Carles Cortès, de 54 anys, va néixer a Barcelona. Va estar molt de temps a Andorra i ara viu a la Seu d’Urgell. Des de l’estiu passat és el nou president de la Penya Barcelonista Urgellenca. L’empresari s’ha proposat com un dels seus objectius principals la modernització de l’entitat blaugrana per apropar-la als joves i rejovenir d’aquesta manera «l’ambaixada del Barça al territori». Assegura sentir-se una persona afortunada després que el seu pare li ensenyés el que significar ser del FC Barcelona. / Per JOSEP ROMERO
–Quina és la seva afició preferida?
–En tinc unes quantes, però especialment estar amb la família i amb els amics.
–Què li agrada més d’Andorra?
–M’agrada el país en general, el seu paisatge, la seguretat, el seu entorn, la tranquil·litat que es respira en tots els sentits. L’únic estat del món que té el català com a llengua oficial.
–I el què menys?
–El trànsit i la manca de vies ràpides que ens connectin cap a França i Catalunya i també la crítica fàcil i poc constructiva que fan alguns.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–N’hi ha tants. Tots tenen el seu encant: la Vall d’Incles, Claror, Carroi, Cortals d’Encamp… no en sabria destacar-ne un únicament.
–Acostuma a reciclar?
–Sí. Cada dia ens ho posen més fàcil per fer-ho bé, i a casa donem exemple a les nostres filles.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Totalment. A ningú li agrada pagar, però és necessari. S’ha acabat lligar els gossos amb llonganisses.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sempre he tingut inquietuds en aquest sentit. Quan vivia a Barcelona, per a mi, l’estranger era Andorra. Vaig venir de casualitat. El Principat em va acollir, m’ha donat el que sóc. Ara, la capital alturgellenca, em dóna confort, treball i molta relació amb gent diversa.
–Li satisfà el model sanitari?
–Globalment, sí. Malauradament, quan et toca marxar fora d’Andorra, valores molt més el servei, l’hospital… Tot i que cal millorar en alguns àmbits, doncs hi ha hagut abusos que tots plegats acabarem pagant.
–Comprar a Andorra és barat?
–Cada dia menys, tot i encara que hi ha productes amb un diferencial de preus prou interessants, com poden ser els articles de luxe o de joieria. Al mercat i botigues de la Seu, els productes alimentaris són de més qualitat i més barats.
–L’interessa la política?
–Sí, i tant que m’interessa! Tant l’andorrana com la catalana. És important la informació i els fets de la classe política per valorar i contrastar l’utilitat del vot.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–La veritat és que sí. El necessito contínuament per comunicar-me amb la família i per a la feina.
–Quin és el seu programa de TV favorit?
–Informatius i tertúlies. Esports i especialment tot allò que està vinculat amb el Barça. També veig algunes sèries.
–Té por a la mort?
–No, però que arribi tard. A la mort li tinc respecte.
–Creu que després hi ha alguna cosa?
–Estic convençut. Els valors, els sentiments, les frustracions, les alegries… no tindrien sentit si abans no les treballem. Ens equivoquem, i molt. Podrem rectificar a l’altra vida.
–Practica algun esport?
–No tant com voldria. Obligacions vàries i les meves filles, Jana i Andrea, extraordinàriament divertides, m’absorbeixen molt. I jo encantat.
–Intenta estalviar?
–Sí, tot i que no és fàcil. Ho intento… però difícilment me’n surto.
