És una de les sensacions de les últimes edicions del Trofeu Borrufa i suma un bon grapat de medalles. Les lesions els últims anys han fet acte de presència en els seus genolls, però aconsegueix superar-les per continuar baixant pistes. Té quinze anys i ganes de poder-se dedicar a un esport que gaudeix.
–Els genolls els últims anys li estan donant problemes…
–Sí, porto tres temporades sense poder acabar-les per culpa de les lesions. El problema és que de quan en quan he d’aturar-me per aquesta qüestió. Aquest estiu vaig fer una bona feina i després vaig haver de parar un mes.
–Què significa per a un jove esquiador participar al Trofeu Borrufa?
–És una competició molt important per a nosaltres, perquè te n’adones que tothom et té en compte. És una sensació molt maca i a més tens l’oportunitat de compartir tota una setmana amb els teus companys. També et posiciona internacionalment. I cada vegada és més difícil ser al podi, perquè el nivell cada cop és més elevat.
–Quan va decidir que es volia dedicar a l’esquí?
–Des de fa quatre anys que ho tinc ben clar. Abans ho feia més per passar-m’ho be, perquè m’agradava, i ara m’ho prenc més seriosament. M’agrada molt l’adrenalina i la velocitat. He practicat natació, karate i hoquei, però pel que realment em despertava tots els caps de setmana era per l’esquí. Va haver-hi un moment que em va tocar triar i vaig tenir molt clar quin havia d’escollir i quins deixar.
–Parla d’adrenalina i velocitat. Li agraden més les disciplines amb aquestes característiques?
–No tinc preferències. La veritat és que m’agraden totes.
–I s’hi veu dedicant-se exclusivament en un futur?
–M’ho he plantejat molts cops. Em crida molt l’atenció, perquè és una oportunitat per a viure experiències, conèixer molta gent i viatjar fent allò que t’agrada. Sóc conscient que tinc una ocasió molt bona per a representar a Andorra. M’agradaria saber fins a quin punt puc arribar, fins on pot estar el meu nivell d’esquí.
–És difícil compaginar el seu esport amb els estudis?
–De moment no. El programa esquí-estudi m’agrada molt i no tinc gaires dificultats amb l’escola. Sempre acabes recuperant si vas enrederit i entre nosaltres ens ajudem.
–Quina és la seva referència?
–Lindsey Vonn m’agrada molt. M’identifico molt amb ella per totes les lesions que ha patit. Tot i així, continua endavant i segueix guanyant. No es rendeix mai. M’ajuda a tenir la ment positiva i tinc ben clar que no s’ha de tirar mai la tovallola.
