que serà la meva responsabilitat donar-ho a conèixer (a la institució). Sento que és aquest el meu objectiu com a jove delegada i fer un projecte en relació amb els drets humans i, després, atorgar les meves conclusions al Consell d’Europa. El què està bé és que als joves delegats ens donen la mateixa oportunitat de parlar durant el congrés que als delegats dels països. Vaig intervenir (en l’última sessió) i ens van escoltar. Als joves se’ns ha escoltat. És una oportunitat magnífica de deixar veure si hi ha algun tipus de discriminació a Andorra.
–Finalment, per què és important que Andorra estigui representada i s’impliqui en aquest tipus d’iniciatives al Consell d’Europa?
–Andorra, com a microestat, ha d’estar present en les organitzacions internacionals perquè és una manera molt maca i eficient de deixar-se veure. A la Unesco, a la Francofonia, l’ONU… són espais on tots els estats poden ser representats, i no pel fet de ser petit no has d’estar representat, al contrari. Cada país té els seus delegats al CoE i al congrés, i vist que són espais on la idea és difondre valors democràtics i inclusius, Andorra ha d’aprofitar aquests espais al màxim, ja que és una de les poques ocasions on pot estar amb altres països que tenen capacitats que Andorra no es pot ni imaginar.
