Quin balanç fa de la seva trajectòria després de tants anys?
És una trajectòria llarga. Som una banda que fa música d’arrels americanes, afroamericanes, i arribar a l’any 2025, omplint recintes i tornant ara mateix de Mèxic... doncs és molt significatiu. El més important és veure que les primeres files dels nostres concerts estan plenes de gent jove, per sota dels trenta anys. Això vol dir que la nostra música ha transcendit. Tenim seguidors de totes les edats, des de la meva generació —jo faré 64 anys a l’agost— fins a gent molt més jove. No ho devem haver fet tan malament si continuem connectant amb públic nou.
Quan érem joves, el que escoltàvem a la ràdio no ens agradava gaire. Per això vam crear la nostra pròpia música. Jo i la meva generació vam fer esclatar el rock a Espanya, especialment a finals dels 70. A partir del 79, els grups espanyols començaven a aparèixer a les llistes d’èxits. Jo mateix vaig compartir llistes amb Bruce Springsteen, Loquillo, Tina Turner… Hem deixat empremta. I el més important: la gent pot triar. Si no t’agrada el que sona a la ràdio, hi ha rock and roll. I després de 45 anys, que encara et segueixin... vol dir que alguna cosa hem fet bé.
Quins moments destacaria?
N’hi ha molts. Tocar de teloners de Chuck Berry sense ni tan sols tenir un disc al mercat va ser increïble. Chuck Berry per mi és un ídol. En aquella època no hi havia internet ni tutorials. Apreníem escoltant discos, mirant vídeos per televisió... I així vas trobant el teu estil. També vaig tocar amb Johnny Guitar Watson, vaig ser baixista de SleepyLa Beef, un artista de rockabilly d’Arkansas... Vaig gravar a Memphis, on va néixer tot això, i amb gent dels Stray Cats. Podria continuar... Ara a Mèxic ens va molt bé. Som molt coneguts allà. I tornarem aquest any. Què més puc demanar?
Hi ha alguna cançó que considereu el vostre himne?
En tenim moltes. Als 40 Principals vam ser el grup amb més números 1. Quan preparem el repertori, ens costa molt treure cap cançó per posar-ne una altra. Tenim tants èxits i la gent jove ens està descobrint ara.
Cançons com ‘Mi generación’, ‘Rebeca’, ‘Quiero ser una estrella’, ‘Mediterráneo’ o ‘Bajo la luz de la luna’ formen part del repertori. I el més bonic és que quan traiem un disc nou, dues o tres cançons ja entren al repertori i el públic les canta com si fossin de sempre. Això no passa a tots els grups.
De tots els treballs que heu publicat, n’hi ha algun que li guardi un récord especial?
Tots tenen la seva història. ‘La rosa y la cruz’, per exemple, el vam gravar a Memphis amb músics americans com Steve Cropper, de Booker T. & the MG’s, la secció de vent d'Stax Records… una llegenda del soul dels anys 60 i 70. O Rockola Blues, l’últim disc d’estudi. D’aquest disc també hem incorporat temes nous que el públic ha acollit molt bé. Altres grups no tenen aquesta sort, la gent només vol sentir els seus clàssics.
Què és el que més li agrada d’actuar a Andorra?
A mi m’encanta tocar a Andorra. No ho dic per quedar bé. El so sempre ha estat espectacular, hi ha el millor equip, amplificadors, instruments... Tot. I a més, el públic andorrà té molta cultura musical, per la proximitat amb França. Això ajuda molt a una banda com la nostra, que fa blues i rock and roll. El públic d’Andorra entén i valora molt la música.
Què pot esperar el públic del concert d’aquest any?
Tocarem tots els èxits, tant els nous com els clàssics. Jo, quan pago una entrada per veure els Rolling Stones, vull que cantin 'Satisfaction'. Doncs el mateix amb nosaltres, tocarem el que la gent vol sentir. Potser afegim dos, tres o quatre cançons noves, depèn de quant duri el concert. Però el públic pot estar segur que escoltarà totes les que vol.
Teniu nous projectes en camí?
Sí, al setembre entrem a estudi per gravar un disc nou. Hauríem d’haver-lo fet fa un any i mig, però la pandèmia ho va endarrerir tot. El disc en directe que vam treure el 2020 no es podia presentar, així que ho vam deixar en pausa. Ara sí, el nou disc sortirà al novembre, si tot va bé.
Per una persona que s’hi dedica a aquest món des de fa tants anys, com veu l’evolució de la indústria musical?
Els formats van canviant. El meu avi gravava en discs de 78 RPM, després va venir el vinil, la cinta, el CD... Ara hi ha gent que compra un vinil per tenir-lo com a objecte de col·lecció. El bo d’ara és que pots tenir el disc físic i alhora descarregar-lo digitalment. El que sí que ha canviat molt és el consum: abans feies un disc de 12 cançons i la gent no tenia paciència per escoltar-lo sencer. Ara prefereixo fer EP de quatre cançons. Les publico, les deixo respirar, i després quatre més. Al cap d’un any, tens un disc sencer, però la gent ha pogut gaudir de cada tema. És com les sèries: millor dos capítols cada setmana que una temporada sencera de cop. Així es valora més.
Un missatge per al públic que té pensat anar al concert?
A tot el públic d’Andorra, i també de la Seu d’Urgell i voltants, els dic que serà un concert molt especial. La primera vegada que vam tocar per aquí va ser a la Seu d’Urgell, perquè a Andorra hi havia més restriccions. Però la gent d’Andorra va venir igualment. Espero que tornin a fer-ho i gaudir amb nosaltres d’una nit de rock and roll!
