Berta Mer Sindermann, després de graduar-se en ciències polítiques, va marxar a Suïssa per cursar un màster en Ciència Política i Relacions Internacionals a la Universitat de Ginebra. Durant els seus estudis, ha analitzat àmbits com la seguretat i la creació d’institucions per mantenir una pau positiva. Estudiant conflictes com els de Kosovo i Sèrbia o el de Xipre, ha entès que a vegades hi ha moltes coses en comú i d’altres específiques que fan que el conflicte sigui més difícil de resoldre. Això l’ha portat a fer una formació a l’OSCE.
–Per què va decidir estudiar a Ginebra?
–Era la ciutat on podia tenir més oportunitats de formar part d’una organització internacional. Després d’haver estudiat vàries formes de democràcia, Suïssa em va semblar un país on podia seguir aprenent molt de les seves institucions i formes de participació política i a l’hora estar en contacte amb la vessant més internacional del país. Ginebra és la capital europea de les relacions internacionals més enllà de les organitzacions regionals, considero que la ciutat oferia una perspectiva entre la ciència política i les relacions internacionals.
–Com va accedir a la formació de l’OSCE en pau i seguretat?
–Em van aconsellar aplicar en aquest curs formatiu. L’oportunitat és increïble, ja que poques persones són admeses i perquè els temes que el programa aborda estan a l’ordre del dia. Tanmateix, vaig voler accedir per posar-me en contacte amb el món més específic de les relacions internacionals i la seguretat europea. També perquè el programa és compatible amb els meus estudis i complementa moltes de les coses que he après durant el màster.
–Què destacaria del programa?
–El que trobo més rellevant d’aquest programa és l’aplicació que té directament a la quotidianitat de la seguretat europea. Fins ara, hem estudiat les normes, institucions i processos que té l’OSCE per garantir una pau lliberal a tota Europa, però amb la paradoxa que a les portes del continent i dins dels membres de l’OSCE hi ha una guerra. Subratllo les característiques del programa, que tot i que es basa a ensenyar procediments de desarmament, no proliferació d’armes, processos de mediació i negociació per evitar conflictes, també contribueix a la recerca de la igualtat d’homes i dones en el món de la seguretat i el control d’armes. La majoria dels participants són dones que estan compromeses amb les relacions internacionals i la seguretat, les quals són necessàries perquè aquest camp d’estudi continuï avançant i perquè hi hagi més paritat en la presa de decisions a l’hora de preservar la pau.
–Quin rol pot tenir Andorra en la prevenció i resolució de conflictes?
–Andorra és un país que té un rol potencial en la resolució de conflictes perquè és un país que forma part de l’OSCE i que pot actuar com a mediador en diversos conflictes. Per això, el país hauria de desenvolupar un ‘‘status»’’ diplomàtic i negociador en el qual altres nacions es puguin sentir confortables per demanar a Andorra que sigui el país mediador. En qüestió de no proliferació d’armes i prevenció de conflictes, el Principat té diferents protocols que podrien ser útils en l’àmbit de control de fronteres, reconeixement d’amenaces i seguretat interna. Per tant, les institucions internacionals andorranes podrien oferir consell a l’hora de formar i emmarcar polítiques interiors per evitar el tràfic d’armes i la seva proliferació.
–Què els diria als joves que es volen dedicar al món de les relacions internacionals?
–El meu consell és dedicació, molta lectura i pensament transversal. És necessari que els joves que es dediquin a les relacions internacionals estiguin oberts a conèixer altres cultures i maneres de fer. Que es mantinguin informats sobre els conflictes, els objectius, la relació amb l’opinió pública, i formats en negociació, mediació, prevenció i ressolució de conflictes i de conservació de la pau. Per sobre de tot això han de tenir bones intencions i tenir l’esperança de construir un món millor.
