Quins perfils professionals del sector aeronàutic creu que tindran més demanda en els propers anys?
En els propers cinc o deu anys, el sector aeronàutic viurà canvis significatius impulsats per la sostenibilitat, la digitalització i l'automatització. Aquestes tendències marcaran els perfils professionals amb més demanda, així com el tipus de formació que les universitats hauran d’oferir.
Alguns perfils que tenen i tindran molta demanda són enginyers en Propulsió i Aerodinàmica Verda; especialitzats en combustibles sostenibles (SAF); motors híbrids/elèctrics i dissenys aerodinàmics d’alta eficiència; especialistes en Sistemes Autònoms i Dronística, per a aplicacions com logística, vigilància, manteniment i control de trànsit aeri de drons; enginyers de Sistemes Avançats i Avionics, amb focus en arquitectura modular, sistemes embarcats, comunicacions satel•litàries i ciberseguretat aeronàutica, i especialistes en Manteniment Predictiu i Anàlisi de Dades, per tal d’analitzar dades de sensors, anticipar fallades i optimitzar operacions.
Tinc la sort d’haver experimentat de primera mà les escoles d’enginyeria a França i Espanya, ja que tinc una doble titulació per la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’IMT Atlantique, a banda d’altres experiències a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a l’INSA de Lyon. A Espanya, tant la UPC com la UPM (Madrid) són escoles que garanteixen una formació aeronàutica excel•lent; a França, Supaéro, a Toulouse, és una molt bona opció també.
A Andorra tenim la sort de disposar de dues opcions de moltíssima qualitat molt a prop.
A Immfly, vostès van ser els pioners en l’ús de microserveis als avions podent desplegar diferents aplicacions digitals sobre una mateixa plataforma tecnològica. Com va superar els reptes tècnics de desplegar microserveis a bord dels avions?
Quan vam crear Immfly, els serveis digitals a bord es limitaven principalment a les pantalles dels seients en vols de llarg recorregut i, en alguns casos, a avions equipats amb antenes satèl•litàries que oferien una connectivitat de baixa o mitjana velocitat. A més, cada nou servei requeria la instal•lació d’un dispositiu de ‘hardware’ específic: un per a les pantalles, un altre per a la connectivitat, un per a l’Electronic Flight Bag - una eina digital de suport als pilots, i així successivament. A tot això, cal afegir-hi que la majoria d’aquests sistemes s’actualitzaven molt poc, i ho feien de manera manual i ineficient.
Un altre element fonamental que havíem de tenir en compte era, evidentment, l’‘entorn avió’, un context intrínsecament hostil per als sistemes digitals. Els sistemes de l’avió poden quedar inestables perquè no es pot preveure quan s’apagarà ni quan canviarà la font d’alimentació, la qual cosa provoca microtalls. Per això s’utilitzen plaques de power hold-up que asseguren el subministrament en moments crítics. A més, cal gestionar correctament les connexions (Wi-Fi, mòbil i satèl•lit) segons la normativa de cada país, adaptant canals, roaming i ús de satèl•lit per minimitzar costos.
El 2014 vam definir Aeròdrom, la nostra plataforma de serveis digitals a bord. Va ser la primera plataforma multiservei del sector aeronàutic, totalment autònoma, la qual permet integrar aplicacions tant pròpies com de qualsevol desenvolupador extern d’una manera senzilla i flexible. Aeròdrom ens permet desplegar noves aplicacions o actualitzacions per a passatgers, tripulació o pilots sota demanda.
Un procés que abans només es podia fer una o dues vegades l’any, ara es pot dur a terme amb una freqüència molt superior, típicament una o dues vegades al mes. Tot això, mantenint un nivell de fiabilitat molt elevat.
Per cert, la nostra innovació no s’ha limitat als serveis digitals.
També hem dissenyat, des del Principat, una nova plataforma de ‘hardware’ que permet desplegar una arquitectura distribuïda als avions, eliminant la dependència d’un únic servidor per oferir serveis digitals a bord. Aquesta nova unitat incorpora, a més, un mòdem satel•litari de baixa velocitat i cost, el qual permet oferir funcionalitats com missatgeria, validació de pagaments i transmissió d’informació operativa de la manera més eficient possible.
