Carlota Màlaga és atleta de la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA), i amb només 20 anys és una de les competidores destacades d’aquest esport al país. Competitiva, autoexigent i amb un prometedor camí al davant, Màlaga va tenir un 2021 per emmarcar, amb grans actuacions sobretot en competicions internacionals, i ara, després d’un 2022 més complicat, està preparada per afrontar amb convicció totes les proves que se li posen al davant.
–Fa quan que està vinculada a l’atletisme?
–Des de ben petita. El meu pare feia curses de muntanya i, després d’un temps sortint amb ell, em va dir que m’havia apuntat a atletisme. Els primers dies no volia anar, estava enfadada perquè no m’havia avisat ni res, i ara em veu avui dia i no se li oblida recordar-me aquesta història (riu).
–I va decidir continuar.
–Exacte. Vaig començar amb disciplines de fons, però sempre veia les curses de velocitat, m’agradaven més, i vaig decidir canviar i apostar per disciplines més ràpides.
–Ha canviat molt la Carlota Màlaga de fa vuit anys a la d’avui dia?
–Des que vaig començar m’agradava molt competir. Tenia una mentalitat molt forta, d’anar a entrenar, i tenia clar el que volia. No sabria dir al 100% si he canviat gaire.
–En competicions internacionals, que diria que és més important: el físic o la ment?
–L’àmbit psicològic juga un paper molt gran, més del que es pugui veure des de fora. Recordo que, en aquests escenaris, em costava molt dormir la nit d’abans, em posava molt nerviosa, però des de fa un temps que treballo per controlar-ho, i és que si el cap no està bé, les cames no t’aniran.
–Sembla que els atletes estan obligats a fer rècords o millors marques perquè es consideri que han fet una bona cursa. És així?
–No s’hauria d’encasellar mai un atleta per si ha fet, o no, un rècord o una millor marca. Malauradament, aquesta premissa social acabem interioritzant-la nosaltres també. A mi m’ha passat. Venia d’un 2021 on gairebé cada cursa era un rècord o una millor marca, i el 2022, per temes personals i de salut, no em van sortir les coses, i arribava a cada cursa capficada en aquestes coses. No gaudia i, quan veus que els temps no són els que buscaves, acaba afectant-te.
–Com se surt d’aquests pensaments?
–Entrenant cada dia i adoptant la mentalitat que és una situació que pateixen tots els atletes, des dels olímpics fins a la base. Si no continues esforçant-te, treballant, aleshores mai arribaran aquestes marques.
–Quins objectius té per a aquest any?
–M’ha canviat molt la mentalitat, estic entrenant molt millor, amb molta més energia i els objectius són clars: Jocs dels Petits Estats, Copa d’Europa per equips i Campionat d’Europa sub-23. Vull millorar marques, però sobretot tornar a tenir aquesta satisfacció de competir bé que, al cap i a la fi, és el que et fa continuar donant-ho tot.
