- Foto: TONY LARA
Des de dilluns i fins avui la Cezara ha sigut una més a la redacció. Ha pogut viure el que és el dia a dia dels periodistes de premsa diària i ho ha fet amb molta seriositat, implicació i ganes. Això sí, sense perdre en cap moment el somriure. Tot i la seva joventut, ella està convençuda de que vol ser periodista. A Andorra també hi ha futur!
– Quina és la teva afició preferida?
–M’agrada molt la música. I el cinema, sempre que puc hi vaig. Tot el que és el món artístic sempre m’ha agradat.
– Què és el que més t’agrada d’Andorra?
–D’Andorra m’agrada el paisatge, les muntanyes, la tranquil·litat… M’agrada molt gaudir de la natura del país.
– I el que menys?
–La gent que es creu guay! Però en general estic contenta amb els meus companys.
– Quin és el teu racó preferit del país?
–M’agrada molt Engolasters. Hi vaig viure durant uns quants anys i m’agradava molt sempre anar a la muntanya, els llacs… És molt xulo! Ara ja fa temps que no hi vaig, però en tinc ganes.
– Què és el que més t’ha sorprès de la teva setmana a EL PERIÒDIC?
–L’amabilitat dels treballadors i l’ambient, no hi ha tensió, està tot molt tranquil… I he estat molt a gust!
– Per què t’agradaria ser periodista?
–Perquè m’agrada molt informar de l’actualitat i el contacte i la comunicació amb la gent.
– En quina secció t’agradaria treballar?
–Suposo que a cultura, és el que més m’agrada.
– T’agrada llegir? Ens recomanes un llibre?
–Sí, molt. És una forma de desconnectar. Especialment no puc recomanar-ne cap perquè la gran majoria dels que llegeixo m’agraden. Els d’aventura i fantasia sobretot. Bajo la misma estrella, Els Jocs de la Fam…
– Estàs contenta amb l’escola?
–En l’educació sí, però ens posen molts deures i molts exàmens en una mateixa setmana! (riu). Entre els companys hi ha també molt bon ambient, encara que, com és normal, no ens podem portar tots bé. A més, portem molts anys junts i cada vegada ens entenem millor.
– Què és el que més mires a la televisió?
–L’Hormiguero! També miro pel·lícules, els dibuixos amb el meu germà… Depèn del moment del dia no fan res interessant. Ah! També miro les notícies de tant en tant, i cada vegada més!
– Et sents inquieta sense el mòbil?
–Sí, ho confesso. Quan no el tinc se’m fa estrany, estic massa acostumada a dur-lo a sobre.
– Creus que els joves d’avui en sou massa dependents?
–Sí, i crec que cada vegada més, però per bons motius! Quan no veus a algú com a mínim pots mantenir-hi el contacte. Tampoc estem tot el dia enganxats… (riu)
– Com veus el teu futur?
– Fent periodisme, ho tinc molt clar. També vull viatjar. La veritat és que em veig més vivint fora d’Andorra, potser a França.
– Hi ha molts adults que creuen que la joventut d’avui dia no és com la d’abans, que voleu créixer massa ràpid i que esteu massa enganxats a les noves tecnologies. Què els hi diries?
–Que és veritat, tot ha canviat. Però ara és així. Ho trobo diferent, ni pitjor ni millor.
– Creus que els joves heu perdut una mica els valors?
–No. Trobo que no els hem perdut, però que avui els expressem de forma diferent.
– Però ho feu a través d’una pantalla.
–Per la pantalla només quan no veig la gent, però sempre que puc vaig directament a la persona i hi parlo. Depèn de la distància.
– Una persona que per tu sigui un referent?
–Si em baso en algú és en la meva cosina. Potser jo trec millors notes, però no vol dir que sigui més intel·ligent. Ella té moltes qualitats que a mi m’agradaria tenir. Sempre està feliç, sempre em fa pensar de forma més positiva i quan estic malament m’ajuda molt.
– Et consideres una persona feliç?
–No gaire, encara que ho intento ser. A vegades trobo que sóc massa seriosa, penso en fer una cosa però no l’acabo fent, potser pels nervis… Hauria de ser més impulsiva. Crec que sóc més pessimista que optimista, i ho vull canviar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