La intel•ligència artificial està revolucionant moltes indústries. On veu els casos d’ús més prometedors de la IA en l’aviació comercial durant els propers cinc o deu anys?
Cal tenir en compte que cinc o deu anys no són un període llarg en el sector aeronàutic, en què molts contractes tenen durades de fins a trenta anys. Així i tot, si el ritme d’evolució de la IA es manté, serà possible fer coses que avui ni tan sols podem imaginar: des de l’optimització de l’operativa de les aerolínies i una millora substancial de l’experiència del passatger, fins al disseny i producció d’aeronaus més eficients, amb nous combustibles i una empremta ambiental reduïda.
La IA és una eina extraordinària en mode copilot: assistint experts humans, millorant processos i augmentant la productivitat. Però encara no estem en un escenari d’autopilot, on es puguin delegar de forma segura tasques crítiques sense supervisió.
Hi ha barreres actuals - tècniques, reguladores o ètiques - que estiguin alentint l’adopció de la IA en el sector aeronàutic? Com es poden superar?
Avui dia, la IA encara no ofereix prou garanties per automatitzar processos crítics sense supervisió humana. També cal destacar la dependència de dades de qualitat i ben estructurades, les quals sovint són difícils d’obtenir en un sector amb sistemes heterogenis i informació confidencial.
Des del punt de vista regulador, la situació és encara incipient. Els organismes com l’EASA o la FAA estan treballant per establir marcs normatius que permetin certificar sistemes amb IA, però la naturalesa dinàmica i adaptativa d’aquests models xoca amb els requisits d’estabilitat i traçabilitat propis del sector. Això, sumat a la dificultat per assignar responsabilitats clares en cas d’error, genera incertesa jurídica que frena el desplegament d’algunes iniciatives.
Superar aquestes barreres requerirà un esforç conjunt entre empreses tecnològiques, autoritats reguladores i operadors del sector. Cal avançar progressivament, prioritzant aplicacions en què la IA aporti valor sense comprometre la seguretat, com ara el manteniment predictiu, l’assistència als passatgers o l’optimització de processos interns. Amb una implementació responsable i gradual, la IA pot esdevenir un aliat fonamental per fer l’aviació més eficient, personalitzada i sostenible.
Havent treballat en la intersecció entre telecomunicacions i aeroespai, quines lliçons pot aprendre l’aviació del sector mòbil i de la tecnologia de consum?
El sector de les telecomunicacions i la tecnologia de consum opera, en gran part, sota un model B2C, altament competitiu i orientat al volum, amb cicles de producte curts i una gran varietat de proveïdors. En canvi, el sector aeronàutic es caracteritza per un nivell d’exigència qualitativa molt més alt, amb inversions significatives i cicles de vida molt més llargs. No és estrany trobar avions equipats amb tecnologia que, des del punt de vista del consumidor, podria considerar-se obsoleta. Aquesta diferència estructural ha condicionat profundament la capacitat d’innovació del sector aeronàutic, especialment en l’àmbit digital.
A Immfly, vam apostar per desenvolupar el nostre propi ‘hardware’, Equilux, amb una arquitectura modular i evolutiva. Aquest enfocament ens permet, per exemple, substituir el servidor intern per una versió més potent amb millor processador, memòria o emmagatzematge, mantenint la compatibilitat amb el disseny existent i reduint el cost i temps de recertificació. Aquest enfocament, inspirat en les lliçons apreses del món del consum, ens ha permès traslladar part de la flexibilitat d’aquest sector a l’aviació.
Ara estem treballant per integrar Equilux dins el procés de fabricació d’aeronaus, perquè pugui formar part del catàleg d’equipaments que les aerolínies poden seleccionar en el moment de la comanda. Aquesta és una fita important que demostra que, malgrat les diferències entre sectors, l’aviació pot aprendre i adoptar bones pràctiques del món de les telecomunicacions i la tecnologia de consum, si es fa amb rigor, visió i adaptació intel•ligent.
