Un exemple de portar el talent a dins des del bressol. Parla amb una desfermada passió dels seus projectes i té la capacitat de captivar al seu interlocutor a l’instant. Laurediana, de 24 anys, va estudiar arts gràfiques a l’Escola Joso de Barcelona i, entre moltes altres feines, va ser l’autora de l’storyboard de l’anunci de l’aplicació AndorraGo!, el d’un videoclip dels andorrans Nami i de diverses il·lustracions per a Wow Comunicació i altres empreses. Ara mateix, el seu rol de colorista de còmics americans independents centra bona part dels seus pensaments i il·lusions.
–Vostè va néixer amb un llapis sota el braç.
–Absolutament! El meu primer record és, en preescolar, fer dibuixos de nines que agradaven molt al meu professor. Ell va ser qui va recomanar els meus pares que m’apuntessin a classes i així va ser. Vaig anar a l’escola d’art de Sant Julià i m’hi vaig estar fins els 14 anys.
–És un cas clar què el talent s’ha de tenir i treballar.
–D’alguna manera, sí. Has de tenir una certa predisposició personal per dedicar-te a aquest món, però tot és treball. Hi ha molta gent que pot tenir un talent enorme i que són autèntics virtuosos, dels que només dibuixen 10 minuts al dia i fan meravelles. El meu cas és diferent. M’ho he treballat molt, m’he esforçat des del principi i sempre he intentat superar-me a mi mateixa i millorar.
–Com acostuma a trobar la inspiració?
–M’encanta la il·lustració, els videojocs i sóc molt fan dels còmics, tot i que jo no els dibuixi personalment perquè la meva esfera és més el color, però m’hi fixo molt en tot això. Miro a il·lustradors que m’inspiren, la seva feina i les coses que fan. M’hi fixo en molts professors que he tingut perquè tinc la sort de mantenir el contacte amb alguns d’ells i et transmeten les ganes i la il·lusió de voler fer coses així.
–Té algun il·lustrador com a referència?
–Tinc un parell de miralls en els que m’agrada fixar-me, sobretot pel tipus d’il·lustració que faig. Treballo molt amb el color digital a l’hora de fer il·lustració i disseny i tinc una inspiració clara que es diu Bobby Chiu. Té els estudis d’Imaginism Studios i em sembla que fan un treball impecable d’il·lustració i animació infantil. A més han treballat amb gran empreses com DreamWorks o Disney i, per a mi, són un referent claríssim. També m’agraden molts autors d’Ankama Comics, una editorial francesa que Norma Comics s’encarrega de distribuir a Espanya. I, evidentment, admiro molt la tasca que fa Pixar, ja que l’animació em tira molt.
–Quins projectes té ara?
–Uf, ara estic ficada en moltes coses! Malauradament, puc desvetllar poc, però, per exemple, ara estic fent il·lustracions per a un joc de cartes que pinta molt bé. També estem començant un projecte d’un videojoc que sortirà l’any vinent amb un autor de Planeta. A més, tinc un feedback constant amb Wow Comunicació! i vaig fent coses amb ells. Estic molt contenta i gaudeixo molt del moment.
–I una col·laboració amb Kaburi, la botiga de Barcelona, oi?
–Et veig ben informat! M’han encarregat fer les il·lustracions per algunes samarretes, tasses, xapes i és una tasca molt creativa i agraïda. Em donen molta llibertat per dissenyar.
–Un petit plaer diari.
–Poder desconnectar de la feina una estona, trenta minuts per exemple, deixar el llapis, posar música, relaxar-me amb algun joc que m’agradi i, en definitiva, poder tenir una mica de temps per mi.
–Quina és la seva afició preferida?
–Paradoxalment, dibuixar! Crec que no hagut un sol dia que no hagi agafat un llapis, descobrir o investigar en un estil nou o mirar tècniques d’algú per YouTube.
–Com veus la corrent artística d’Andorra.
–Hi ha oferta, però a mi em falten coses i crec que queda tot molt limitat. Tot i no em puc queixar perquè tinc molta sort de poder col·laborar i treballar amb la gent que ho faig però, a nivell artístic, crec que estàs abocat a sortir del país.
