La xef catalana Carme Ruscalleda va ser ahir la protagonista de la demostració gastronòmica que va acollir el restaurant Bufet El Grill de Pyrénées Andorra. Ruscalleda, imatge dels sofregits Cuick, es va posar darrere els fogons per cuinar un arròs de verdures i uns calamarsets amb el seu suc. Abans de posar-se el davantal, va tenir uns moments amb l’ANA per parlar de gastronomia i dels reptes de futur del sector.
–Quin és el repte immediat de la gastronomia?
–Avui dia tot és diferent. Ni la terra, ni l’aire, ni nosaltres, ni els aliments són el mateix que abans, però volem continuar gaudint de la gastronomia. Ens volem divertir, nodrir i per això s’ha de tenir uns coneixements. A la conferència que vaig pronunciar abans-d’ahir amb motiu del 75è aniversari del Grup Pyrénées Andorra ho vaig dir. La societat va curta de coneixements. De coneixements, com ara, la cultura de la qual som hereus. Coneixements del sabor de les coses, perquè quan un el té, pot exigir que no li colin un gol on no li toca. D’aquí que sigui important portar a la canalla al mercat. Els adults hem de cuinar amb la canalla perquè observin la transformació d’un aliment quan passa del cru al cuit. S’ha de difondre coneixement.
–S’ha d’aprofitar aquest moment de transformació que vivim per iniciar un procés de recuperació?
–El món ha patit una sacsejada molt dura a causa de la covid-19 que ens ha fet repensar moltes coses i la nostra alimentació no escapa d’això. Hem de ser capaços de no llençar res que sigui bo i no colar a ningú res que sigui dolent. És el mateix pecat llençar una cosa bona que donar-te una de dolenta. I evidentment, hem de recuperar la cultura d’abans, la que no llençava res i que sabia com transformar un producte abans de llençar-lo a la brossa.
–Ens trobem en un context socioeconòmic complicat en què els preus dels productes alimentaris estan cars a causa del cost de l’energia. Té por que per culpa d’això, la societat acabi alimentant-se malament?
–Hem acabat prioritzant la despesa en oci en detriment a la despesa familiar quant a alimentació. L’alimentació i la nutrició han d’estar dins la llista de coses interessants en la nostra vida perquè ens aporta salut i energia. Alimentar-se no només és posar benzina al cos. Aquesta benzina l’hem de triar. Si tu esculls un bon pa no el llençaràs, si tries un bon oli no el malmetràs perquè quan el posaràs a fregir controlaràs la temperatura. No el cremaràs perquè saps que després s’haurà de llençar. Els nutricionistes ens diuen que hem de reduir la quantitat d’ingesta i hem de menjar fresc, bo i a la mida del que la nostra energia mereix. Si hem de corregir la quantitat, s’ha de comprar qualitat perquè ens la menjarem.
–Avui dia, la immediatesa és el que mana. Quina opinió té sobre productes elaborats i preparats?
–Aquí els pares hem de sentir el compromís que la canalla conegui el gust de les coses, el valor de les coses. Ha de saber que és un enciam i després podrà comprar una quarta gamma, un mesclum per personalitzar-lo. Ha de saber que és una sopa de fideus i posteriorment ja podrà comprar aquests fideus que estan preparats en quatre segons. Quan es tenen aquests coneixements és magnífic que hi hagi aquesta oferta tan ràpida, però quan un coneix el valor que tenen les coses, gastronòmicament parlant, ja sap triar. Per això hem de donar coneixements. La modernitat d’avui ens ha fet donar l’esquena a la nostra cultura alimentària i crec que el més modern seria fer tres passes enrere per recuperar el nostre passat adaptant-lo a l’actualitat.
–Vostè és la imatge de la firma dels sofregits Cuick. Quina relació mantenen?
–El cuiner s’ha convertit en un prescriptor de salut que dona idees ràpides per fer a casa. Jo explicava que a casa tenia feia sofregits a grans quantitats per congelar-los a petites porcions. Després els podia treure ràpidament i et feia un arròs, unes patates a la cassola i els companys de Cuick van veure una oportunitat de negoci. El que més m’engresca i m’emociona és que els sofregits Cuick són purs. Com els fets a casa. No afegim sal, pebre, cap potenciador de sabor ni cap conservador. És un producte que ens ajuda a fer un bon arròs, un rostit o un saltat de calamarsó.
–Quins són els valors que comparteixen?
–El respecte a la naturalesa. Estem convençuts que donem a la societat un producte pur que cada un el podrà personalitzar com ell vulgui. Amb Cuick donem la base, el color pur i el consumidor només ha de pintar.