Quina és la seva opinió sobre la integració de les tecnologies 5G i per satèl•lit en l’aviació?
La integració de les tecnologies 5G i per satèl•lit representa una oportunitat clau per avançar cap a una cabina plenament connectada. Ambdues tecnologies tenen rols complementaris en l’aviació: el 5G és ideal per a connexions a terra, mentre que la connectivitat satel•litària és imprescindible durant el vol.
La tecnologia 5G ja forma part de la nova versió del nostre producte Equilux, i permet oferir una connexió ràpida i eficient quan l’avió es troba a l’aeroport.
Aquesta connectivitat terrestre és fonamental per a operacions com la sincronització de continguts, la descàrrega d’actualitzacions o l’enviament de dades operatives, tot a un cost molt més competitiu que la connexió satel•litària.
Pel que fa a la connectivitat en vol, la tecnologia per satèl•lit és la solució natural. Avui dia, el mercat ofereix una àmplia gamma de serveis, que van des de connexions de baixa velocitat (equivalents als antics mòdems) fins a serveis d’alta capacitat que poden arribar a diversos Mbps, comparables a una connexió domèstica. Aquests serveis es presten des de constel•lacions de satèl•lits en òrbita baixa (LEO), mitjana (MEO) o geoestacionària (GEO), cadascuna amb característiques diferents pel que fa a latència, cobertura i cost. Tanmateix, una limitació important continua sent el cost per MB, especialment per als serveis d’alta velocitat.
Una innovació prometedora en aquest àmbit és la incorporació d’antenes ESA (Electronically Steered Array), les quals permeten apuntar als satèl•lits de manera dinàmica sense necessitat de components mecànics mòbils. Això permet reduir significativament la mida i la complexitat de les antenes, la qual cosa facilita la seva instal•lació a bord. Aquest tipus d’antena ja l’estem començant a desplegar i marcarà un abans i un després en la connectivitat d’alta velocitat.
També cal tenir en compte l’existència de xarxes Air-to-Ground, que ofereixen una alternativa basada en estacions terrestres tipus 5G. Aquestes xarxes tenen l’avantatge d’un cost potencialment més baix, però estan limitades geogràficament. Per exemple, perden cobertura sobre el mar, i representen actualment una fracció molt petita del mercat global.
En conjunt, observem una tendència clara cap a la miniaturització, l’eficiència i la reducció de costos, la qual hauria de facilitar l’adopció d’aquestes tecnologies en els anys vinents. La visió d’una cabina plenament connectada i sense interrupcions és més a prop que mai, però dependrà d’una integració intel•ligent de totes aquestes solucions.
Quin és el seu enfocament a l’hora d’avaluar el potencial de la tecnologia blockchain en aplicacions per a l’aviació?
Tot i que és una tecnologia amb molt potencial, veig més oportunitats a terra que no pas a bord de l’avió. Un dels camps més prometedors és la gestió del manteniment d’aeronaus, en què el blockchain pot garantir un registre segur i verificable de totes les operacions, facilitant auditories i reduint el risc de frau. També pot aportar molt valor en la gestió de la cadena de subministrament, permetent verificar l’autenticitat de peces i components mitjançant registres descentralitzats compartits entre fabricants, proveïdors i aerolínies.
En l'àmbit de passatgers i processos administratius, el blockchain també pot obrir noves vies d’innovació. Per exemple, es podria utilitzar per gestionar identitats digitals segures, millorar la compartició de dades entre aeroports i companyies, o simplificar processos com la facturació i la gestió d’equipatge. A més, ofereix la possibilitat de crear sistemes de ticketing més flexibles i inviolables, o programes de fidelització interoperables entre aerolínies.
Ara bé, cal ser realista: la indústria aeronàutica és conservadora i lenta en l’adopció de noves tecnologies, sobretot quan impliquen canvis estructurals o normatius. Tot i que ja hi ha alguns casos d’ús en marxa, encara queda camí per recórrer abans que el blockchain es consolidi com una tecnologia estàndard en aquest sector.
