Bruna Luque és atleta pertanyent a la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA), i una de les cares més conegudes dins d’aquest grup. Juntament amb els seus companys, va competir en el passat Campionat Iberoamericà 2022, que va tenir lloc a Alacant, on el grup tricolor va realitzar una actuació històrica. Luque porta lligada a l’atletisme des del 2012, i té molt clar que aquest esport està vivint el seu moment més dolç al país.
–Recorda que li va fer endinsar-se dins d’aquest món?
–Era molt petita, tothom s’apuntava a un esport, i jo vaig començar amb la rítmica, el pàdel, etc. Fins que vaig provar l’atletisme i ja m’hi vaig quedar, fins avui dia.
–Estem veient un grup d’atletes a la federació d’allò més interessant.
–Completament. Des de fa un any o dos ha començat a haver-hi un grup molt fort, bastant jove, que ha trencat amb una mena d’estancament que havíem arrossegat des de feia uns anys.
–Vostè és molt jove, però porta molts anys a l’atletisme. Què li aporta aquest esport?
–Més enllà que sigui un esport històricament individual, comparteixes tants valors amb la gent que està al teu voltant que et motiva a seguir. Em considero una persona individualista en l’esport, perquè m’agrada aquesta llibertat, però després veig als meus companys, la col·lectivitat que hi ha i el treball en equip, i això és l’essència de l’atletisme.
–En quina prova se sent més còmoda?
–El relleu. El millor del relleu és que corres més per l’equip que per tu mateix, i és un consol perquè no tens aquesta pressió de veure quina marca fas. Competeixes per ajudar els altres i fer-ho el millor que puguis per ells.
–Què significa per vostè formar part d’aquest equip de la FAA?
–Quan competeixo per Andorra m’adono de la importància d’estar units. En aquest equip surten bons resultats perquè som una família, ens motivem els uns als altres i tots volem deixar el nom d’Andorra el més amunt possible.
–Com valora aquest Campionat Iberoamericà 2022?
–Ha sigut una competició de molt nivell, la més disputada en la que he estat fins ara. Hi havia un ambient diferent, perquè competíem contra països que no ens havíem trobat mai, però al mateix temps va ser molt maco. Vam gaudir l’experiència i els resultats ho diuen tot.
–Quan estaven competint a Alacant, sempre se’ls veia un somriure. Per què?
–Era felicitat pura (riu). Hi ha moments de nerviosisme, però una vegada competeixes tothom està feliç. És un orgull formar part d’aquest grup. Moltes vegades estic més contenta pels resultats dels companys que pels meus.
–Quin somni li queda per complir?
–Participar en un Mundial. Crec que aquest seria el sostre i l’objectiu final.
Competirà als Jocs del Mediterrani a Orà (Algèria) del 25 de juny al 6 de juliol, en els 400 metres tanques.
