Carina Mourão i Goreti Escudeiro són dues mestres de portuguès que ensenyen la llengua a Andorra com a assignatura extraescolar per mediació de l’Instituto Camões, una entitat que en col·laboració amb el Ministeri d’Educació andorrà promou l’ensenyament del portuguès a diversos centres educatius del país. Es tracta d’una tasca dirigida als fills dels treballadors portuguesos perquè no perdin la seva vinculació cultural amb el país d’origen del seus pares. Mourão viu al Principat des de fa 17 anys, i en fa dos que va aconseguir la plaça al Camões. A més, ara combina les classes més metòdiques amb activitats més lúdiques com explicar contes als infants, una proposta que fara amb Escudeiro aquest matí a la biblioteca d’Ordino.
–Com sorgeix el contacontes?
–L’hem proposat nosaltres com una activitat extra pels nostres alumnes, però també per a tots aquells que no ho són però entenen el portuguès. És una manera d’apropar-los l’idioma dels seus pares i de divulgar la llengua portuguesa a Andorra. A més, ens serveix per donar-nos a conèixer i promocionar les classes de portuguès, que també es pot aprendre al Principat. De moment, la farem a la biblioteca d’Ordino, però esperem poder-la portar a les altres parròquies.
–Com preparen la selecció de contes?
–Fem una barreja de contes tradicionals i contemporanis portuguesos, i de contes internacionalment coneguts. Avui, tenint en compte que el nostre públic estarà format per infants de 5 a 10 anys, hem triat contes senzills, un d’animals (O leão e o canguru), que sempre agraden molt, i un altre sobre la importància dels afectes (A manta do José), orientat als més petits. Es tracta de trobar l’equilibri perquè cap dels infants s’avorreixi.
–En aquestes edats és difícil mantenir l’atenció durant molt de temps.
–Sí, per això no estem tota l’estona llegint els contes programats; també fem una petita teatralització, i en funció del feedback expliquem altres històries i els fem preguntes perquè interactuïn; també poden dibuixar la part del conte que més els ha agradat.
–Quins contes són més populars?
–Les faules, perquè les protagonitzen animals que parlen, i els que tenen una moralitat, perquè els infants poden extreure un aprenentatge. La tradició portuguesa d’explicar contes és molt gran, ha anat passant de generació en generació i ens arriba gràcies als escriptors que l’han recuperat de la tradició oral.
–Vostè es dedica professionalment a impartir classes de portuguès. Per a qui són?
–Per a fills de pares portuguesos que necessiten reforçar l’escriptura, i infants amb només un pare portuguès i que no parlen l’idioma; quan van de vacances a Portugal tenen dificultats per relacionar-se amb la família. Actualment donem classes a uns 100 infants i joves. La xifra va en augment, però si valores el percentatge de població portuguesa resident al país, no és tan gran. Hi ha molta gent que no coneix aquesta opció.
–I com organitzen les classes?
–L’ideal seria fer-ho per nivells, però el volum d’alumnes no ens ho permet i els hem de barrejar i fer el seguiment individualitzat. A finals de curs es poden presentar als exàmens de certificació oficial que estan inclosos en el curs. Són similars als de català, en el cas portuguès, la titulació més alta és el C1.
–Creu que es treballa suficientment per mantenir el vincle amb Portugal de la comunitat portuguesa a Andorra?
– Crec que es podria potenciar una mica més, però la gent a vegades no sembla massa implicada, i no li dona prou importància al coneixement de la llengua per part dels seus fills. Haurien d’adonar-se que és una de les llengües més parlades al món i que el seu aprenentatge és important no només per a mantenir el vincle familiar, sinó també per al seu futur professional.
