Els primers records que Carolina Cortés té d’una càmera de fotos tenen a veure amb la que la seva mare portava sempre a sobre. Segurament per això ella va començar a fer fotos als 12 anys. Durant les quasi dues dècades que porta dedicada a la professió ha treballat com a reportera gràfica per a mitjans de comunicació, ha estat fotògrafa de publicitat, esdeveniments, moda…, tot i que en els últims anys, a més de captar moments especials de particulars i cobrir actes per a empreses, s’ha centrat en donar a conèixer el seu treball més personal (www.contraluces.com) en galeries i mercats d’art, així com als mercats artesanals d’Andorra.
–Quin tipus de fotografies feia de petita?
–Quaderns de viatges, que jo recordi. Em portava la càmera a tot arreu, fins i tot al col·legi, de fet, era la fotògrafa no oficial dels aniversaris dels meus companys (riu).
–Començar tan jove li va permetre viure de primera mà l’evolució de la fotografia.
–Sí. Quan vaig començar a estudiar, vaig tenir la sort que encara no havia entrat la fotografia digital i vaig poder aprendre tota la part de laboratori i treballar amb pel·lícula, tot i que després també em vaig especialitzar en la digital.
–I com a professional, en quins àmbits li agrada moure’s?
–Treballo en dues línies: d’una banda, tinc la vessant com a reportera gràfica amb treballs de fotografia i vídeo que puc desenvolupar tant per a empreses com per a particulars. Ara mateix,per exemple, estic treballant amb músics per captar imatges dels seus concerts i sessions en l’estudi de gravació. I l’altra línia la vaig encetar fa uns set anys, quan vaig començar a treballar en mercats d’artesania d’Andorra, amb una parada on exposo i venc els meus treballs més personals.
–Què li agrada més?
–Les dues coses. Tenir parada pròpia als mercats artesanals em permet que la gent conegui la meva obra, i curiosament també m’ha permès contactar amb persones molt interessants del sector com ara directors de fotografia que han valorat molt positivament les meves fotografies. Fora d’Andorra també hi vaig a mercats d’art pròpiament dits, com ara a Granada, on he col·laborat amb el Centro Artístico, Literario y Científico, on he compartit espai amb escriptors, pintors, escultors… A més, també he exposat a galeries d’art de fora del país.
–I quina és la seva mirada?
–Estic especialitzada en fotografia de carrer, de paisatge urbà, fotografia documental, d’autor. Faig les fotos en pel·lícula de 35 mil·límetres, i també m’encarrego personalment d’emmarcar artesanalment les imatges.
–Per què es va decidir per aquest tipus de fotografia?
–Perquè quan vaig descobrir la fotografia de Sebastião Salgado em va fascinar des del primer moment, i el tinc com a guia i inspiració
