Multidisclipinar i president de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient, Carles assegura que les 24 hores del dia se li arriben a fer curtes per poder atendre l’empresa, família, Apapma, la secretaria de l’associació de monitors i el càrrec de vocal a l’Apyme.
– Quina és la seva afició preferida?
–Els meus dos fills, a qui els hi intento dedicar el màxim que puc, però quan tinc temps per mi, m’agrada llegir, els còmics i el col·leccionisme, per exemple, de monedes d’Andorra.
– Què li agrada d’Andorra?
–És el meu país, el lloc on he nascut i, sobretot, m’agrada les seves muntanyes, el tarannà de la majoria de la gent, la seguretat ciutadana i la tranquil·litat que desprèn.
– I el pitjor?
–El fet de poder ser un país model a nivell internacional, no ser-ho, i haver d’anar a remolc en moles coses.
– Quin és el seu racó preferit del país?
–Qualsevol muntanya o qualsevol pic on es pugui respirar aire net i tranquil·litat.
– Recicla?
–En el meu cas és evident. Tot el que puc i més. Fins el punt de col·locar al contenidor que correspon quelcom que hagi llençat algú al lloc que no pertoca.
– Està d’acord amb pagar IRPF?
–Sí, perquè considero que per viure en un país en condicions tothom ha de col·laborar. És un primer pas pel futur, per tenir una bona sanitat, una bona educació, un nivell de seguretat òptim, serveis d’emergència eficaços, un país net i, tot això, algú ho ha de pagar. Com som els primers beneficiaris, tots hem de contribuir.
– Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sí i ja ho he fet dos cops, però vaig tornar. Per motius laborals vaig estar un any a Estats Units i dos a França.
– Li satisfà el model sanitari?
–Sí, encara que considero que tot en aquesta vida és millorable.
– Comprar a Andorra és barat?
–Segons l’article que vulguis comprar. Hi ha coses que sí i n’hi ha que no.
– L’ interessa la política?
–Sí, tot i que mai m’he vinculat activament. Penso que quan s’està al món associatiu és difícil implicar-se perquè has de tractar amb molta gent i amb polítics de diferents colors. He de mantenir la neutralitat de cara a l’associació que represento.
–Se sent inquiet/a sense el mòbil?
–No, gens, al contrari. Moltes vegades m’encanta la sensació de haver-me deixat el mòbil a casa. Trobo a faltar aquells anys que et deien «quan arribis ja et trucaré» i si no et trucaven era que tot anava bé.
– Programa TV que més li agrada?
–Acostumo a seguir els programes de tipus informatiu i els espais d’investigació.
– Té por a la mort?
–No, no em preocupa. Quan em mori, em moriré.
– Creu que després hi ha alguna cosa més?
–No, en absolut. Sóc molt racionalista en aquest aspecte. Considero que som una espècie evolucionada que neix, viu i mor. La nova generació et substitueix, et recordaran, però quan tot s’acaba, un va en una caixa i desapareix.
– Practica esport, quin?
–Vaig practicar durant 9 anys el rugby i m’he trencat el fèmur dues vegades i ara, per recomanació mèdica, faig molta natació. De petit havia estat porter de futbol sala, havia fet atletisme i altres esports però degut a les lesions ho vaig deixar. Ara acostumo a anar a esquiar.
– Intenta estalviar?
–Sí que estalvio, però penso que el dia que em mori no em portaré els calers a la tomba. Per tant, els cèntims estan per gastar-los correctament.
